Depressió (1.250 m alt), del contrafort que des del serrat de la Guàrdia de Busa es dirigeix devers l’oest, fins a Guilanyà, sobre el Cardener.
Al costat del coll es troba l’ermita de Sant Jaume.
Arques, coll d’ -Solsonès-
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: depressions
Arç, coll de l’ -Ripollès-
Depressió (1.140 m alt) de la serra que separa les aigües del riu Arija de les del riu Merlès, entre els rasos de Tubau i el coll de Merolla.
Marrana, coll de la -Ripollès-
(Queralbs / Setcases, Ripollès)
Depressió (2.550 m alt) oberta entre el pic de Bastiments (2.874 m alt) i el Gra de Fajol (2.708 m), que comunica el circ d’Ulldeter i la coma de Fresers.
Horqueta, port d’Era
Depressió (2.498 m alt) de l’antic municipi de Salardú, a la línia de crestes que separa la Vall d’Aran (vall de l’Unhòla, dins l’antic terme de Bagergue) de la comarca occitana de Coserans, entre el pic de Comenge (2.582 m) i el de serra Alta (2.713 m).
Engorgs, els
Depressió del Pirineu axial, capçalera de la vall Tova, entre la vall de la Llosa, de la qual és separada per la serra de l’Esquella, i la vall de Querol, separada pels pics dels Engorgs (2.815 m alt) i la serra de Campcardós (2.911 m alt).
Al mig de la depressió hi ha un conjunt d’estanys d’origen glacial, emissaris del riu Duran.
Ebre, Depressió de l’ *
(Catalunya)
Altre nom de la Depressió Central Catalana.
Depressió Prelitoral Catalana
(Catalunya)
Conjunt de terres enfonsades entre les Serralades Pre-litoral i Litoral o de Marina del Sistema Mediterrani Català.
Ocupa una àrea de 200 km de llarg, entre el Ter (a ponent de Girona) i la desembocadura del riu de Llastres, a l’Hospitalet de l’Infant, per 20-25 km d’ample. Es manté a una altitud de 100 a 200 m, que li dona l’aspecte d’una depressió topogràfica, a més d’estructural.
Es compon de quatre compartiments d’evolució relativament autònoma. El més antic és el Camp de Tarragona; el bloc muntanyós del Gaià, a l’esquerra del riu, separa el Camp del Penedès; els materials continentals de la vall del Llobregat donen pas al compartiment del Vallès; i el raiguer del Montseny que gairebé estrangula el llindar amb la Selva.
També es coneix amb el nom de Depressió del Vallès-Penedès.
Deogràcies, coll de
(Sarral / les Piles, Conca de Barberà)
Depressió (743 m alt) de la serra que separa l’alta vall del Gaià de la del Francolí, entre els dos municipis.
Hi passa la carretera de Montblanc a Santa Coloma de Queralt.
Curull, serra de -Osona-
Serra, al nord de la plana de Vic, al límit amb el Ripollès. Forma part de les alineacions muntanyoses d’estructura juràssica dels Subpirineus. Situada entre el Puigsacalm i la serra de Bellmunt, forma part del gran plec anticlinal de direcció est-oest.
Constitueix la divisòria d’aigües entre el Ges i el seu afluent per l’esquerra, la riera de Sant Bartomeu, i el riu Fornés. Esventrat l’anticlinal al sector occidental d’aquesta serra, s’ha format el torrent de Salgueda, el qual aflueix al congost del Ges.
Els cims culminants són els de Barral (1.364 i 1.352 m alt) i el puig de les Àligues (1.341 m alt).
Al vessant septentrional (la baga de Curull) és ocupat per un compacte bosc (fagedes); a la solana, per alzinars i per rouredes. Al nord-oest de la serra destaca el penyal que coronen les ruïnes de l’antic castell de Curull.
Canes, coll de
(Riudaura, Garrotxa / Vallfogona de Ripollès, Ripollès)
Depressió (1.120 m alt) de la Serralada Transversal, entre les rieres de Vallfogona i de Ridaura, entre el puig Estela i el pla de Falgars. Hi passa la carretera d’Olot a Ripoll.
Una llegenda originada al segle XIII afirma l’existència d’un drac en una cova propera, que el cavaller Dolcet vencé amb l’ajuda d’un mirall (la fera hauria mort d’espant en veure-s’hi reflectida). Les restes que hom considerava del drac es conservaren a l’ermita de Sant Eudald de Ripoll fins al segle XIX.
Dades dels Països Catalans 