Depressió (581 m alt) de la serra de l’Albera, entre la vall de l’Albera i la capçalera del Llobregat, límit amb el Vallespir.
S’obre entre el pic de la Comtessa i el pla d’Arca, que s’estén pel vessant meridional.
Depressió, a la serra del coll de l’Alba, per on passa l’antic camí de Tarragona a Tortosa.
En un dels cims de la serra hi ha la creu del coll de l’Alba (382 m alt) (santuari del Coll de l’Alba).
(Catalunya)
Gran depressió de l’Ebre, comprès entre els Pirineus, al nord, la Serralada Transversal, a l’est, i la Serralada Prelitoral, al sud-est.
Emplenada, com la resta de la depressió, de sediments terciaris, presenta un relleu no gaire horitzontal; predominen, cap a l’est, les formes tabulars formades per cingleres calcàries eocèniques, molt retallades pels rius que circulen transversalment per la depressió menyspreant l’orientació natural del relleu i presentant alguns casos típics d’epigènesi.
Quant a la composició dels materials, s’hi poden distingir dues zones ben definides: una part oriental, amb materials tous i margues blaves que dominen les planes i conques perifèriques (Conca de Barberà, Osona i Anoia); i una part més occidental, amb domini de les argiles quaternàries, disposades horitzontalment i recobertes posteriorment amb les aportacions al·luvials del Segre, el Cinca, les Nogueres i l’Ebre.
Del seu caràcter interior i deprimit deriva per a la regió un clima de tendència continental que presenta fenòmens acusats d’inversió tèrmica, que fan encara més durs els seus trets climàtics. Aquestes inversions donen lloc a espesses boires matinals a l’hivern. Les precipitacions són febles (300-600 mm) amb màximes equinoccials. A l’estiu les altes temperatures provoquen una forta evaporació i l’aridesa és forma cap al sector de Lleida.
Els rius, procedents la major part dels Pirineus, travessen la depressió de nord a sud. Els del cantó oriental desemboquen directament a la Mediterrània després de tallar, formant típics congostos epigènics, les serres prelitorals (Llobregat); els del cantó occidental (Segre i afluents) desemboquen a l’Ebre.
Demogràficament és, després del Pirineu, una de les àrees menys poblades de Catalunya; la població es concentra a les conques més baixes, mentre que els altiplans resten pràcticament deshabitats. Les activitats econòmiques, doncs, estan concentrades en els nuclis urbans de tradició: Lleida, Manresa, Vic i Igualada.
Llarga depressió tectònica. Enclavada, al nord-est de la comarca, entre el Montsec d’Ares i els relleus muntanyosos que separen la vall de la depressió central catalana i recorreguda per una línia de dislocació que posa en contacte les roques calcàries del Montsec amb les margues eocenes del fons de la vall.
En són els límits, a l’est, la Noguera Pallaresa (que la separa de la vall de Meià, la seva continuació) i, a l’oest, la Noguera Ribagorçana, les quals travessen aquesta regió pels congosts, difícilment practicables, dels Terradets i Camarasa, a la primera, i de Mont-rebei, Fet i Blancafort, a la segona, actualment emplenats, en bona part, per embassaments hidroelèctrics.
Només el tren, amb el recurs de nombroses foradades, segueix l’artèria fluvial pallaresa. En canvi, la carretera de Lleida al Pallars travessa l’alineació muntanyosa que limita la vall al sud pel coll d’Àger (909 m alt); i, bé que penetra a la conca de Tremp obrint-se pas pel congost dels Terradets, l’antic camí escala el Montsec, pel coll d’Ares.
Les vores muntanyoses de la vall són gairebé desproveïdes de vegetació i, a més de rodals de roures i d’alzines, hom només troba pastures que permetin la ramaderia a les zones més altes i humides. Les característiques climàtiques fan d’aquesta vall un enclavament d’agricultura mediterrània entre terres predominantment ramaderes.
L’únic agrupament important és la vila d’Àger, dins el municipi de la qual és compresa gairebé del tot; només els antics termes de l’Ametlla de Montsec i Oroners, tocant a la Noguera Pallaresa, pertanyen al municipi de Camarasa. El 1981 s’inaugurà la carretera del Doll, des de Camarasa fins a Sant Oïsme.
Dades dels Països Catalans 