Arxiu d'etiquetes: en castellà

Locomotor, El

(Barcelona, 15 abril 1849 – 29 desembre 1849)

Diari en castellà. Els seus principals animadors foren Manuel Duran i Bas, Francesc de P. Forns, Estanislau Reynals i Rabassa, Ramon Suñol i Serancolí, Francesc Avià de Pinto i Joan Mañé i Flaquer, que deixaren conjuntament el diari al cap de tres mesos, quan estava a punt de fer-se’n càrrec una nova empresa, més conservadora.

Representà un esforç periodístic del sector actiu de la burgesia catalana per comprendre les qüestions socials i ajudar al progrés de les indústries.

León y Román, Ricardo

(Barcelona, 15 octubre 1877 – Galapagar, Madrid, 6 desembre 1943)

Escriptor. Patrioter, triomfalista i d’una religiositat exaltada, publicà novel·les, assaigs i poesia: Lira de bronce (1901), Casta de hidalgos (1908), El amor de los amores (1910), Bajo el yugo de los bárbaros (1932) i Roja y gualda (1934).

Fou membre de la Real Academia Española (1915).

Laforet i Díaz, Carme

Deixa un comentari

(Barcelona, 6 setembre 1921 – Madrid, 28 febrer 2004)

Novel·lista en castellà. Féu cursos de filosofia i de dret.

Aconseguí molt d’èxit de públic i de crítica amb Nada, llibre que guanyà el premi Nadal 1944.

El seu estil directe, sense els convencionalismes habituals a l’època, fou una saludable reacció contra l’ambient opressiu de la postguerra espanyola.

Entre els llibres posteriors, destaquen La isla y los demonios (1952), La llamada (1954), La mujer nueva (premi Nacional de Literatura 1956), La insolación (1963), Paralelo 35 (1967), La niña y otros relatos (1970) i Mi primer viaje a USA (1981).

Janés i Nadal, Clara

2 Respostes

(Barcelona, 6 novembre 1940 – )

Poetessa en castellà i traductora. Filla de l’editor Josep Janés i Olivé.

En la seva producció poètica, evolucionà des de l’existencialisme de Las estrellas vencidas (1964) o Alienaciones (1980) cap a un creixent esteticisme que, a partir de Vivir (1983) i Kampa (1986), va afirmant-se a Lapidario (1989), Creciente fértil (1989), Emblemas (1992), Ver el fuego (1993) i Rosas de fuego (1996).

El 1997 va rebre el premi Nacional de Traducció pel conjunt de les seves traduccions, entre les quals destaquen les de M. Duras, N. Sarraute o Mercè Rodoreda.

Índice Histórico Español

5 Respostes

(Barcelona, 1953 – )

Publicació periòdica en castellà. Fundada per Jaume Vicens i Vives.

Recull ressenyes, fetes per especialistes, de llibres o articles de revista relacionats amb el món hispànic.

Publicada per Editorial Teide durant molts anys, actualment ha passat a dependre de la Universitat de Barcelona com a publicació de la Facultat de Geografia i Història.

Hora Sindicalista

Deixa un comentari

(Barcelona, 12 desembre 1936 – 24 juliol 1937)

Setmanari en castellà. Òrgan de la Federació Catalana del Partit Sindicalista.

En fou fundador i director Ángel Pestaña, i hi col·laboraren Ricard Fornells, Josep Robusté, Marí Civera, etc.

L’agost de 1937 passà a ésser diari, amb la denominació de “Mañana”.

Hogar y la Moda, El

Deixa un comentari

(Barcelona, 7 juny 1909 – novembre 1987)

Revista en castellà. Dedicada a temes de decoració, cuina, modes, etc. Fou primer de periodicitat setmanal i després desenal, mensual i finalment quinzenal. Ha estat dirigida per María Luz Morales.

Publicà com a suplements “Lecturas” i “Labores del Hogar”, després convertides en revistes.

Hispania

1 Resposta

(Barcelona, gener 1899 – agost 1903)

Revista quinzenal d’art i literatura. Publicada en castellà, amb 93 números en total. El 1903 tingué una segona època, de curta durada.

Encara que tradicional en art, donà cabuda als principals artistes modernistes, amb excel·lents reproduccions a tot color. Publicà números monogràfics.

Guardia Nacional, El

4 Respostes

(Barcelona, 15 octubre 1835 – 28 octubre 1841)

Diari en castellà. Inicialment tingué una orientació progressista, si bé a partir de 1836 va evolucionar cap a posicions més moderades.

A partir del 1840 fou suspès en diverses ocasions i, definitivament, el 1841.

Grau i Delgado, Jacint

Deixa un comentari

(Barcelona, 6 abril 1877 – Buenos Aires, Argentina, 14 agost 1958)

Dramaturg en castellà. Es féu conèixer amb un llibre de narracions, Trasuntos (1893). Però ben aviat es lliurà plenament a l’activitat dramàtica i mirà d’enlairar el nivell de l’escena hispànica.

El seu teatre, transcendent i amb un marcat simbolisme, s’inspirà en mites clàssics: Las bodas de Camacho (1903, escrita en col·laboració amb Adrià Gual), El tercer demonio (1908), Don Juan de Carillana (1913), Entre llamas (1915), El conde de Alarcos (1917), El hijo pródigo (1918), El señor de Pigmalión (1921) i El burlador que no se burla (1930).

Fou ambaixador de la República i s’exilià a Buenos Aires el 1939.