(Sabadell, Vallès Occidental, 18 gener 1911 – Terrassa, Vallès Occidental, 5 juliol 2004)
Escriptora.
És autora de bon nombre de novel·les en castellà: Efun (premi Elisenda de Montcada), Los Galianos, Selva negra, selva verde, El rebelde, Barcelona en llamas (1961), La mujer del colonial, Maestro albañil, Pecan los buenos, Nieve y alquitrán (1965) i Casino veraniego (1968).
(Barcelona, 12 febrer 1913 – Madrid, 7 novembre 1972)
Novel·lista en castellà. D’entre la seva producció novel·lística, de caire fulletonesc, destaquen les sèries Tres Hombres Buenos (1942) i sobretot El Coyote (1944-51), traduïda a diverses llengües.
El total de la seva producció abasta uns 500 títols firmats sota diversos pseudònims.
Va dedicar-se també al serial radiofònic.
(Barcelona, 1 novembre 1873 – 3 març 1876)
Setmanari republicà liberal i anticarlí, continuador de “La Flaca”. Fou editat en castellà.
Hagué de suportat diferents suspensions, i utilitzà els títols “El Lío” i “La Madeja”.
En els seus últims temps fou mensual, i la col·lecció completa és de 22 números.
Foren molt notables les seves pàgines centrals, litografiades a tot color, amb dibuixos polítics de Tomàs Padró, que signava AºWº.
(Barcelona, 15 novembre 1897 – desembre 1898)
Revista modernista redactada en castellà.
Tingué dues etapes: quinzenal la primera, del 15 de novembre de 1897 al 31 de gener de 1898, i setmanal la segona, de l’octubre al desembre de 1898.
Fundada pel mecenes i escriptor Josep M. Roviralta, tingué com a inspirador Miquel Utrillo.
Publicà els primers capítols de l’España negra, amb les il·lustracions de Regoyos.
(Girona, 4 juliol 1871 – 31 desembre 1910)
Diari en castellà. Fou òrgan del partit liberal i tingué impremta pròpia, on foren fetes diverses publicacions de la comarca gironina.
Una divisió en el partit provocà que els liberals dinàstics de Girona publiquessin “La Nueva Lucha” de l’1 de gener de 1887 al 29 de juny de 1890.
(Barcelona, 29 novembre 1879 – febrer 1888)
Setmanari satíric, republicà i liberal. Publicat en castellà, amb 272 números en total.
Seguint l’exemple de “La Flaca”, publicava una gran caricatura a tot color a les pàgines centrals.
Tractava de política municipal, nacional i estrangera, tot satiritzant la majoria dels governants.
Tingué corresponsals a París, Porto i Madrid.
(Manresa, Bages, 5 octubre 1799 – Madrid, 21 agost 1836)
Escriptor i periodista en castellà. Formà part de la Societat Filosòfica de Barcelona i fundà, amb Aribau, la revista “El Europeo” (1823), portadora de les idees romàntiques a Espanya.
Sota l’absolutisme, emigrà a França a causa de les seves idees liberals.
Conreà la novel·la històrica, dins la línia de Walter Scott, a Los bandos de Castilla o El Caballero del Cisne (1830), amb un pròleg en que manifestava les seves idees sobre la novel·la romàntica. Altres novel·les seves foren Kar-Osman (1832), El primogénito de Alburquerque (1833) i La catedral de Sevilla (1834).
Cridat per l’editor Antoni Bergnes de les Cases, dirigí la revista “El Vapor” (1833), la qual rebé d’aquest autor un fort esperit romàntic i constituí una base per a la Renaixença catalana.
(l’Alguer, segle XVI)
Escriptor en castellà. Empresonat a Barcelona per motius desconeguts, quan sortí lliure hi residí.
Va escriure: Los mil y doscientos consejos y avisos discretos (1571), que conté consells sobre diverses professions i feines, d’interès històric, i una descripció de la batalla de Lepant, en la qual potser prengué part, i la novel·la pastoral Diez libros de la Fortuna de Amor (1573), interessant sobretot per la descripció de l’illa de Sardenya i, també, de la vida de l’alta societat barcelonina, que ell conegué, obra que elogià Cervantes, amb una certa ironia, en el Quijote.
(Barcelona, 15 abril 1849 – 29 desembre 1849)
Diari en castellà. Els seus principals animadors foren Manuel Duran i Bas, Francesc de P. Forns, Estanislau Reynals i Rabassa, Ramon Suñol i Serancolí, Francesc Avià de Pinto i Joan Mañé i Flaquer, que deixaren conjuntament el diari al cap de tres mesos, quan estava a punt de fer-se’n càrrec una nova empresa, més conservadora.
Representà un esforç periodístic del sector actiu de la burgesia catalana per comprendre les qüestions socials i ajudar al progrés de les indústries.
(Barcelona, 15 octubre 1877 – Galapagar, Madrid, 6 desembre 1943)
Escriptor. Patrioter, triomfalista i d’una religiositat exaltada, publicà novel·les, assaigs i poesia: Lira de bronce (1901), Casta de hidalgos (1908), El amor de los amores (1910), Bajo el yugo de los bárbaros (1932) i Roja y gualda (1934).
Fou membre de la Real Academia Española (1915).
