Arxiu d'etiquetes: directors/es d’orquestra

Borgunyó i Pla, Manuel

(Rubí, Vallès Occidental, 5 maig 1884 – Madrid, 23 desembre 1973)

Compositor, director coral i pedagog. Es formà a l’Escolania de Montserrat i fou deixeble més tard d’Antoni Nicolau.

Dirigí la Societat Coral Euterpe, fou fundador i director de l’Orfeó de Graus, del de Rubí, d’una acadèmia de música a Barcelona que portà el seu nom i del conservatori de l’Ateneu Igualadí. Fou director de l’Institut Municipal de Pedagogia Escolar de Santa Cruz de Tenerife.

Escriví música vocal i per a piano i algunes obres didàctiques.

Blancafort i París, Albert

(la Garriga, Vallès Oriental, 28 abril 1928 – Madrid, 10 desembre 2004)

Compositor i director d’orquestra. Fill de Manuel Blancafort i de Rosselló, i germà de Gabriel. Inicià els estudis musicals a Barcelona, on formà part del Cercle Manuel de Falla. Amplià estudis a París amb Sergiu Celibidache.

Dins la seva producció mereix especial esment la seva Sonata per a piano (1955), a més de Sextet i diverses cançons.

Residí a Madrid, on dirigí el cor de la RNE, més tard cor de la RTVE.

Bernat i Colomina, Josep Maria

(Barcelona, 12 abril 1925 – 26 maig 1992)

Compositor de sardanes, director de cobla i tractadista.

Guardonat en diversos certàmens, entre les seves sardanes cal esmentar: Un racó de claustre, Amor entre runes, Dedicatòria, Vallarnau, Os de Balaguer, Maria Teresa, Scala Dei, La balada dels cingles, etc.

També escriví una Suite i una Simfonia, per a dues cobles i timbales.

Balcells i Garcia, Joan

(Barcelona, 2 març 1882 – 26 maig 1972)

Compositor i director. Estudià a l’Escola Municipal de Música.

Deixeble d’Antoni Nicolau, escriví diverses composicions corals, entre les quals destaca Voltant la senyera. Harmonitzà cançons tradicionals i escriví obres escèniques i sardanes.

Dirigí l’Orfeó Gracienc des que fou fundat (1903) fins al 1936.

Balart i Crehuet, Gabriel

(Barcelona, 8 juny 1824 – 5 juliol 1893)

Compositor i director d’orquestra. A Milà dirigí l’orquestra del Teatre del Re.

Dirigí l’orquestra del Teatre Principal de València i a partir de 1886 ensenyà al Conservatori del Liceu de Barcelona, del qual n’acaba essent director.

Obres seves són: La prisione di Edimburgo i la sarsuela La almoneda del diablo (1884).

Argudo i Lloret, Albert

(Barcelona, 1945 – )

Director d’orquestra. Estudià al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, on fou deixeble d’Eduard Toldrà, Joan Massià, Joaquim Zamacois, Xavier Montsalvatge, Antoni Ros i Marbà i Joan Guinjoan.

Ha dirigit l’orquestra de Cambra d’Ateneu (des del 1974) i la del Gran Teatre del Liceu, on debutà l’any 1974. Director de la Banda Municipal de Barcelona des del 1980 i des del 1981 director associat de l’Orquestra Ciutat de Barcelona.

Albertí i Gallart, Xavier

(Lloret de Mar, Selva, 8 octubre 1962 – )

Director d’escena, músic i compositor. Compaginà els estudis teatrals amb els estudis musicals de piano i composició a Barcelona, Madrid, Stuttgart i Viena amb mestres com Luis de Pablo, Cristóbal Halffter, Tomás Marco o Karlheinz Stockhausen, i es titulà en direcció escènica per l’Institut del Teatre.

De la seva activitat creativa cal destacar l’estrena de composicions musicals pròpies en festivals de música contemporània, mentre que com a director teatral destaquen els muntatges de les peces de Lluïsa Cunillé, l’espectacle sobre textos de Josep Maria de Sagarra, etc. El 1993, la Fira Internacional de Teatre de Tàrrega li dedicà un espai.

Al llarg de la seva trajectòria ha rebut nombrosos premis, entre els quals destaquen el Premi Nacional Adrià Gual (1992), el Premi Especial de la Crítica Teatral de Barcelona les temporades 93/94 i 94/95 i el Premi Crítica Serra d’Or 1994.

Del 1996 al 1999, fou director del Festival d’Estiu Grec de Barcelona.

Virgili i Farrà, Lluís

(Manresa, Bages, 16 juliol 1925 – Lleida, 28 desembre 2017)

Director musical i pedagog. Establert a Lleida (1931), es formà musicalment a l’Escolania de Montserrat (1934-36), i des del 1953 es féu càrrec de la direcció de l’Orfeó Lleidatà.

Especialista en direcció coral, ha creat una veritable escola de la pedagogia de la direcció i del cant coral a través, sobretot, dels cursos internacionals de cant coral i pedagogia coral infantil, que hom celebra cada estiu des del 1964, en col·laboració amb el moviment coral francès À Coeur Joie, i els cursos nacionals celebrats anualment per Nadal, en els quals, al costat de les disciplines purament tècniques, ha maldat per una formació integral i per una consciència de catalanitat.

Fou diputat al Parlament de Catalunya per CiU (1980-84).

L’any 1984 rebé la Creu de Sant Jordi.

Savall i Bernadet, Jordi

(Igualada, Anoia, 1 agost 1941 – )

Gambista i director d’orquestra. Especialitzat en la interpretació de música antiga. Estudià al Conservatori Superior de Música de Barcelona i a la Schola Cantorum Basiliensis, de Brussel·les, de la qual fou director (1974). El mateix any creà el conjunt Hespèrion XX, que se situà ràpidament entre els més importants recuperadors de la música medieval, renaixentista i barroca.

El 1987 creà el grup La Capella Reial de Catalunya, dedicat a la interpretació de la música religiosa anterior al 1800.

Professor de viola de gamba a la Schola Cantorum Basiliensis, ha redescobert nombroses partitures oblidades i ha enregistrat més de 80 discos.

Ha obtingut nombrosos premis, entre els quals els de l’Acadèmia Charles Cros (1989), el Diapasó d’Or (1991) i un Cèsar per la banda sonora de la pel·lícula francesa Tous les matins du monde (1990), que li reportà fama internacional.

Autoritat reconeguda internacionalment en el seu camp.

Ros i Marbà, Antoni

(Barcelona, 2 abril 1937 – )

Director d’orquestra. Estudià al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona. Del 1960 al 1962 actuà a Amèrica. Deixeble de Sergiu Celibidache a l’Academia Chigiana de Siena i de Jean Martinon.

L’any 1965 fou nomenat director de l’Orquesta Simfónica de RTVE i ha estat director titular de l’Orquestra Ciutat de Barcelona de manera intermitent des de la seva fundació el 1967 fins al 1986. Entre el 1978 i el 1981 fou director de l’Orquesta Nacional de España.

Ha realitzat una brillant carrera internacional, en la qual destaca la seva tasca al capdavant de l’Orquestra de Cambra Holandesa, així com els cursos de direcció desenvolupats periòdicament al conservatori de Rotterdam. Ha actuat a molts països d’Europa, a Amèrica i al Japó.

Autor d’algunes composicions, com l’obra coral Concert desconcertant (1986), ha col·laborat amb solistes de gran categoria i ha enregistrat molts discs, entre els quals Les Set Paraules de Crist, de Haydn, amb el qual guanyà un Prix International du Disque.