(Catalunya, segle XIX – Manresa, Bages, 1900)
Enginyer. Era especialista en camins, canals i ports.
Treballà en el ferrocarril de Berga i en altres obres d’importància per al servei de comunicacions de Catalunya.
Fou publicista bastant actiu en diaris i revistes.
(Barcelona, 1905 – 1984)
Enginyer industrial. Format a l’Escola d’Enginyeria Civil de París, pertanyé a nombroses associacions científiques i tècniques, i ha estat guardonat amb diversos premis a l’estat espanyol.
És notable la seva tasca com a autor de milers d’articles i xerrades de divulgació científica destinats a la premsa i sobretot a Ràdio Barcelona, on col·laborà des del 1924.
Ha publicat nombroses obres tècniques de divulgació com La Proyección Cinematográfica (1954 i La energía eléctrica (1970).
Eren fills de l’impressor Joaquim Verdaguer i Bollich.
Àlvar Verdaguer i Coromina (Barcelona, 1840 – 1915) Enginyer industrial. Continuà al davant dels negocis establerts pel seu pare i engrandí especialment el negoci de llibreria. Col·laborà a “Lo Gai Saber”, “La Renaixença” i “Calendari Català”, on publicà una versió rimada de Fénelon (Les màximes i consells, 1879).
Celestí Verdaguer i Coromina (Barcelona, segle XIX – 1885/6) Impressor. El 1877 s’establí individualment i introduí noves tècniques (imprimí directament sobre fulls de metall) i nous gusts (grans cartells, cromolitogràfics, fulls de paper calats, etc).
Dionís Verdaguer i Coromina (Barcelona, segle XIX – 1858) Dibuixant de cartells. Treballà a París.
(Brussel·les, Bèlgica, 9 gener 1665 – Barcelona, 19 gener 1744)
Enginyer militar i marquès de Verboom.
Participà en la guerra de Successió a les ordres de Felip V, i destacà en el setge de Barcelona.
En aquesta ciutat planificà i dirigí la construcció de la Ciutadella, en motiu de la qual hagué de destruir gran part del barri de la Ribera.
Fou governador de Barcelona el 1718.
Eren fills de Venanci Vallmitjana i Barbany.
Agapit Vallmitjana i Abarca (Barcelona, 20 febrer 1850 – 10 juny 1915) Escultor. Ajudà al seu pare al seu taller, sobretot després de la mort del seu oncle Agapit. Com aquest, fou un animalista notable.
August Vallmitjana i Abarca (Barcelona, segle XIX – segle XX) Enginyer químic. Fou el pare d’August i d’Hubert Vallmitjana i Garrido.
(Catalunya, segle XIX – segle XX)
Enginyer. Dirigí la construcció de la fàbrica de tabacs de Tarragona.
Durant les obres descobrí la gran necròpoli romana de la ciutat. Recollí i ordenà un gran nombre de troballes. Per tal de conservar-les, aconseguí del govern espanyol una subvenció per a l’establiment d’un museu.
(Catalunya, segle XIX – segle XX)
Enginyer. Era professor de l’Escola d’Enginyers de Barcelona.
És autor d’algunes obres tècniques, com Consideraciones generales sobre los diversos aprovechamientos del aire atmosférico, Unidades eléctricas i Memoria descriptiva de un triciclo militar.
(Girona, segle XIX)
Mestre d’obres. Ajudant d’enginyer i director de camins veïnals. Entre les seves obres cal destacar, a Girona, les cases Pons i Martí (1850), Llistosella (1852), Vidal (1854), Rich (1855) i Camprodon (1857).
Col·laborà activament amb Martí Sureda i Deulovol en la construcció de les cases de la plaça de Sant Agustí (1859-64) i en la reforma del seminari (1857). Urbanitzà el carrer del Portal de la Barca (1876).
Progressista, propietari i administrador de cases, intervingué activament en la vida ciutadana com a jutge d’impremta (1844-46) i membre de la milícia nacional.
(Barcelona, 14 gener 1856 – 19 març 1913)
Escriptor i enginyer. Fou un actiu excursionista de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques.
Exercí la crítica musical a “La Renaixença” i “La Veu de Catalunya”, des d’on impulsà el wagnerisme.
Publicà també articles de costums de to satíric, recollits en part al volum Llibre de memòries (1903). Altres narracions seves foren recollides a “Lectura Popular”.
(Barcelona, 12 abril 1865 – 30 juliol 1914)
Excursionista i enginyer. Fou un dels grans animadors del Centre Excursionista de Catalunya.
Donà a conèixer el Pirineu central, i especialment el massís de la Maladeta. Creà i mantingué a expenses seves l’estació meteorològica de Viella i publicà la completíssima guia La Vall d’Aran (1906, reeditada el 1933). Donà a conèixer les pintures rupestres del Cogul (1908).
Elegit president del Centre Excursionista de Catalunya (1913), refusà el càrrec i es dedicà a projectar el refugi de la Renclusa i a impulsar-ne les obres de construcció (1914).
Fou també fotògraf remarcable, especialment per les seves fotografies panoràmiques. Hom l’ha considerat un dels iniciadors de l’excursionisme d’alta muntanya.
Dades dels Països Catalans 