Arxiu d'etiquetes: directors/es teatrals

Mesalles i Bisbe, Jordi

(Barcelona, 2 gener 1953 – 9 novembre 2005)

Director de teatre i dramaturg.

S’especialitzà en interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona (1972-75) i des del 1979 fou professor de tallers d’interpretació.

Entre els anys 1976 i 1980 escriví regularment sobre teatre a la revista “El viejo Topo”.

Entre altres obres, ha dirigit El despertar de la primavera (1978, premi de Crítica Serra d’Or al millor muntatge teatral 1979), Antoni i Cleopatra (1980), Els Beatles contra els Rolling Stones (1981, premi de text teatral Josep Maria Arnau 1980), Brossàrium-I (1982), sobre les peces Cavall al fons i El Sabater de J. Brossa, La filla del Carmesí (1987) i Aixó és autèntic (1988).

Massot i Xirgu, Rafael

(Girona, 1874 – Barcelona, 1923)

Actor i director teatral. Cosí de Margarida Xirgu.

Debutà com a actor al Teatre de les Arts, de Barcelona (1904).

Dirigí els quadres escènics L’Artesà (1916-17), el del Casal Català de Gràcia (1917-21), el de l’Ateneu de Sant Gervasi (1921-22) i el Mossèn Cinto (1922-23); a tots féu representar obres d’autors catalans.

Mas i Ferratges, Ramon

(Barcelona, 20 febrer 1888 – Buenos Aires, Argentina, 21 març 1948)

Director de teatre.

Dirigent del Casal Català i del Comitè Llibertat de Buenos Aires.

Fundà i dirigí la publicació mensual “Catalònia” (1923), i fundà el primer Esbart Dansaire Català a l’Argentina.

Marinel·lo i Samuntà, Baldomer

(Barcelona, 1884 – 1953)

Actor i director teatral. Fill de Josep Marinel·lo i Bosch, i germà de Manuel.

Inicialment actuà en sarsueles i comèdies. Més tard actuà al Teatre Íntim d’Adrià Gual i als Espectacles Graner (1903-06), al Teatre Principal; l’empresa li confià la direcció dels espectacles per a infants.

S’especialitzà en les representacions de les obres anomenades Visions Musicals.

Julió i Nonell, Montserrat

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 20 maig 1929 – Madrid, 26 gener 2017)

Actriu i directora teatral. Exiliada a Xile el 1939, retornà el 1956 i actuà amb l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (Pigmalió, L’anunciació de Maria).

El 1959 es traslladà a Xile i hi dirigí (1959-61) la Sociedad de Arte Dramático de Santiago.

De tornada a Barcelona, es va especialitzar en muntatges teatrals sobre l’obra de Joan Oliver: Alló que tal vegada s’esdevingué (1984) i El roig i el blau (1985).

Guitart i Soldevila, Enric

3 Respostes

(Barcelona, 16 juny 1863 – 24 febrer 1933)

Actor i director teatral. Debutà al Teatre Espanyol de Barcelona. Del 1890 al 1895 actuà en la companyia d’Antoni Tutau i formà part de les de Josep Valero i Martínez Sierra.

Prengué part en l’estrena de moltes obres teatrals modernistes estrangeres (d’Ibsen, Maeterlinck, Hauptmann, Wilde, etc) i d’autors catalans (com Frederic Soler, Àngel Guimerà, Ignasi Iglésias, Santiago Rusiñol, etc).

Participà en les representacions de l’Agrupació Avenir organitzades per Felip Cortiella. Fou director del Teatre de les Arts (1904-05) i de la companyia del Foment del Teatre Català.

Fou el pare del també actor Enric Guitart i Matas.

Grifell i Llucià, Antoni

Deixa un comentari

(Igualada, Anoia, 1845 – Barcelona, 1905)

Actor, autor i director teatral. Es destacà amb obres de Frederic Soler “Pitarra”, amb la companyia La Gata.

Treballà també per a les formacions teatrals de Conrad Colomer i de Mateu.

Graells i Andreu, Guillem-Jordi

Deixa un comentari

(Terrassa, Vallès Occidental, 22 maig 1950 – )

Autor i director teatral. Llicenciat en lletres i arts dramàtiques, es va iniciar com a crític teatral i director escènic. El 1977 entrà a formar part del Teatre Lliure.

S’ha destacat com a traductor i adaptador de diferents dramatúrgies, clàssiques i modernes.

Com a autor ha estrenat Damunt l’herba i Titànic-92.

Goula i Catarineu, Ermengol

Deixa un comentari

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 27 abril 1843 – Barcelona, 9 desembre 1921)

(o Hermenegild)  Actor i director teatral. Debutà, a disset anys, al teatre del Circ Barcelonès.

En el teatre en català debutà el 1865 al teatre Romea amb l’obra La creu de Plata, de Francesc Pelagi Briz. Interpretà obres com Els tres tombs, Cura de moro, El guant del degollat, etc.

El 1913, a setanta anys, encara treballà al sainet Les bodes d’en Ciril·lo, i el 1917 participà a l’estrena al teatre Victòria de L’auca del senyor Esteve.

Els últims anys dirigí l’Escola de Declamació del Coliseu de Pompeia (Gràcia). Es retirà el 1919.

Giménez i Lloberas, Enric

Deixa un comentari

(Barcelona, 3 gener 1868 – 26 maig 1939)

Actor teatral. Fill del també actor Manuel Giménez i Iroz (Barcelona, 1840-1925).

Va debutar en l’escena catalana el 1894 i aconseguí un gran prestigi com a intèrpret de les versions catalanes d’obres clàssiques i del repertori universal, que va alternant amb el repertori català.

Va exercir també com a director d’escena i professor de declamació i va ésser un dels principals col·laboradors d’Adrià Gual en el Teatre Íntim.