Arxiu d'etiquetes: congosts

Bergús, pic de

1 Resposta

(Espot, Pallars Sobirà / Naut Aran, Vall d’Aran)

Cim (2.813 m alt) de la cresta que uneix el gran tuc de Colomers al tuc de Ratera (entre el portell de Colomers, al sud, i la bretxa de Bergús -2.750 m alt-, al nord), que limita els dos termes. El coll de Bergús (2.765 m) el separa, a l’est, de la serra de Crabes.

Al vessant meridional del pic, formant part de la capçalera de la ribera de Sant Nicolau, hi ha l’estany de Bergús (o de Colomers d’Espot) (2.450 m alt), que, tot i formar part de la conca de la Noguera Ribagorçana, pertany al terme d’Espot; més amunt, a 2.480 m alt, hi ha els estanys superiors de Bergús.

Ha estat anomenat també pic del Desengany.

Barrufemes, pas de

4 Respostes

(Benifallet, Baix Ebre)

Congost de l’Ebre, límit entre la comarca i la petita conca de Móra, a la Ribera d’Ebre.

És obert en l’erecció de calcàries mesozoiques que oposa a l’Ebre el braç de la Serralada Pre-litoral més pròxim a la costa (els contraforts dels ports de Beseit, a la dreta, i la serra de Cardó, a l’esquerra).

És anomenat també congost de Benifallet.

Barra de Ferro, la

1 Resposta

(l’Esquirol, Osona)

Engorjat de la riera de les Gorgues, situat entre dues cingleres d’un centenar de metres.

Damunt la paret meridional hi ha l’església de Sant Bartomeu Sesgorgues.

A la paret septentrional es precipita l’aigua de la riera de la Bertrana des d’una altura de 80 m.

Baells, la -Berguedà-

1 Resposta

(Cercs, Berguedà)

Antic poble de poblament disseminat, situat a les dues bandes del Llobregat, on el riu talla la darrera alineació pre-pirinenca i forma el congost de la Baells.

L’església parroquial de Santa Maria, en part romànica (segle XII), conserva elements decoratius esculpits a la façana d’aquesta època. Fins al 1944 formava un municipi que incloïa Sant Quirze de Pedret.

El 1976 quedà sota les aigües del pantà de la Baells.

Areny, cingle de l’ -Solsonès-

Deixa un comentari

(Navès, Solsonès)

Gran espadat, que domina la vall del Cardener, límit occidental de l’altiplà de Busa.

El camí de Sant Llorenç de Morunys a Busa ascendeix a l’altiplà pel grau de l’Areny.

Sallent (Bages)

44 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 65,22 km2, 278 m alt, 6.594 hab (2017)

0bages(o Sallent de Llobregat)  Situat a l’extrem nord del pla de Bages, travessat pel Llobregat, aigües avall del congost de Sallent. Boscos de pins i alzines.

Extracció de sals, amb importants mines de potassa. L’agricultura és fonamentalment de secà; els conreus més estesos són els cereals i la vinya; el regadiu és poc estès i aprofita les aigües derivades del Llobregat per a diversos cultius d’horta i blat de moro. La indústria tèxtil s’ha vist superada per la metal·lúrgica i per un increment de les activitats agropecuàries. Àrea comercial de Manresa.

El nucli principal de la vila és a l’esquerra del Llobregat, centrat per l’església parroquial de Santa Maria. Ruïnes de l’antic castell de Sallent; antiga església parroquial de Sant Esteve, romànica; Casa Gran i pont de la Vila, gòtics, i la casa de sant Antoni Maria Claret.

El municipi comprèn els pobles de Cornet, Cabrianes, Sant Ponç, Serra-sanç, Sant Martí de Serraïma, Sant Pere de Serraïma i l’antiga quadra i santuari de Fucimanya, amb diverses esglésies romàniques; hi ha dòlmens a Cornet i restes d’un poblat pre-romà al Cogulló.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola Vedruna – Club Natació

Mont-rebei, estret de

11 Respostes

(Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)

montrebei

Congost de la Noguera Ribagorçana, que travessa la serra de Montsec, separant el Montsec d’Ares del Montsec d’Estall, i també les comarques de la Ribagorça de la Noguera.

És el resultat de l’excavació del riu, la qual, a causa de la resistència de les dures roques calcàries, s’ha encaixonat i ha format el pas més estret i llarg dels Pirineus, de parets gairebé verticals, d’uns 500 m.

És un dels més espectaculars fenòmens d’erosió fluvial de la xarxa pirinenca en travessar perpendicularment les serres exteriors del Pre-pirineu.

Al sud s’hi troba el pantà de Canelles, que ha fet pujar el nivell hídric.

Montcada i Reixac (Vallès Occidental)

36 Respostes

Municipi del Vallès Occidental (Catalunya): 23,47 km2, 36 m alt, 35.063 hab (2017)

0valles_occidental

Situat a la riba dreta del Besòs, prop del congost de Montcada, al límit amb el Barcelonès. El relleu és en part accidentat per la Serralada Litoral.

Amb l’agricultura en regressió (vinya, blat, patates i arbres fruiters), l’economia local es basa en la indústria, força diversificada (indústries metal·lúrgiques, químiques i de materials per a la construcció) i causa de l’important augment demogràfic, de base immigratòria. Tanmateix, el que ha condicionat l’evolució del municipi és el corredor natural obert pel Besòs, que comunica el Vallès i una bona part de la Catalunya interior amb Barcelona, amb una important xarxa de comunicacions. Àrea comercial de Barcelona.

La vila es troba a la confluència del Besòs i el Ripoll, al peu del turó de Montcada; s’ha estès formant diversos nuclis i zones industrials (Santa Maria de Montcada, Can Sant Joan, Sant Pere de Reixac, el Masrampinyo, etc). Un tret característic són les nombroses residències d’estiueig, que foren utilitzades per la burgesia barcelonina del segle XIX. L’església parroquial és dedicada a santa Engràcia. Hi ha diverses associacions culturals, socials i esportives. El lloc de Montcada és esmentat ja el 989, i el primer testimoni del castell de Montcada és del 1023. Fou el lloc d’origen del famós llinatge dels Montcada i centre de la baronia de Montcada.

Dins el terme hi ha la fàbrica de ciment Asland, el poble de Reixac i l’antiga quadra de Vallençana.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Martorell (Baix Llobregat)

80 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 12,76 km2, 56 m alt, 27.645 hab (2016)

0baix_llobregat

Situat a la confluència de l’Anoia amb el Llobregat, a l’engorjament d’aquest riu en travessar la Serralada Litoral (congost de Martorell), al nord-oest de Barcelona.

Pel fet de trovar-se vora el riu Llobregat i en un lloc estratègic de les comunicacions del pla de Barcelona amb l’interior de Catalunya, ha desenvolupat una intensa activitat industrial. en que ha quedat marginada a petites extensions dedicades als productes d’horta. La indústria està dominada pels sectors químic, metal·lúrgic i alimentari, entre d’altres. És centre d’una àrea comercial dependent de Barcelona i un important nus de comunicacions.

pobl_martorell

L’ascens demogràfic, mantingut des de començament del segle XIX, va ésser espectacular en el període 1960-80 en que va arribar a triplicar la població.

La vila és a tocar del pont del Diable, notable obra de base romana sobre el Llobregat, molt restaurada. Hi destaquen alguns edificis com la capella de Sant Joan, del segle XIII, i la torre de les Hores, on va viure el pensador i humanista Francesc Pujols. Cal citar també el Museu Santacana, de l’Enrajolada, i el Memorial Museu Vicenç Ros. Durant la guerra dels Segadors les tropes castellanes, comandades pel marquès de Los Vélez, assetjaren la vila i mataren la majoria dels seus habitants (21 gener 1641).

Dins el terme hi ha també les ruïnes del castell de Martorell i de l’antic priorat benedictí de Sant Genís de Rocafort.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Actualitat i entitats – Rugby Club – Club Futbol

Capellades (Anoia)

29 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 2,94 km2, 317 m alt, 5.227 hab (2016)

0anoiaSituat al congost de Capellades, on l’Anoia parteix la Serralada Prelitoral obrint la comarca cap al Penedès, al sud-est d’Igualada.

L’agricultura és més aviat limitada, a causa de les petites dimensions del terme; n’hi ha de secà (blat, ametllers i vinya) i també de regadiu (hortalisses). La principal riquesa del municipi és la indústria (paperera tradicional, tèxtil, maquinària, ceràmica, de la fusta i altres). També és un centre d’estiueig. Àrea comercial d’Igualada.

A la vila, allargada damunt la línia del carrer Major, destaca el Museu del Paper (1961), en un antic molí, on encara es fabrica paper amb els procediments del segle XVIII (època en que s’hi desenvolupà una gran indústria de paper de gran qualitat), i el Museu Arqueològic Amador Romaní (1948), al mateix lloc. Prop de la vila hi ha el raval de la Font de la Reina.

Dins el terme, a la dreta del riu, hi ha l’estació paleolítica de l’abric Romaní, o balma del Fossar Vell, amb importants restes mosterianes, així com d’altres estacions prehistòriques.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques