Veure> Misericòrdia de Barcelona, casa de (institució de beneficència, 1581- ).
Arxiu d'etiquetes: edificis civils
Milà, casa *
Veure> la Pedrera (edifici fet per Antoni Gaudí, 1906-10).
Mercè, balneari de la
(Capmany, Alt Empordà)
Hotel i antic balneari, vora el Llobregat d’Empordà, a la carretera de Barcelona a Perpinyà.
Les aigües de les fonts de la Mercè, Sant Rafael i Sant Joan, contenen àcid sulfhídric, sulfur sòdic i silicat sòdic i són indicades per a les afeccions de les vies respiratòries.
Mercader -Baix Llobregat-
(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat)
Antic sector, situat a l’est del nucli urbà, entre les línies de ferrocarril de la RENFE i dels Ferrocarrils Catalans, prop del barri de l’Almeda.
Li donà nom la torre o palau Mercader, antiga residència dels comtes de Bell-lloc, seu de la fundació Bell-lloc-Pozzali, actualment patrimoni de l’ajuntament de Cornellà.
El palau i el parc -d’unes 11 ha- han estat oberts al públic el 1975.
Hala dels Draps
Deixa un comentari
(Barcelona, segle XV)
Porxada oberta prop de la llotja de mercaders, per a la contractació i mostra de mercaderies. A la part alta, hi havia la sala del tribunal del consolat de mar.
El 1514, la ciutat inicià la construcció, sobre l’Hala, d’una sala d’armes, que no fou acabada fins al final del segle XVI.
Era considerada, a l’època, un dels edificis notables de l’arquitectura civil de Barcelona.
Ebre, observatori de l’ *
Veure> Observatori de l’Ebre (observatori fundat el 1904).
Duana Nova
(Barcelona, 1790 – 1792)
Edifici. Projectat i construït al pla de Palau per Miguel de Roncali, potser amb la participació de Josep Ivern, a qui algun contemporani atribuí la paternitat absoluta de l’obra.
Té planta rectangular, pati emporxat classicitzant, quatre façanes de pedra i estuc decorades amb pilastres i columnes d’estuc negre adossades al mur; la cornissa, de marbre blanc, amb uns grans gerros decoratius, corona el conjunt, que té un cert aire encara rococó.
L’interior conserva diverses sales decorades amb pintures al·lusives al comerç barceloní i temes mitològics i relatius a don Quixot; les de la sala d’actes, obra de Pere Pau Muntanya, són una glorificació de Carles III de Borbó.
El 1902 esdevingué seu del govern civil de la província.
Drassanes de Barcelona, les
(Barcelona, segle XIII)
Conjunt d’edificis de les antigues drassanes. Començades probablement per Jaume I el Conqueridor, el sector central, compost de vuit grans naus paral·leles cobertes amb arcs diafragmàtics, fou enllestit el 1381.
Entre el 1612 i el 1618 s’ampliaren amb noves naus, però després de la Guerra de Successió (1714), a causa de la decadència marítima de la ciutat, foren destinades a caserna.
Constitueixen una de les millors mostres del gòtic civil català i són la drassana medieval més gran i ben conservada del món.
Actualment hi és instal·lat el Museu Marítim de Barcelona.
Comdals, els -Segarra-
Antiga granja del monestir de Montserrat, a la dreta del riu d’Ondara.
El molí dels Comdals, amb una part de les terres cedides el 1130 al comte Ramon Berenguer III de Barcelona per Ponç Hug de Cervera, fou adquirit per Montserrat a mitjan segle XVI; el gran casal de construcció gòtica i l’actual molí són d’aquell segle; el segon molí fou construït el 1777.
Fins a la desamortització del 1835 els Comdals foren el graner de Montserrat.
Cervelló, hospital de
(Olesa de Bonesvalls, Alt Penedès)
(o d’Oleseta, o de Bonesvalls, o de Santa Maria de Bonesvalls) Antic hospital, per a l’acolliment de vianants i pelegrins, a l’antic camí de Barcelona a Vilafranca del Penedès per Sant Boi.
Fou fundat el 1262 per Guillem (II) de Cervelló, que li cedí el lloc d’Olesa i altres donacions (en depengueren les quadres d’Ordal i de Vallirana). Fou administrat pel prior de Sant Pau del Camp de Barcelona; el 1328, però, ja ho era per la mitra barcelonina (representada, a partir del segle XVII; pel rector d’Olesa). El 1381 l’hospital adquirí la plena jurisdicció del terme.
L’obertura del nou camí ral pel coll d’Ordal, a la fi del segle XVIII, i la pèrdua d’una gran part de les rendes a causa de les polítiques dels governs liberals motivaren la fi de la seva funció a mitjan segle XIX, l’administració fou confiscada a la mitra i adquirida de nou per Manuel Girona, que la hi retornà.
L’edifici, dins un recinte fortificat amb torre de l’homenatge, és una obra de transició del romànic al gòtic, molt reformada als segles XVI i XVII; la capella de Santa Maria de l’Anunciació, obra del segle XIV amb notables pintures murals, fou destruïda el 1936; actualment ha estat restaurada.
Al seu costat fou fundada per la mitra la població de la Pobla de Cervelló o de l’Hospital de Cervelló, actualment l’Hospital.
Dades dels Països Catalans 