(Collbató / Esparreguera, Baix Llobregat)
Congost del Llobregat, entre els dos municipis, al peu del massís de Montserrat.
La presa del Cairat, deriva l’aigua del Llobregat vers la colònia Sedó.
Cairat, congost del
3 Respostes
Arxiu d'etiquetes: congosts
Cabdella
(la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)
Poble (1.422 m alt), situat damunt un tossal, a la confluència del riu de Cabdella (nom que pren la capçalera del Flamicell) amb el Riquerna i el torrent de Filià. L’església parroquial (Sant Vicenç) és romànica.
Un quilòmetre avall hi ha la central hidroelèctrica de Cabdella, la més antiga del Pallars (1914), que aprofita l’aigua de l’estany Gento, derivada per un canal de 4.848 m de longitud fins al salt de Cabdella (836 m alt). Un funicular comunica la central amb la cambra de càrrega, des d’on una via fèrria segueix el canal fins a l’estany Gento.
Al voltant de la central hi ha un barri, creat per l’empresa Energia Elèctrica de Catalunya (1.280 m alt), convertit també en centre turístic.
La vall del Flamicell, la vall Fosca, és anomenada també vall de Cabdella.
Cabanotes, estret de les
(Alàs i Cerc / Estamariu, Alt Urgell)
Congost del Segre, per on el riu penetra al pla de la Seu, entre els dos municipis.
Bergús, pic de
(Espot, Pallars Sobirà / Naut Aran, Vall d’Aran)
Cim (2.813 m alt) de la cresta que uneix el gran tuc de Colomers al tuc de Ratera (entre el portell de Colomers, al sud, i la bretxa de Bergús -2.750 m alt-, al nord), que limita els dos termes. El coll de Bergús (2.765 m) el separa, a l’est, de la serra de Crabes.
Al vessant meridional del pic, formant part de la capçalera de la ribera de Sant Nicolau, hi ha l’estany de Bergús (o de Colomers d’Espot) (2.450 m alt), que, tot i formar part de la conca de la Noguera Ribagorçana, pertany al terme d’Espot; més amunt, a 2.480 m alt, hi ha els estanys superiors de Bergús.
Ha estat anomenat també pic del Desengany.
Barrufemes, pas de
Congost de l’Ebre, límit entre la comarca i la petita conca de Móra, a la Ribera d’Ebre.
És obert en l’erecció de calcàries mesozoiques que oposa a l’Ebre el braç de la Serralada Pre-litoral més pròxim a la costa (els contraforts dels ports de Beseit, a la dreta, i la serra de Cardó, a l’esquerra).
És anomenat també congost de Benifallet.
Barra de Ferro, la
Engorjat de la riera de les Gorgues, situat entre dues cingleres d’un centenar de metres.
Damunt la paret meridional hi ha l’església de Sant Bartomeu Sesgorgues.
A la paret septentrional es precipita l’aigua de la riera de la Bertrana des d’una altura de 80 m.
Baells, la -Berguedà-
Antic poble de poblament disseminat, situat a les dues bandes del Llobregat, on el riu talla la darrera alineació pre-pirinenca i forma el congost de la Baells.
L’església parroquial de Santa Maria, en part romànica (segle XII), conserva elements decoratius esculpits a la façana d’aquesta època. Fins al 1944 formava un municipi que incloïa Sant Quirze de Pedret.
El 1976 quedà sota les aigües del pantà de la Baells.
Areny, cingle de l’ -Solsonès-
Gran espadat, que domina la vall del Cardener, límit occidental de l’altiplà de Busa.
El camí de Sant Llorenç de Morunys a Busa ascendeix a l’altiplà pel grau de l’Areny.
Sallent (Bages)
Municipi del Bages (Catalunya): 65,22 km2, 278 m alt, 6.594 hab (2017)
(o Sallent de Llobregat) Situat a l’extrem nord del pla de Bages, travessat pel Llobregat, aigües avall del congost de Sallent. Boscos de pins i alzines.
Extracció de sals, amb importants mines de potassa. L’agricultura és fonamentalment de secà; els conreus més estesos són els cereals i la vinya; el regadiu és poc estès i aprofita les aigües derivades del Llobregat per a diversos cultius d’horta i blat de moro. La indústria tèxtil s’ha vist superada per la metal·lúrgica i per un increment de les activitats agropecuàries. Àrea comercial de Manresa.
El nucli principal de la vila és a l’esquerra del Llobregat, centrat per l’església parroquial de Santa Maria. Ruïnes de l’antic castell de Sallent; antiga església parroquial de Sant Esteve, romànica; Casa Gran i pont de la Vila, gòtics, i la casa de sant Antoni Maria Claret.
El municipi comprèn els pobles de Cornet, Cabrianes, Sant Ponç, Serra-sanç, Sant Martí de Serraïma, Sant Pere de Serraïma i l’antiga quadra i santuari de Fucimanya, amb diverses esglésies romàniques; hi ha dòlmens a Cornet i restes d’un poblat pre-romà al Cogulló.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Escola Vedruna – Club Natació
Montcada i Reixac (Vallès Occidental)
Municipi del Vallès Occidental (Catalunya): 23,47 km2, 36 m alt, 35.063 hab (2017)
Situat a la riba dreta del Besòs, prop del congost de Montcada, al límit amb el Barcelonès. El relleu és en part accidentat per la Serralada Litoral.
Amb l’agricultura en regressió (vinya, blat, patates i arbres fruiters), l’economia local es basa en la indústria, força diversificada (indústries metal·lúrgiques, químiques i de materials per a la construcció) i causa de l’important augment demogràfic, de base immigratòria. Tanmateix, el que ha condicionat l’evolució del municipi és el corredor natural obert pel Besòs, que comunica el Vallès i una bona part de la Catalunya interior amb Barcelona, amb una important xarxa de comunicacions. Àrea comercial de Barcelona.
La vila es troba a la confluència del Besòs i el Ripoll, al peu del turó de Montcada; s’ha estès formant diversos nuclis i zones industrials (Santa Maria de Montcada, Can Sant Joan, Sant Pere de Reixac, el Masrampinyo, etc). Un tret característic són les nombroses residències d’estiueig, que foren utilitzades per la burgesia barcelonina del segle XIX. L’església parroquial és dedicada a santa Engràcia. Hi ha diverses associacions culturals, socials i esportives. El lloc de Montcada és esmentat ja el 989, i el primer testimoni del castell de Montcada és del 1023. Fou el lloc d’origen del famós llinatge dels Montcada i centre de la baronia de Montcada.
Dins el terme hi ha la fàbrica de ciment Asland, el poble de Reixac i l’antiga quadra de Vallençana.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Dades dels Països Catalans 