Nom del dibuixant i guionista d’historietes català, més conegut pel sobrenom de Max (1956- ).
Capdevila i Gisbert, Francesc *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: dibuixants/es
Camps i Junyent, Gaspar
(Igualada, Anoia, 29 desembre 1874 – Barcelona, 11 abril 1942)
Dibuixant i pintor. Estudià a l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera i a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, on fou deixeble d’Antoni Caba.
Fou pensionat a París on visqué amb Salvador Alarma (1892-95). Com a il·lustrador (revista “Album Salón”, 1898-1904) es féu ressó de l’estil modernista d’A. Mucha.
Establert novament a París i també a Tolosa de Llenguadoc, es dedicà al cartellisme, gènere en el qual excel·lí.
Com a pintor conreà un realisme anecdòtic que sovint cau en el pompiérisme.
Calvo i Verdonces, Josep
(València, 1841 – Barcelona, 1924)
Escenògraf i dibuixant. L’any 1879 s’establí a Barcelona i fou ajudant de F. Soler i Rovirosa.
Fou catedràtic de perspectiva a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
Publicà uns Apuntes sobre perspectiva para uso de los alumnos de Bellas Artes y Oficios (1912).
Callicó i Botella, Ferran
(Barcelona, 1902 – Néronde, França, 1968)
Dibuixant, pintor i teòric. Estudià a l’Escola de Belles Arts i al Cercle Artístic de Sant Lluc, i amplià la seva formació artística a diverses ciutats estrangeres.
Es distingí especialment per la pintura de retrats, als quals donà una vida extraordinària (100 retrats dibuixats, 1933).
Defensor del classicisme, s’oposà a tota mena d’avantguardisme i d’art compromès (L’art i la revolució social, 1936).
El 1939 s’exilià a França, i més tard es traslladà a Brussel·les.
Boixader i Bonet, Lluís
(Berga, Berguedà, 1900 – París, França, 26 març 1989)
Dibuixant i dissenyador de modes. L’any 1924 desertà del servei militar i s’exilià a França, on fou detingut el 4 de novembre de 1926 pels fets de Prats de Molló, i expulsat a Bèlgica.
L’octubre de 1929 tornà a Barcelona, on el 1932 ingressà com a arquitecte a la Generalitat. El mateix any fou membre d’Estat Català-Partit Proletari i el 1936 s’integrà al PSUC.
S’exilià a França, on a partir del 1950 va treballar per al brodador més famós d’alta costura i després va crear models de brodats per als millors modistes de París.
A la seva jubilació, l’any 1970, tornà amb la seva família a Berga, fins el 1980 en que retornaren a París.
Féu treballs d’aplicació industrial per a la indústria tèxtil i col·laborà a diverses publicacions periòdiques.
Bulbena i Tusell, Antoni
(Barcelona, 26 juliol 1854 – la Garriga, Vallès Oriental, 10 octubre 1946)
Escriptor i gramàtic. Membre de l’Acadèmia de la Llengua Catalana. De tendències arcaïtzants i amb poc rigor científic, s’oposà a les normes de Pompeu Fabra. Fou el pare d’Eveli Bulbena i Estrany.
Publicà en edicions populars o de bibliòfil, sense gaire rigor, texts catalans medievals i una Crestomatia de la llengua catalana (des del segle IX al XIX) (1907). Féu traduccions i adaptacions des d’Homer fins a Zola.
És autor, entre altres obres de valor desigual, d’un Diccionari català-francès-castellà (1905), Diccionari de les llengües francesa i catalana (1921) i Assaig de bibliografia paremiològica catalana (1915).
Fou germà seu, Artur Bulbena i Tusell (Barcelona, 1858 – Algeciras, Andalucia, 1938) Pintor. Excel·lí també com a dibuixant. S’especialitzà en la pintura de tapissos.
Bulbena i Estrany, Eveli
(Barcelona, 16 octubre 1888 – 10 octubre 1960)
Escriptor en castellà i dibuixant. Fill d’Antoni Bulbena i Tusell.
És autor de la biografia Ramón Amadeu (1927), d’un historial de l’Associació de Pessebristes de Barcelona (1954) i de diversos llibres de poesia.
Brunet i Forroll, Llorenç
(Badalona, Barcelonès, 14 setembre 1872 – Barcelona, 12 octubre 1939)
Dibuixant i aquarel·lista. Dit Bru-Net. Estudià a l’Escola de Belles Arts amb Antoni Caba i Ramir Lorenzale. Fou també deixeble d’Eusebi Planas i del litògraf Mercier a París. Col·laborà a diverses publicacions del país.
Conreà el cartell, la caricatura política i la pintura a l’aquarel·la, gènere en el qual es distingí.
Publicà dues col·leccions de dibuixos a la ploma: Caps de casa (1922) i Testes de terra (1929).
Brugarolas i Sivilla, Jaume
(Catalunya, segle XIX – segle XX)
Dibuixant projectista de brodats. Director d’una acreditada manufactura barcelonina.
Fundà i dirigí “La Bordadora” (1888), periòdic dedicat a l’art de l’agulla; publicà també una Guía consultiva del pintor decorador (1894).
Exercí càrrecs directius al Centre d’Arts Decoratives (1894) i al Foment del Treball Nacional el 1894 i el 1896; fundador del Foment de les Arts Decoratives el 1903, en fou president en el període 1907-09.
Els darrers anys del segle XIX col·laborà en exposicions d’arts decoratives i decoració d’habitacions, i hi obtingué diversos premis.
Borrell i Folch, Marià
(Barcelona, 1828 – 1896)
Pintor i escriptor. Estudià a l’Escola de Belles Arts. Fou professor del Conservatorio de Artes de Sevilla. Excel·lí com a dibuixant.
Dirigí la publicació d’un Tratado de dibujo topográfico (1856). També és autor del llibre Tratado de dibujo industrial (1867) i de la Memoria acerca del dibujo industrial en Bélgica, Francia y Alemania, fruit d’un viatge d’estudis pels països esmentats.
Dades dels Països Catalans 