(Barcelona, 11 setembre 1863 – 9 juliol 1906)
Escriptor i dibuixant. Professor auxiliar de l’Escola de Belles Arts de Barcelona, director artístic de l’Enciclopedia Universal Ilustrada i autor del Resumen Gráfico de la Historia del Arte.
El 1905 guanyà un premi als Jocs Florals de Barcelona amb la novel·la El Ton de la Muga. Col·laborà a la “Il·lustració Catalana” i en altres revistes i diaris catalans.
Fou el pare d’Eudald, Estanislau, Raimon i Francesc Duran i Reynals.
(Barcelona, 24 juliol 1879 – 9 agost 1927)
Assagista i dibuixant, conegut pel pseudònim de Brand.
Personatge polèmic i d’esperit revolucionari, suscità molts recels i controvèrsies, reflectits sovint a la premsa.
Director de “Justícia Social”, on explicità el seu socialisme.
El seu llibre més conegut fou Carnet d’un heterodox (1926). Escriví també els assaigs El Xagai (1924), El bon doctor (1924), L’ànima trista (1925) i L’oci d’un filòsof (1928).
(Barcelona ?, segle XIV)
Pintor de retaules i miniaturista. Successor de Ferrer Bassa com a pintor reial, apareix documentat entre el 1351 i el 1362, i potser és el Raymundus de torrente, illuminator citat el 1385.
La seva vida i la seva obra són poc conegudes i aixó dificulta la identificació d’obres seves, sovint atribuïdes a d’altres. L’obra que serví per a identificar-lo és el retaule de la capella del palau de l’Almudaina, a Palma de Mallorca.
Tota la seva producció demostra el coneixement de la pintura sienesa. Li han estat atribuïts un tríptic amb la Coronació de la Mare de Déu, el Calvari procedent de Balenyà i el retaule de Sant Vicenç.
Possiblement en col·laboració amb Jaume Serra, féu la Passió del convent del Sant Sepulcre, de Saragossa. Li han estat atribuïdes també el retaule de Santa Marta d’Irivalls i la taula de Santa Marta i Santa Margarida, de la catedral de Barcelona.
Com a miniaturista, el 1351, il·luminà un saltiri per a Pere III el Cerimoniós. Seves o del seu taller són les miniatures del Missal de Reus (1363), de la Crónica de San Juan de la Peña (1369) i del Llibre Verd (1380).
Fou el pare de Rafael Destorrents.
(Barcelona, 1375 – 1425)
Pintor i miniaturista. Conegut amb el nom de Rafael Gregori. Fill de Ramon Destorrents. El 1405 fou ordenat sacerdot, i obtingué un benefici al monestir de Pedralbes.
És autor de la il·luminació del missal de Santa Eulàlia, considerada una obra mestra de la miniatura catalana de l’època.
Li han estat atribuïts dibuixos en tinta del rotlle de pergamí amb les figures (en alguns casos, retrats) dels comtes de Barcelona i dels reis de Catalunya fins a Martí I l’Humà, que es conserva al monestir de Poblet.
(Madrid, 3 novembre 1889 – Barcelona, 1 agost 1972)
Metge i dibuixant. Establert a Barcelona des del 1896.
Tisiòleg prestigiós, especialitzat també en la ràbia, publicà diverses obres i fou director del Laboratori Municipal de Barcelona (1952-59). Membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i numerari (1963) de la Societat Catalana de Biologia.
Com a dibuixant col·laborà a “Papitu” (primera època), “El Gall” (1912), “Picarol” (1912), “Revista Nova” (1914), etc, i emprà el pseudònim de Remigius.
(Lleida, 6 agost 1908 – Boulogne-Villancour, França, 10 gener 1987)
Tipògraf i grafista. Després dels estudis secundaris s’inicià ja en la publicitat.
Fundà i dirigí, a Lleida, la revista d’avantguarda “Art” (1933), i exposà individualment a Barcelona, Madrid, etc. El 1939 s’exilià a França.
Defensà el grafisme llatí (Doctrine et action, Richesse de a graphie latine, Grace et harmonie du graphisme latin et autres remarques, etc) i caràcters i vinyetes tipogràfiques.
Els alfabets més importants que dibuixà són París, Flash, Ilerda i Crous Vidal.
(Barcelona, 9 novembre 1926 – 29 agost 2019)
Grafista i dissenyador.
Després d’haver realitzat molts treballs publicitaris i de ser director artístic d’una agència, s’establí el 1961 amb el seu col·lega Ramon Ribas i Andreu.
L’any 1962 guanyà el premi Delta de disseny. Des del 1963 fou professor de síntesi gràfica a l’Escola Massana.
La seva producció ha estat molt ben acollida a l’estranger.
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 7 juny 1876 – Palma de Mallorca, 9 desembre 1971)
“Picarol” Dibuixant i caricaturista. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Palma de Mallorca.
Establert a Barcelona a la primeria del segle XX, col·laborà a les revistes satíriques catalanes “Cu-cut!”, “L’Esquella de la Torratxa” i “La Campana de Gràcia”.
Visqué un temps a Chicago, on col·laborà amb el “Chicago Tribune”.
De tornada, s’establí a Palma de Mallorca, on obrí les Galeries Costa, dedicades a la venda d’obres d’art i antiguitats.
Publicà les Guies Costa, que difongueren les possibilitats turístiques de Mallorca (1929).
(Barcelona, 7 agost 1878 – 31 març 1945)
Dibuixant i enginyer industrial. Fill de Gaietà Cornet i Mas. Deixeble del pintor Pere Borrell.
Col·laborà com a dibuixant amb el pseudònim Cor-net a les revistes “L’Esquella de la Torratxa”, “Cu-Cut!”, “En Patufet”, “La Veu de Catalunya”, “Lectures” i “L’Esquitx”, i conreà la caricatura política. El 1922 fundà la revista infantil “Virolet”.
Ocupà la càtedra de dibuix industrial i de taller a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, de la qual fou director (1929). Fou president de l’Associació Espanyola d’Enginyers Industrials (1931).
Publicà originals literaris i de divulgació científica a les revistes “Técnica”, “Hojas Selectas”, “Mundo Científico” i “Mercurio”.
Pseudònim del dibuixant català Gaietà Cornet i Palau (1878-1945), consistent amb la paraula Net a dins d’un cor.
Dades dels Països Catalans 