(País Valencià, segle XVIII – 1756)
Marquesa de Leiva. Filla de Guillem Ramon V de Montcada i de Portocarrero-Meneses. Fou la darrera representant del llinatge dels Montcada als Països Catalans.
Aportà la seva copiosa herència i la del seu marit Luis Antonio Fernández de Córdoba-Figueroa de la Cerda als seus descendents.
(Bearn, França, segle XIII – França, segle XIV)
(de Bearn) Dama. Filla de Gastó VII de Bearn i germana de Margarida I de Bearn. Es casà amb el comte Guerau d’Armanyac.
La seva altra germana Guillema de Bearn, cedí les riques baronies catalanes a Jaume II el Just, de primer, i després, en morir (1309), als Armanyac. Aquest foren aleshores combatuts pel Foix, el quals, protegits per Jaume II, venceren i s’apoderaren de les baronies.
(Castella, segle XII – Catalunya, segle XII)
Dama. Probablement filla del comte de Ces. Fou muller d’Artau II de Pallars Sobirà i mare, per tant, d’Artau III.
(Catalunya, segle XIII)
Única filla, i pòstuma, de Ponç VI d’Empúries. La seva mare era Elisabet de Sicília. Morí als pocs mesos.
(Catalunya, segle XII)
Filla del comte Hug IV d’Empúries i de Maria de Vilademuls.
Es casà amb el vescomte Jofre II de Rocabertí. Fill seu fou Dalmau II de Rocabertí.
Berenguer Margarit (Catalunya, segle XII) Cavaller de l’Hospital. Probable membre del llinatge.
Berenguer Margarit (Catalunya, segle XIV) Probable germà de Bernat (I). Fou tresorer de Pere III el Cerimoniós (1351-63).
Bernat Margarit (Catalunya, segle XV) Probable fill de Joan i germà de Miquel i Francesc (o Franci). Fou abat de Sant Pere de Rodes i bisbe de Catània.
Bernat de Margarit (Catalunya, segle XV – segle XVI) Frare cartoixà. Professà a Scala Dei el 1500. Fou prior d’aquest establiment i més tard de les cartoixes de la Valldecrist i de Montalegre. Pertanyia al llinatge noble del seu cognom.
Francesc Margarit (Catalunya, segle XV) (o Franci) Probable fill de Joan Margarit i germà de Bernat i Miquel.
Francesc de Margarit (Catalunya, segle XV) Noble. Com altres familiars seus, figurà entre els qui reteren Girona a Joan de Lorena, el 1469, i els qui lliuraren la plaça a Joan II el Sense Fe, el 1471. Fou nomenat veguer de la ciutat.
Guillem Guerau Margarit (Catalunya, segle XII) Templer (1150). Membre del llinatge.
Llàtzer de Margarit (Girona, segle XVI) Fill de Jeroni de Margarit i de Requesens.
Lluís de Margarit (Catalunya, segle XV – segle XVI) Marí. Senyor de Castell-Empordà, successor de Pere. Serví amb honor als exèrcits de l’emperador Carles I de Catalunya i a les guerres d’Hongria. Era el pare de Leandre de Margarit-Desvern i de Gallart.
Miquel Margarit (Catalunya, segle XV) Probable fill de Joan Margarit i germà de Bernat i Francesc (o Franci). Fou capità de Llançà.
Pere Margarit (Catalunya, segle XII) Templer (1145). Membre del llinatge.
Vicenç Margarit (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Un dels primers membres d’aquest llinatge. Acompanyà Jaume I de Catalunya a la conquesta de València.
(Catalunya ?, segle XI – segle XII)
Dama. Era filla del comte Ermengol V d’Urgell i de la dama castellana María Ansúrez.
Es casà amb un noble castellà, Pedro Foyaz de Traba.
(Aragó, segle XIV – Catalunya, segle XIV)
Dama. Filla de Pere de Luna i d’Elfa de Xèrica, i germana de Beatriu. Es casà amb Ot de Montcada, senyor de Seròs i Aitona.
Fills seus foren Guillem Ramon, Pere, i Ot, entre d’altres.
(Aragó, segle XIV – 1353)
Dama. Filla d’Artal de Luna. Fou la muller del vescomte Roger Bernat III de Castellbó.
Fills seus foren Roger Bernat IV, hereu del vescomtat; Margarida, muller de Bernat III de Cabrera, i Blanca, muller del comte Hug Roger II de Pallars.
Restà vídua el 1350, i fins a la seva mort, fou tudriu del seu fill.
(Catalunya, segle XVI)
Muller de Bernat Turell i Bussot. La seva descendència rebé la successió del seu bes-nebot Joan Llull i Soler.
Dades dels Països Catalans 