(Camarasa, Noguera, segle XVII – Malta, 1663)
Religiós. Pertanyia a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem.
Fou nomenat prior i bisbe de Malta en 1634.
Balaguer de Camarasa, Miquel Joan
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: eclesiàstics
Bailo, Martín de *
Forma castellanitzada en que fou conegut el canonge tarragoní Martí Batlle (segle XVI).
Badia i Sarradell, Isidre
(Isona, Pallars Jussà, 1865 – Tarassona, Aragó, 1926)
Prelat. El 1913 fou nomenat bisbe titular d’Ascaló i auxiliar de Toledo. El 1917 rebé la mitra de Tarassona.
Arnau Amalric *
Veure> Arnau d’Amalric (abat de Poblet i arquebisbe de Narbona, segles XII-XIII).
Antoni Maria Claret i Clarà *
Veure> Claret i Clarà, Antoni Maria (eclesiàstic i sant català, 1807-70).
Altés i Alabart, Joan Baptista
(Batea, Terra Alta, 22 setembre 1845 – 10 novembre 1916)
Eclesiàstic i escriptor.
És autor de diversos llibres pietosos, bona part dels quals són destinats a fomentar la devoció teresiana, i de l’obra teatral La huida de Teresa (1887).
Alexandre VI
(Xàtiva, Costera, 1 gener 1431 – Roma, Itàlia, 18 agost 1503)
(Roderic de Borja) Papa (1492-1503). El 1456 fou nomenat cardenal.
El seu oncle Alfons de Borja, elegit papa amb el nom de Calixt III, el nomenà el 1455 vicecanceller de l’Església i bisbe de València. Va obtenir la conversió de València en arquebisbat. Fou elegit papa en successió d’Innocenci VIII.
Tingué nombrosos fills amb la seva amant Vanozza Catanei i els enriquí servint-se dels béns eclesiàstics. Durant el seu pontificat lluità contra Carles VIII de França. En canvi, s’alià amb Lluís XII.
El 1493 promulgà una butlla que establia una ratlla imaginària (línia alexandrina) que delimitava les zones d’expansió reservades a les explotacions de Portugal i Castella.
Tant ell com els seus fills, entre ells els famosos Cèsar i Lucrècia Borja, parlaven i escrivien en català.
Alemany -varis bio-
Enric d’Alemany (Catalunya, segle XVII) Eclesiàstic. Ferm opositor a accedir a la demanda del donatiu reial a les corts del 1626 i 1634, n’aconseguí del papa l’ajornament. Col·laborà amb la Generalitat (1640) en la mobilització militar de Catalunya contra les tropes castellanes a la guerra dels Segadors.
Guerau d’Alemany (Barcelona, segle XVII – Lleida ?, novembre 1646) Militar. Distingit a la guerra dels Segadors. Fou coronel del terç de Barcelona destinat al front de Lleida. Morí a causa de les penalitats de la campanya.
Joan Alemany (Barcelona, segle XV) Mestre d’orgues. Consta el seu treball, el 1486, per a la parròquia de Sant Cugat del Rec, a Barcelona.
Joan Alemany (Barcelona, segle XV – segle XVI) Escultor imatger. Treballà per a la seu de Barcelona.
Joan Alemany (Catalunya ?, segle XVI) Metge i astròleg. Descriví el cometa del 1532. Autor del Lunari o Repertori del temps (1557), editat primer en castellà (València, 1553).
Nicolau Alemany (Catalunya ?, segle XV – Rosselló ?, segle XVI) Imatger. Consta el seu treball per a la parròquia de Sant Andreu del Catllar (Rosselló), on féu una imatge de la Mare de Déu.
Pere Alemany (Catalunya, segle XIV) Poeta. Probablement del primer terç del segle. Hom en coneix només una dansa, Ai sènyer, saludar m’ets, continguda en el Cançoneret de Ripoll, en la qual el mateix poema li explica la manera d’obtenir la seva enamorada, “No Lutz“. La tècnica té precedents menys reeixits en Peire Rogier, Giraut de Bornelh i Cerverí de Girona.
Alarcón, Francisco Antonio de
(Valladolid, Castella, 1589 – Còrdova, Andalusia, 1669)
Bisbe de Ciudad Real. El comte-duc d’Olivares l’envià el 1640 a Catalunya per supervisar les operacions de les tropes castellanes.
Aimeric -eclesiàstic, s. X-
(França, segle X)
Arquebisbe de Narbona (vers 927-977).
Durant els seus cinquanta anys de govern, i com a metropolità de fet dels bisbats catalans, tingué ocasió d’oposar-se a les pretensions de l’abat Cesari de Santa Cecília de Montserrat, que s’havia fet proclamar arquebisbe de Tarragona el 956.
Dades dels Països Catalans 