(Tremp, Pallars Jussà / el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
(ort ant: la Bedoga d’Adons) Tossal (1.834 m alt) de la serra de Sant Gervàs, termenal dels dos municipis, a 8 km al sud d’Adons, que forma un gran espadat per la banda de llevant.
Altre nom del congost de Fraguerau.
(Sant Celoni, Vallès Oriental)
Gorg que forma la Tordera dins l’antic terme de Montnegre, aigua avall de la riera de Fuirosos.
Segons la tradició, fou en un indret veí, avui conegut pel nom de la Perxa de l’Astor, on el comte Berenguer Ramon el Fratricida donà mort al seu germà Ramon Berenguer II Cap d’Estopes, el 1082; seguidament llençà el cadàver en aquest gorg, dit, per això, gorg del Comte.
(Cabrera de Mar / Cabrils, Maresme)
Contrafort (312 m alt) meridional de la Serralada Litoral, que es comunica amb el turó de Burriac pel coll de Burriac.
Al cim hi ha restes d’un poblat ibèric.
Els seus vessants han estat urbanitzats.
(Noguera / Pallars Jussà)
Pas de la serra de Biscarri, entre la conca de Tremp i la baronia de Rialb.
Ha donat nom a la serra de Grau de Moles (1.263 m alt), entre el coll de Comiols, al sud-oest, i la serra de Sant Quiri, al nord-est, que forma, pel vessant pallarès, una llarga cinglera, al peu de la qual és situat Benavent de la Conca.
(Bigues i Riells, Vallès Oriental / Sant Quirze Safaja, Moianès)
Pas que guanya els cingles de Bertí damunt Puiggraciós, als límits dels dos termes.
Comunicació tradicional del pla de la Garga i del Moianès amb Granollers.
(o de Montoliu) Cim (2.880 m alt) dels Pirineus axials, situat a l’antic municipi de Salardú, al límit amb Gascunya, al nord-oest del pla de Beret.
Al vessant aranès de la carena hi ha l’ivó de Mauberme.
Colònia tèxtil, a la dreta de la riera de Calders.
Fou fundada el 1892 per Pere Jorba i Gassó, aprofitant el salt d’un vell molí, al gorg del Manganell, prop del mas del mateix nom.
És un nucli principal de la parròquia de Sant Pere de Viladecavalls de Calders.
Afluent de capçalera de la Garona, emissari dels estanys del Rosari i de Baciver (terme de Gil, al Pallars Sobirà).
Desapareix al peu de la muntanya de Baqueira, i ressorgeix poc després, al güell del riu Malo (o forat d’Et Bó).
Aflueix al riu de Ruda per la dreta.
Congost obert pel Cardener, entre les serres de Guilanyà i de Busa, a l’esquerra, i el pla de Ricard i la serra d’Encies, a la dreta, al límit meridional de la vall de Lord.
L’embassament de la Llosa del Cavall, comprèn part dels termes de Navés, Guixers i Sant Llorenç de Morunys. La presa, de volta amb doble curvatura, té una altura de 122 m, amb una amplària de 10 m i una longitud de coronació de 300 m, amb una capacitat de 80 hm³, i un sobreeixidor capaç de desguassar 473 m³/segon.
Dades dels Països Catalans 