Arxiu d'etiquetes: en castellà

Progreso, El -1906/33-

(Barcelona, 29 juny 1906 – 1933)

Diari en castellà fundat per Alejandro Lerroux. Dirigit de fet des d’un primer moment per Emiliano Iglesias, tingué una especial importància en la campanya lerrouxista antisolidària i preparà l’organització del Partit Republicà Radical.

Anticlerical i demagògicament obrerista, hagué de fer cara al boicot de Solidaridad Obrera impulsat pels anarquistes el 1908 (afer de La Neotípia). Després contribuí a l’exacerbada campanya contra la guerra del Marroc, que afavorí l’esclat de la Setmana Tràgica.

A partir del 1910 canvià l’anterior to obrerista i el 1913 Iglesias deixà la direcció. El 1933 es convertí en “Renovación”.

Noticias, Las

(Barcelona, 15 març 1896 – 25 gener 1939)

Diari en castellà fundat per Rafael Roldós i Viñolas. Fou una publicació conservadora i de centre que, per la seva neutralitat, aconseguí la màxima difusió durant la I Guerra Mundial.

En foren directors Juan Barco i Lluís Aimerich. Josep Pla començà la seva tasca periodística en aquest diari.

Durant la guerra civil espanyola fou incautat i actuà com a portaveu de la UGT.

Nadal, Premi

(Barcelona, 1944 – )

Guardó anual de novel·la en castellà. Creat per Edicions Destino en memòria del periodista Eugeni Nadal.

S’entrega la nit de Reis, juntament amb el Premi Josep Pla de narrativa en català (des del 1968).

Cal remarcar, entre les obres premiades, reconeguts escriptors catalans, com Josep Maria Gironella, Sebastià Juan i Arbó, Anna Maria Matute, Rosa Regàs, Maruja Torres, etc.

Mallorquí i Figueroa, Josep

(Barcelona, 12 febrer 1913 – Madrid, 7 novembre 1972)

Novel·lista en castellà. D’entre la seva producció novel·lística, de caire fulletonesc, destaquen les sèries Tres Hombres Buenos (1942) i sobretot El Coyote (1944-51), traduïda a diverses llengües.

El total de la seva producció abasta uns 500 títols firmats sota diversos pseudònims.

Va dedicar-se també al serial radiofònic.

Madeja Política, La

(Barcelona, 1 novembre 1873 – 3 març 1876)

Setmanari republicà liberal i anticarlí, continuador de “La Flaca”. Fou editat en castellà.

Hagué de suportat diferents suspensions, i utilitzà els títols “El Lío” i “La Madeja”.

En els seus últims temps fou mensual, i la col·lecció completa és de 22 números.

Foren molt notables les seves pàgines centrals, litografiades a tot color, amb dibuixos polítics de Tomàs Padró, que signava AºWº.

Luz

(Barcelona, 15 novembre 1897 – desembre 1898)

Revista modernista redactada en castellà.

Tingué dues etapes: quinzenal la primera, del 15 de novembre de 1897 al 31 de gener de 1898, i setmanal la segona, de l’octubre al desembre de 1898.

Fundada pel mecenes i escriptor Josep M. Roviralta, tingué com a inspirador Miquel Utrillo.

Publicà els primers capítols de l’España negra, amb les il·lustracions de Regoyos.

Lucha, La -Girona-

(Girona, 4 juliol 1871 – 31 desembre 1910)

Diari en castellà. Fou òrgan del partit liberal i tingué impremta pròpia, on foren fetes diverses publicacions de la comarca gironina.

Una divisió en el partit provocà que els liberals dinàstics de Girona publiquessin “La Nueva Lucha” de l’1 de gener de 1887 al 29 de juny de 1890.

Loro, El

(Barcelona, 29 novembre 1879 – febrer 1888)

Setmanari satíric, republicà i liberal. Publicat en castellà, amb 272 números en total.

Seguint l’exemple de “La Flaca”, publicava una gran caricatura a tot color a les pàgines centrals.

Tractava de política municipal, nacional i estrangera, tot satiritzant la majoria dels governants.

Tingué corresponsals a París, Porto i Madrid.

López i Soler, Ramon

(Manresa, Bages, 5 octubre 1799 – Madrid, 21 agost 1836)

Escriptor i periodista en castellà. Formà part de la Societat Filosòfica de Barcelona i fundà, amb Aribau, la revista “El Europeo” (1823), portadora de les idees romàntiques a Espanya.

Sota l’absolutisme, emigrà a França a causa de les seves idees liberals.

Conreà la novel·la històrica, dins la línia de Walter Scott, a Los bandos de Castilla o El Caballero del Cisne (1830), amb un pròleg en que manifestava les seves idees sobre la novel·la romàntica. Altres novel·les seves foren Kar-Osman (1832), El primogénito de Alburquerque (1833) i La catedral de Sevilla (1834).

Cridat per l’editor Antoni Bergnes de les Cases, dirigí la revista “El Vapor” (1833), la qual rebé d’aquest autor un fort esperit romàntic i constituí una base per a la Renaixença catalana.

Lofrasso, Antoni

(l’Alguer, segle XVI)

Escriptor en castellà. Empresonat a Barcelona per motius desconeguts, quan sortí lliure hi residí.

Va escriure: Los mil y doscientos consejos y avisos discretos (1571), que conté consells sobre diverses professions i feines, d’interès històric, i una descripció de la batalla de Lepant, en la qual potser prengué part, i la novel·la pastoral Diez libros de la Fortuna de Amor (1573), interessant sobretot per la descripció de l’illa de Sardenya i, també, de la vida de l’alta societat barcelonina, que ell conegué, obra que elogià Cervantes, amb una certa ironia, en el Quijote.