Arxiu d'etiquetes: directors/es teatrals

Garcia-Parreño i Lozano, Joaquim

Deixa un comentari

(Barcelona, 1821 – 26 març 1880)

Actor, director i autor de teatre. Abandonà la carrera militar per causes polítiques, i es dedicà al teatre. Debutà al Teatre Principal de Barcelona (1849-50), en sainets de Josep Robrenyo, de Francesc Renart, etc, i al Liceu, amb La Passió… (1852). Del 1858 al 1862 actuà sovint al Teatre Principal de València.

En 1869-79 actuà al Romea de Barcelona, on estrenà La dida (1872), El rector de Vallfogona (1871), El ferrer de tall (1874) i d’altres de Frederic Soler, i Pau Claris (1879), de Conrad Roure; també dirigí un gran nombre d’obres.

Traduí algunes peces de l’italià i del francès i n’escriví en castellà, com Los percances de un viaje (1850) i El halconero (1874).

Fou el pare del també actor Frederic Garcia-Parreño i Alegria  (València, 1864 – Barcelona, 1922).

Font i Pujol, Joan

Deixa un comentari

(Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 3 maig 1949 – )

Actor i director teatral. Fou un dels membres fundadors del grup de teatre Els Comediants (1971), on ha desenvolupat la seva activitat professional.

Ha participat com a actor, creador i director d’aquesta companyia en espectacles com Non Plus Plis (1972), Catacroc (1973), Taller (1976), Plou i fa sol (1976), Mediterrània (1991), Mare Nostrum (1992), Llibre de les Bèsties (1995), Anthología (1996), T.E.M.P.U.S. (1997), El sol d’Orient (1999), La Flauta Màgica (1999) i Maravillas de Cervantes (2000), entre d’altres.

Escudé i Gallés, Beth

Deixa un comentari

(Barcelona, 1963 – )

Directora i dramaturga. Llicenciada en direcció escènica i dramatúrgia per l’Institut del Teatre, on impartí escriptura dramàtica, amplià estudis a Londres (Royal Court), San Miniato i Pisa.

Sovint dirigides per ella mateix, estrenà obres a importants teatres de l’estat espanyol i d’Europa.

Duran i Domenge, Rafael

Deixa un comentari

(Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca, 1963 – )

Director i autor. Es formà com a director escènic a l’Institut del Teatre i a les sales alternatives de Barcelona.

L’any 1993 fundà la companyia La d’Hac, amb la qual presentà les seves creacions com a autor i com a adaptador per a l’escena de textos no teatrals, inscrit en la línia més renovadora del teatre contemporani.

S’ha caracteritzat per unes escenificacions minucioses i exigents, basades en un treball que defuig el gest previsible. Ha treballat principalment en el muntatge d’obres de dramaturgs actuals, tant del país com estrangers.

És autor de les peces Zòmit (1988), Assaig d’Hac (1990), L’alfabet de l’aigua (1996) i Peep Show Verona (1999).

Dueso i Almirall, Manuel

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 2 agost 1953 – )

Autor, actor i director teatral. Format a l’Institut del Teatre de Barcelona, ha estudiat també amb Carlos Gandolfo, Sanchis i Sinisterra i Pierre Chabert.

Amb Sara i Simon obtingué el Premi de la Crítica al millor text teatral del 1996. El mateix any estrenà Platón ha muerto al XXVII Sitges Teatre Internacional.

Cunill i Cabanellas, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 27 agost 1893 – Buenos Aires, Argentina, 18 febrer 1969)

Director teatral i de cinema. Molt jove, ingressà a la companyia d’Adrià Gual.

El 1909 s’establí a Buenos Aires, on fou crític teatral del diari “La Prensa”, fundà el conservatori d’art escènic, el Museo del Teatro i creà el Teatro Nacional de Comedia, que dirigí.

El 1942 dirigí el film Locos de verano.

Cumellas i Graells, Joan

Deixa un comentari

(Gràcia, Barcelona, 1893 – Barcelona, 1966)

Autor, actor i director teatral. Féu actuacions al Teatre Íntim d’Adrià Gual (1924) i al Teatre Català de la Comèdia (1936-37). El 1938 fou nomenat per la Generalitat comissari del teatre català.

El 1946 dirigí l’estrena d’El prestigi dels morts, de Josep M. de Sagarra, i el 1964 organitzà el Festival de Teatre Català.

Autor de peces teatrals, com: Ombres del port (1936), Avui com ahir (1954) i el vodevil Clementina no rellisquis (1966), i de traduccions.

Cubeles i Solé, Manuel

2 Respostes

(Barcelona, 25 desembre 1920 – la Garriga, Vallès Oriental, 19 desembre 2017)

Coreògraf. Fou fundador de l’Esbart Verdaguer i de l’Esbart de Sarrià i col·laborà a la fundació de l’Obra del Ballet Popular.

Ha dirigit el muntatge escènic de diverses obres teatrals i ha promogut les primeres emissions en català per televisió (Mare Nostrum i Teatre Català) i, des del 1969, ha dirigit el programa radiofònic Paraula i Pensament.

Comín, Coco

Deixa un comentari

(Barcelona, 22 abril 1952 – )

Coreògrafa i directora. Titulada en dansa per l’Institut del Teatre, el 1970 ingressà al cos de ball del Gran Teatre del Liceu.

El 1971 fundà l’institut de dansa que porta el seu nom, amb el qual ha realitzat nombrosos espectacles. Ha treballat com a coreògrafa en importants musicals i ha rebut diversos premis.

També ha produït i dirigí espectacles com Chicago (1996), premi de la crítica teatral de Barcelona, El nas vermell (1997), el sopar-espectacle That’s Jass (2000) o Oliver Twist (Grec 2000).

Codina i Olivé, Josep Anton

Deixa un comentari

(Barcelona, 24 novembre 1932 – 13 març 2021)

Director teatral. Des del 1956 fou un dels organitzadors de l’Equip d’Arts d’Expressió, que el 1962 abandonà per ingressar a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, on actuà repetidament com a ajudant de direcció i director únic; dirigí l’espectacle Balades del clam i de la fam (1967).

El 1965-66 treballà a Itàlia, i a partir del 1967 realitzà nombrosos i notables muntatges dins el teatre independent i professional. El 1970 dirigí el I Festival Popular de Poesia Catalana, juntament amb Feliu Formosa.

Especialista en el teatre de cabaret, on ha presentat les obres Dones, flors i pitança (1968), Manicomi d’estiu o la felicitat de comprar i vendre (1968), Varietats I (1969) i Varietats II o la cultura de la Coca-Cola (1969).