Arxiu d'etiquetes: directors/es d’orquestra

Ribó i Sugrañes, Enric

3 Respostes

(Barcelona, 1916 – 27 maig 1996)

Director de cor. Estudià música amb Enric Morera i violí amb Francesc Costa.

Cofundador, el 1935, del Cor Mixt Polifònic (des del 1939 Capella Clàssica Polifònica) i adscrit al Foment de les Arts Decoratives de Barcelona, des del 1940 en fou el director titular.

Fou professor de violí i de conjunt coral i instrumental del Conservatori de Barcelona. Dirigí l’Orfeó de Sants i fou professor dels Cursos Internacionales de Música en Compostela i la Coral Universitària de Ciutat de Mèxic. El 1981 fou nomenat director del Coro Nacional de España de Madrid.

Autor d’algunes composicions, publicà Consideracions sobre la direcció coral.

Ribera i Maneja, Antoni

1 Resposta

(Barcelona, 3 maig 1873 – Madrid, 4 març 1956)

Músic i director d’orquestra.

Deixeble d’Antoni Nicolau, debutà a Sabadell com a director d’orquestra l’any 1896 i al cap de poc anà a Alemanya, on es relacionà amb la família Wagner i dirigí obres musicals (a Munic).

En tornar a Barcelona, col·laborà activament amb l’Associació Wagneriana (1901). Dirigí al Liceu, on estrenà Borus Gudonov (1915) i Le nozze di Figaro (1916).

L’any 1924 va ésser nomenat director de l’Orquestra d’Estudis Simfònics. Dirigí també a Bayreuth.

Pons i Viladomat, Josep

(Puig-reig, Berguedà, 1957 – )

Director d’orquestra. Format a l’Escolania de Montserrat, estudià direcció amb Antoni Ros i Marbà i composició amb Josep Soler.

Director de la coral Càrmina (1988-90), el 1985 fou cofundador de l’Orquestra de Cambra del Teatre Lliure, de la qual fou director titular fins el 1997. Fou també director de la Jove Orquestra Simfònica de Catalunya (1993-2001) i de l’Orquestra Ciutat de Granada (1994-2004).

Des del 1998, fou director principal associat del Gran Teatre del Liceu i el 2010 en fou nomenat director musical, càrrec que assumí a partir de la temporada 2012-2013.

Fou director de l’Orquesta Nacional de España de 2003 a 2012. Ha realitzat diversos enregistraments amb aquestes i altres formacions, centrant-se en un repertori del segle XX.

Director musical de les cerimònies dels Jocs Olímpics del 1992, ha rebut diversos guardons (premi de la Ciutat de Barcelona, 1992, Premio Nacional de Música, 1999, etc).

Pérez-Cabrero i Ferrater, Francesc

(Barcelona, 19 desembre 1854 – 1913)

Compositor i director d’orquestra. Deixeble de B. Sabater i de C. Candi, es dedicà a dirigir òperes i sarsueles.

Estrenà Euda Uriach, d’Amadeu Vives, al Liceu de Barcelona (1934).

És autor de la música de les obres escèniques de Conrad Colomer La gardènia, Dos carboners i El pobre Maneja.

Es dedicà a l’ensenyament del cant.

Pérez i Simó, Antoni

(Barcelona, 5 desembre 1920 – 28 gener 2005)

Músic i director. Fou deixeble de Lluís Millet i de Lluís M. Millet a l’escolania de la Mercè.

Estudià piano amb Tomàs Buixó, orgue amb Joan Suñé i harmonia i composició amb Jaume Pahissa i Zamacois a l’Escola Municipal de Música. Es formà en la direcció coral amb el seu pare, Antoni Pérez i Moya.

Sotsdirector, des del 1940, de l’Orfeó de Sants, el 1941 ocupà el càrrec d’organista de la Basílica de la Mercè i, des de la mort del seu pare (1964), el de mestre de capella.

L’any 1945 fou nomenat director de l’Orfeó Gracienc, amb el qual ha efectuat un gran nombre de concerts.

En el camp pedagògic, s’ha dedicat a l’ensenyament musical dels invidents per mitjà del sistema Braille.

Pérez i Moya, Antoni

(València, 13 juny 1884 – Barcelona, 3 març 1964)

Compositor, organista i director de cors. Infant de cor de la Mercè de Barcelona, en fou nomenat organista l’any 1901.

A partir del 1904 es dedicà a la direcció coral i fou director, entre altres cors barcelonins, de l’Orfeó Montserrat (1919-36), de l’Orfeó de Sants (1925-55) i de l’Orfeó de Santa Llúcia (1943-55).

La seva producció és amplíssima; hi destaquen obres religioses i corals. Harmonitzà cançons tradicionals catalanes i és autor de nombroses sardanes per a la cobla i per a cor mixt amb cobla.

Fou el pare d’Antoni Pérez i Simó.

Nicolau i Parera, Antoni

(Barcelona, 8 juny 1858 – 26 febrer 1933)

Compositor i director d’orquestra. Estudià amb J.B. Pujol i Riu. Visqué vuit anys a París.

A Barcelona fou director de la Societat Catalana de Concerts des de la seva fundació (1892) fins que fou substituïda per la Societat Filharmònica (1897); també fou director de l’Escola Municipal de Música (1896-1930).

És autor d’òperes (Un rapte, 1887, i Cor de foc, 1895), obres simfòniques (El triomf de Venus, 1882) i peces breus, com La mort de l’escolà (1900), La Mare de Déu, Divendres Sant, Captant (1904).

Fou un personatge important en la renaixença musical de Catalunya del segle XIX a causa de la seva tasca pedagògica i de les popularíssimes composicions vocals i un cicle montserratí de cançons.

Fou el pare de l’actriu Mercè Nicolau i Cusson.

Gil i Miralles, Joan

(Reus, Baix Camp, 1823 – 1896)

Pianista i compositor. Actuà a Madrid, formant duo amb L.M. Gottschalk, i com a solista a Saragossa, Tarragona, Reus i a l’estranger.

Fou director de l’orquestra del monestir d’El Escorial (1886-89). Hi estrenà el 1887 la Missa de Rèquiem de Josep de Letamendi.

Escriví obres per a piano.

Mauné i Marimont, Florenci

(Figueres, Alt Empordà, 18 juliol 1925 – 13 juliol 1995)

Instrumentista, compositor i director.

Després d’haver dirigit la cobla-orquestra Caravana de Torroella de Montgrí, esdevingué fundador de la cobla-orquestra Costa Brava de Palafrugell (1956).

Algunes de les seves sardanes més conegudes són: Isabel, Com tu la volies, El bullici de Santa Creu, Nostra dansa, L’aplec de Figueres, El salt de la reina, El meu espill, El joguet dels avis i altres.

Mas i Conde, Salvador

(Barcelona, 27 febrer 1951 – )

Director d’orquestra.

Fou director del Teatre Municipal de l’Òpera de Magüncia (1977), de l’Orquestra Ciutat de Barcelona (1978-79) i de l’Orfeó Català (1983-85), el 1985 fou nomenat director de l’Orquestra Simfònica de Baden Württenberg.