(Barcelona, 1846 – 1896)
Electricista. Publicà diversos llibres de divulgació sobre els progressos tècnics del seu temps.
Fundà la revista “La Ciencia Eléctrica”.
(Barcelona, 1846 – 1896)
Electricista. Publicà diversos llibres de divulgació sobre els progressos tècnics del seu temps.
Fundà la revista “La Ciencia Eléctrica”.
(Amsterdam, Holanda, 1807 – Barcelona, 1867)
Enginyer. S’exilià a Barcelona el 1835.
Establert poc temps després a Mallorca, intentà diverses explotacions mineres, introduí els molins de vent per a fer pujar aigua i dirigí la dessecació del prat de Sant Jordi (1846-49). Es relacionà amb els intel·lectuals mallorquins liberals i fou membre actiu de l’Ateneu Balear.
És autor de Reseña geognóstica de la isla de Mallorca (1852) i Ensayo de una descripción geológica de la isla de Mallorca (1867).
Ildefons Bosch (Catalunya, segle XIX – segle XX) Enginyer industrial. Molt destacat pel seu ensenyament a l’Escola del Treball de la Mancomunitat de Catalunya, on actuà fins al 1923.
Joan Bosch (Palma de Mallorca, segle XVIII – 1802) Metge. Escriví la primera descripció mèdica de la seva ciutat natal. Fou el oncle de Sebastià Bosch i Cabot.
Pau Bosch (Catalunya, 1791 – 1831) Músic i eclesiàstic. Fou mestre de capella i organista a Terrassa.
Rafael Bosch (Barcelona, segle XVII – 1662) Framenor. El 1635 fou nomenat provincial de l’orde. Publicà, el 1639, una Vida del beat Salvador d’Horta.
Ramon Bosch (Catalunya, segle XVIII – Barcelona, segle XIX) Argenter. Establert a Barcelona.
(Barcelona, 27 maig 1870 – Ginebra, Suïssa, 15 setembre 1942)
Enginyer. Fill de Pere Bosch i Labrús, del qual fou seguidor del seu ideari.
Presidí diversos organismes econòmics, entre ells el Foment del Treball Nacional (1929-36).
El 1928 publicà la narració poemàtica titulada Los almogávares.
(Tortosa, Baix Ebre, 1833 – Xest, Foia de Bunyol, 1867)
Enginyer naval. És autor de remarcables estudis de la seva especialitat.
(Tarragona, 1863 – Boston, EUA, segle XX)
Enginyer i jesuïta. Abandonà la carrera d’enginyer militar, que exercia ja amb el grau de capità, per entrar en religió.
És autor de les obres de l’Observatori de l’Ebre.
(Girona, 3 gener 1833 – Madrid, 1902)
General d’enginyers. Germà de Joaquim. Des 1863 al 1865 prengué part activa en les lluites a Cuba, i lluità en la Tercera Guerra Carlina el 1873-75.
El 1895 dirigí la ràpida fortificació de l’Havana. Tornà a la península el 1897 i als seus darrers anys dirigí a Madrid l’Instituto Geográfico y Estadístico.
(Sabadell, Vallès Occidental, 28 juliol 1920 – Barcelona, 8 gener 1961)
Enginyer tèxtil, productor i director de cinema.
El 1955 creà la firma productora ECA (Ediciones Cinematrogràfiques Argemí) que finançà alguns títols d’interès per llur contingut social.
El 1959 dirigí Cristina i el 1960, Gaudí, que fou guardonat en diverses ocasions.