Arxiu d'etiquetes: enginyers/es

Vidal i Españó, Manuel

Deixa un comentari

(Barcelona, 1905 – 1984)

Enginyer industrial. Format a l’Escola d’Enginyeria Civil de París, pertanyé a nombroses associacions científiques i tècniques, i ha estat guardonat amb diversos premis a l’estat espanyol.

És notable la seva tasca com a autor de milers d’articles i xerrades de divulgació científica destinats a la premsa i sobretot a Ràdio Barcelona, on col·laborà des del 1924.

Ha publicat nombroses obres tècniques de divulgació com La Proyección Cinematográfica (1954 i La energía eléctrica (1970).

Verdaguer i Coromina -germans-

1 Resposta

Eren fills de l’impressor Joaquim Verdaguer i Bollich.

Àlvar Verdaguer i Coromina  (Barcelona, 1840 – 1915)  Enginyer industrial. Continuà al davant dels negocis establerts pel seu pare i engrandí especialment el negoci de llibreria. Col·laborà a “Lo Gai Saber”, “La Renaixença” i “Calendari Català”, on publicà una versió rimada de Fénelon (Les màximes i consells, 1879).

Celestí Verdaguer i Coromina  (Barcelona, segle XIX – 1885/6)  Impressor. El 1877 s’establí individualment i introduí noves tècniques (imprimí directament sobre fulls de metall) i nous gusts (grans cartells, cromolitogràfics, fulls de paper calats, etc).

Dionís Verdaguer i Coromina  (Barcelona, segle XIX – 1858)  Dibuixant de cartells. Treballà a París.

Verboom, Jorge Próspero de

3 Respostes

(Brussel·les, Bèlgica, 9 gener 1665 – Barcelona, 19 gener 1744)

Enginyer militar i marquès de Verboom.

Participà en la guerra de Successió a les ordres de Felip V, i destacà en el setge de Barcelona.

En aquesta ciutat planificà i dirigí la construcció de la Ciutadella, en motiu de la qual hagué de destruir gran part del barri de la Ribera.

Fou governador de Barcelona el 1718.

Vallmitjana i Abarca -germans-

3 Respostes

Eren fills de Venanci Vallmitjana i Barbany.

Agapit Vallmitjana i Abarca  (Barcelona, 20 febrer 1850 – 10 juny 1915)  Escultor. Ajudà al seu pare al seu taller, sobretot després de la mort del seu oncle Agapit. Com aquest, fou un animalista notable.

August Vallmitjana i Abarca  (Barcelona, segle XIX – segle XX)  Enginyer químic. Fou el pare d’August i d’Hubert Vallmitjana i Garrido.

Tulla i Planella, Josep

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX – segle XX)

Enginyer. Dirigí la construcció de la fàbrica de tabacs de Tarragona.

Durant les obres descobrí la gran necròpoli romana de la ciutat. Recollí i ordenà un gran nombre de troballes. Per tal de conservar-les, aconseguí del govern espanyol una subvenció per a l’establiment d’un museu.

Tos i Feito, Josep

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX – segle XX)

Enginyer. Era professor de l’Escola d’Enginyers de Barcelona.

És autor d’algunes obres tècniques, com Consideraciones generales sobre los diversos aprovechamientos del aire atmosférico, Unidades eléctricas i Memoria descriptiva de un triciclo militar.

Torrent i Albertí, Joaquim

Deixa un comentari

(Girona, segle XIX)

Mestre d’obres. Ajudant d’enginyer i director de camins veïnals. Entre les seves obres cal destacar, a Girona, les cases Pons i Martí (1850), Llistosella (1852), Vidal (1854), Rich (1855) i Camprodon (1857).

Col·laborà activament amb Martí Sureda i Deulovol en la construcció de les cases de la plaça de Sant Agustí (1859-64) i en la reforma del seminari (1857). Urbanitzà el carrer del Portal de la Barca (1876).

Progressista, propietari i administrador de cases, intervingué activament en la vida ciutadana com a jutge d’impremta (1844-46) i membre de la milícia nacional.

Suñol i Gasòliba, Esteve

Deixa un comentari

(Barcelona, 14 gener 1856 – 19 març 1913)

Escriptor i enginyer. Fou un actiu excursionista de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques.

Exercí la crítica musical a “La Renaixença” i “La Veu de Catalunya”, des d’on impulsà el wagnerisme.

Publicà també articles de costums de to satíric, recollits en part al volum Llibre de memòries (1903). Altres narracions seves foren recollides a “Lectura Popular”.

Soler i Santaló, Juli

2 Respostes

(Barcelona, 12 abril 1865 – 30 juliol 1914)

Excursionista i enginyer. Fou un dels grans animadors del Centre Excursionista de Catalunya.

Donà a conèixer el Pirineu central, i especialment el massís de la Maladeta. Creà i mantingué a expenses seves l’estació meteorològica de Viella i publicà la completíssima guia La Vall d’Aran (1906, reeditada el 1933). Donà a conèixer les pintures rupestres del Cogul (1908).

Elegit president del Centre Excursionista de Catalunya (1913), refusà el càrrec i es dedicà a projectar el refugi de la Renclusa i a impulsar-ne les obres de construcció (1914).

Fou també fotògraf remarcable, especialment per les seves fotografies panoràmiques. Hom l’ha considerat un dels iniciadors de l’excursionisme d’alta muntanya.

Societat Catalana de Tecnologia

1 Resposta

(Catalunya, 1986 – )

(SCT)  Filial de l’Institut d’Estudis Catalans. Creada com a continuació de la Secció d’Enginyeria de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques.

Entre les seves activitats es destaquen els cursos organitzats en col·laboració amb la CIRIT i l’edició de publicacions (Butlletí, Monografies); convoca cada any un premi per a estudiants.

Enllaç web: Societat Catalana de Tecnologia