Boïl, Bernat de

(Tarassona, Aragó, vers 1445 – Cuixà, Conflent, 1505/07)

Diplomàtic i eclesiàstic. Secretari de Ferran II de Catalunya-Aragó, es va fer eremita de Montserrat i fou superior dels ermitans montserratins (1482); traduí per a ells del llatí a l’aragonès el tractat De religione (1489).

Interessat pel lul·lisme, es relacionà amb Arnau Descós i Pere Daguí. En un viatge diplomàtic a França, enviat per Ferran II per gestionar la devolució dels comtats de Rosselló i la Cerdanya, conegué Francesc de Paula, es féu mínim (1491) i introduí l’orde a la Península.

Nomenat pel papa Alexandre VI vicari apostòlic de les Índies Occidentals (1493), acompanyà Colom en el segon viatge. Morí essent abat comendatari de Cuixà.

Indegudament li ha estat atribuïda la paternitat del Llibre d’amoretes, versió catalana d’un opuscle anònim francès de sabor franciscà.

Un pensament sobre “Boïl, Bernat de

  1. Retroenllaç: Abellera, l’ | Dades de Catalunya

Respondre

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s