Arxiu d'etiquetes: congosts

Consolació, la -Berguedà-

1 Resposta

(Cercs, Berguedà)

Barri industrial, a la confluència del torrent de Sant Corneli amb el Llobregat, que forma ací el congost de la Consolació.

Hi ha els jaciments de lignit que començaren a ésser explotats el 1906. Actualment hom n’extreu 35.000 tones mensuals, que consumeix quasi íntegrament la central tèrmica. L’empresa explotadora (Carbons de Berga SA) ocupa 1.120 treballadors.

El santuari de la Consolació (642 m alt), que li dóna nom, és un edifici del segle XVII que fou decorat amb pintures de Salvador Viladomat; la imatge de la Mare de Déu de la Consolació és una talla del segle XIII.

Collegats, estret de

12 Respostes

(Pallars Jussà / Pallars Sobirà)

Congost de 5 kms de longitud, obert per la Noguera Pallaresa, al límit de les dues comarques, entre les serres pre-pirinenques de Peracalç, a l’oest, i del Boumort, a l’est.

Hi ha la roca de l’Argenteria i presenta sectors molt estrets de tal manera que ha estat defugit pels camins.

Actualment el travessa la carretera de Lleida a la Vall d’Aran pel port de la Bonaigua.

A l’entrada hi fou fundat el monestir de Gerri i a la sortida el de Sant Pere de les Maleses.

Colieto, coma de

1 Resposta

(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)

Coma de la vall de Boí, a l’antic terme de Barruera, a la capçalera de la Noguera de Tor, aigua amunt de l’estany Negre.

Limiten el circ de Colieto: les agulles de Travessani al nord, el port de Colomers (que comunica aquesta vall amb el circ aranès de Colomers) i la creu de Colomers a l’est, el pic de Colieto (2.803 m alt), el coll de Contraix (pas vers la coma de Contraix), el pic de Contraix i les crestes de Colieto (2.967 m) al sud, i els pics de coma les Bienes i Comalespada a l’oest.

Els estanys de la Roca, Glaçat i Tort, els estanyets de Colieto, l’estany Gran de Colieto (format per dos grans llacs quasi units a 2.200 m) i l’estany de Colieto (el més baix, a 2.140 m) en constitueixen el sistema lacustre.

Clua de Meià, la

3 Respostes

(Artesa de Segre, Noguera)

Poble, situat en un coster a l’esquerra del barranc de la Clua o de Catarena, que neix al coll d’Orenga i desemboca al riu Boix per la dreta, aigua avall del grau de la Clua, profund congost d’aquest riu que separa la conca de Meià de la vall del Segre.

Hi ha les ruïnes de l’antic castell senyorial; l’església parroquial és dedicada a sant Julià.

Carançà, vall de

9 Respostes

(Ripollès / Conflent)

Vall de capçalera de la Tet, a la banda septentrional de les muntanyes que separen les dues comarques, partió d’aigües entre el Freser i el Ter i emmarcada pel pic de Noucreus (2.753 m) i el de la Dona (2.702 m), caracteritzada pels espectaculars congosts al seu sector baix.

A l’alta vall, modelada pel gel, hi ha el circ de Carançà ocupat pels petits estanys de Carançà i nombrosos aiguamolls. El paisatge canvia des dels 1.990 m, on comencen les gorges de Carançà, fins a l’aiguabarreig del riu de Carançà que s’uneix a la Tet a Toès.

Capolatell, el

3 Respostes

(Navès, Solsonès)

Esperó rocallós acinglerat (1.311 m alt), a l’extrem nord-est de la serra de Busa, al qual hom només pot accedir per una palanca que l’uneix al planell de Busa, fet aprofitat durant les guerres del segle XIX per a concentrar-hi presoners de guerra.

Hi té l’entrada l’avenc del Capolatell, de 115 m de profunditat.

Canelles -Noguera-

2 Respostes

(Os de Balaguer, Noguera)

Caseriu i antiga quadra, a l’antic terme de Tragó de Noguera, a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, al sud del congost de Canelles, on hi ha la resclosa del pantà de Canelles.

Cairat, congost del

3 Respostes

(Collbató / Esparreguera, Baix Llobregat)

Congost del Llobregat, entre els dos municipis, al peu del massís de Montserrat.

La presa del Cairat, deriva l’aigua del Llobregat vers la colònia Sedó.

Cabdella

14 Respostes

(la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)

Poble (1.422 m alt), situat damunt un tossal, a la confluència del riu de Cabdella (nom que pren la capçalera del Flamicell) amb el Riquerna i el torrent de Filià. L’església parroquial (Sant Vicenç) és romànica.

Un quilòmetre avall hi ha la central hidroelèctrica de Cabdella, la més antiga del Pallars (1914), que aprofita l’aigua de l’estany Gento, derivada per un canal de 4.848 m de longitud fins al salt de Cabdella (836 m alt). Un funicular comunica la central amb la cambra de càrrega, des d’on una via fèrria segueix el canal fins a l’estany Gento.

Al voltant de la central hi ha un barri, creat per l’empresa Energia Elèctrica de Catalunya (1.280 m alt), convertit també en centre turístic.

La vall del Flamicell, la vall Fosca, és anomenada també vall de Cabdella.

Cabanotes, estret de les

1 Resposta

(Alàs i Cerc / Estamariu, Alt Urgell)

Congost del Segre, per on el riu penetra al pla de la Seu, entre els dos municipis.