Arxiu d'etiquetes: directors/es teatrals

Puyo i Bové, Magdalena

(Móra la Nova, Ribera d’Ebre, 1960 – )

Directora teatral. Llicenciada en filosofia i ciències de l’educació, s’inicià com a actriu en el teatre universitari.

Realitzà diversos cursos i el 1994 fundà Metadones, grup de teatre renovador. amb una estètica peculiar basada en la confluència de distintes disciplines artístiques.

Amb aquest conjunt féu relectures de clàssics com Lorca a La Bernarda es calva (1994), Eurípides a Medea Mix (1996) o Shakespeare a Ricard G. (2000). El 1997 dirigí Pesombra, muntatge de dansa teatre fet a partir dels poemes de Joan Salvat-Papasseit que obtingué el premi de la Crítica de l’ajuntament de Barcelona.

El 1998 féu parlar els actors de La Fura dels Baus a Faust, versió 3.0. El 1999 estrenà Bernardeta Xoc al Teatre Nacional de Catalunya, on exercí com a membre del comitè assessor.

Continuà la carrera de direcció amb Tractat de blanques (2001), Fedra+Hipòlit (2002), T’estimaré infinit (2004) i El professional (2005).

Fou directora del Sitges Teatre Internacional des del 2001 fins el 2004, i des del novembre de 2015 és directora de l’Institut del Teatre.

Puigserver i Plana, Fabià

(Olot, Garrotxa, 28 octubre 1938 – Barcelona, 30 juliol 1991)

Escenògraf i director teatral. Anà a viure a Varsòvia, on estudià belles arts i escenografia.

El 1958 s’establí a Barcelona i féu decoracions per a grups de cambra, per a l’Agrupació Dramàtica de Barcelona i per a l’Escola Adrià Gual. Va realitzar, amb criteri renovador, moltíssims espectacles i escenografies, pels quals li fou concedit el premi FAD.

Assolí dues vegades el premi Nacional d’Escenografia (1975 i 1979), a més de diversos guardons internacionals. Fou fundador i impulsor del Teatre Lliure (1976).

Entre els seus muntatges destaquen Primera història d’Esther (1960), Antígona (1967), El adefesio (1968), Yerma (1972), La Setmana Tràgica (1975), Seven Dangers (1982), Madre Coraje (1986), Terra Baixa (1990) i Història del soldat (1991).

Puigcorbé i Benaiges, Joan Josep

(Barcelona, 22 juliol 1955 – )

Actor teatral i cinematogràfic i director teatral. Format a l’Institut del Teatre de Barcelona, debutà com a actor teatral el 1974.

Actor i coguionista de diversos films de F. Bellmunt, com ara L’orgia (1978), Salut i força al canut (1979) i La quinta del porro (1980), ha destacat com a actor de comèdia: La noche más hermosa (1984), Suite (1988), Salsa rosa (1991), Rosa Rosae (1993), El amor perjudica seriosamente la salud (1996) i Al límite (1997).

Pou i Serra, Josep Maria

(Mollet del Vallès, Vallès Oriental, 19 novembre 1944 – )

Actor i director teatral. Fonamentalment vinculat al teatre, debutà el 1968 al muntatge Marat Sade.

Integrant de diverses companyies de Madrid i Barcelona, entre les seves interpretacions destaquen Las galas del difunto i La hija del capitán (1978), Lorenzaccio, Lorenzaccio (1988), Desig (1991), de Benet i Jornet, La verdad sospechosa (1991), La corona d’espines (1994), de Sagarra, Àngels a Amèrica: El mil·lenni s’acosta (1996), La gavina (1997) i Arte (1998).

En cinema destaquen títols com ara La noche más hermosa (1984), Madrid (1986), El complot dels anells (1987, premi Sant Jordi de Cinematografia, al millor actor), Remando al viento (1987), El pájaro de la felicidad (1993), El crimen del cine Oriente (1996), Subjúdice (1997), Amic/Amat (1998) i Goya (1999).

Ha treballat també a la televisió, a la ràdio i com a traductor d’obres teatrals.

Planella i Reixach, Pere

(Olot, Garrotxa, 28 abril 1948 – )

Director teatral. Llicenciat en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre, realitzà estudis amb diversos professionals del teatre, i també al Centre Internacional CUIFERD de Nancy (França) i a escoles de teatre a Nova York.

Ha participat en nombroses iniciatives teatrals: membre fundador de les companyies Teatre Lliure (1976) i Zitzània Teatre (1982), fou professor de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual (1970-72) i, des del 1973, professor d’interpretació a l’Institut del Teatre, dins del qual ha estat cap d’aquesta especialitat (1996-99).

Ha estat coordinador del curs El text: veu, dicció i interpretació, impartit per Salvador Oliva i Coralina Colom (2006). Col·labora també regularment amb la Universidad de Bellas Artes de Bilbao, on impartí anualment un curs d’interpretació. Ha impartit una vintena de tallers a l’Institut del Teatre sobre obres i autors clàssics.

A banda, a través de la companyia Zitzània Teatre, ha produït diversos espectacles teatrals. Ha dirigit la sèrie Qui?, en tretze capítols, de Televisió de Catalunya (1990).

Ha rebut diversos premis de la seva especialitat.

Peyró i Cladera, Josep Pere

(Palma de Mallorca, 2 octubre 1959 – )

Autor, actor i director teatral.

Fundador del grup Morel Teatre, formà part del Laboratori Actoral del Teatro Fronterizo i coordinà el Taller de Dramatúrgia Textual de la Sala Beckett de Barcelona.

Ha participat al Teatre al Carrer de Tàrrega i en diverses edicions del Sitges Teatre Internacional.

El 1994 guanyà el premi Llorenç Palminero de València.

Orduna i Echevarria, Lluís

(Azcoitia, País Basc, 1899 – Palafrugell, Baix Empordà, 1974)

Actor i director escènic. Principalment actor genèric, actuà en diverses companyies a Barcelona.

A la postguerra actuà a l’Amèrica Llatina i pertangué a la companyia del teatre Romea de Barcelona, on tingué èxits remarcables amb L’auca del senyor Esteve (1956) i amb obres de J.M. de Sagarra (L’alcova vermella, El pobre d’esperit i els altres), de Carles Soldevila (Els milions de l’oncle), etc.

Exercí també la direcció escènica. Fou supervisor d’actors de l’ADB (1954).

Des del 1940 intervingué també en diversos films, com El sobre lacrado (1940), Cañas y barro (1954), Lo que nunca muere (1955) i El último cuplé (1957).

Nel·lo i German, Francesc

(Barcelona, 1931 – )

Director teatral i escriptor. Fill de Francesc Nel·lo i Ventosa. Estudià direcció teatral amb Ricard Salvat a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual.

Ha dirigit diversos muntatges: Tassarba, d’Enric Morera, al Liceu (1966); El retablo de Maese Pedro, de Falla, al Tinell, i l’òpera de Mozart Bastià i Bastiana, al Palau de la Música Catalana.

El 1966 fundà el Grup de Teatre Independent i el de l’Òliba.

Ha publicat La pell de magrana i set contes més (1958).

Morera i Franco, Maria

(Barcelona, 12 febrer 1872 – 3 abril 1954)

Actriu. Filla de Josep Agustí Morera i Font (Vinaròs, Baix Maestrat, 1826 – Barcelona, 1886), que fou actor i director teatral.

Debutà als sis anys i al llarg de la seva carrera va treballar en les millors companyies del teatre català i es va especialitzar en papers característics.

Va interpretar obres d’Àngel Guimerà, Ignasi Iglésias i Josep Maria de Sagarra, entre altres. Dels seus èxits es destaca La reina vella de Guimerà.

Foren germanes seves:

  • Elvira Morera i Franco  (Barcelona, segle XIX – 1903)  Actriu. Treballà com a primera actriu, durant sis anys, al teatre Olimpia. Després actuà amb Carlota de Mena, Enric Borràs i Miquel Rojas.
  • Josepa Morera i Franco  (Barcelona, segle XIX – 1908)  Actriu. Es retirà al casar-se als vint-i-sis anys. Després tornà al teatre com a actriu de caràcter. Al temps de la seva mort pertanyia a la companyia de Miquel Rojas.

Molgosa i Valls, Jaume

(Barcelona, 1841 – Girona, 14 setembre 1907)

Escriptor i director i actor de teatre. Actuà habitualment del 1860 al 1895 a Barcelona, on estrenà un gran nombre de comèdies, que publicà sovint, com Un bateig a cops de punys (1885), Nihilistes (1887) i Conseqüències de l’Electra (1902), i drames, com Blanca Monnier, o la secuestrada de Piotiers (1901).

Fou germà seu Josep Oriol Molgosa i Valls  (Barcelona, 17 desembre 1844 – 15 abril 1909)  Actor i escriptor. Publicà i estrenà obres de teatre, en català i en castellà.