Masia, al nord del terme, al vessant meridional del ras de Llentes, sector dels rasos de Tubau en contacte amb la serra de Sant Marc d’Estiula.
Donà nom, el segle XIX, al terme i parròquia de Corrubí.
Arxiu d'etiquetes: congosts
Fumanya
3 Respostes
Poble, a la vall de la Garganta, al vessant meridional de les roques de Fumanya (1.644 m alt), contrafort oriental de la serra d’Ensija; davant, al vessant dret de la vall hi ha la baga de Fumanya.
L’església parroquial és dedicada a sant Mateu.
Fraguerau
Congost del riu Montsant, entre la serra la Llena i el massís de Montsant.
Segons tradició, hi habità fra Guerau Miquel, amb fra Joan i altres anacoretes. En realitat, el 1192, fra Guerau rebé la possessió i el domini d’una bona part del Montsant, entre l’ermita de Sant Bartomeu i la de Santa Maria de Montsant; el 1210 cedí una part de la seva concessió als Balbs de Lleida perquè hi fos edificat un monestir, i ell es retirà vers Bonrepòs.
Segons la llegenda, fra Guerau habità en una gran balma o cova del congost, on edificà l’ermita de Sant Bartomeu, encara subsistent, i la de Santa Maria, ja desapareguda.
Folletera, roca
(Benifallet / Tivenys, Baix Ebre)
Espadat, damunt l’esquerra de l’Ebre, al límit dels dos municipis.
Forma part del congost de Miravet i, almenys des del 1148, fou el límit septentrional del terme.
A causa de l’aspecte que li dóna la seva constitució d’esquists triàsics, és anomenat també penya dels Orguins.
Far, el -Selva-
Santuari (la Mare de Déu del Far), de la parròquia de Sant Martí Sacalm, a l’extrem dels cingles del Far, damunt del Ter. Esmentat ja el 1269, era regit per beneficiats.
La primitiva església fou enderrocada per un terratrèmol el 1425; l’edifici actual fou bastit en 1599-1648. La imatge d’alabastre, d’un gòtic molt evolucionat, és del segle XV i fou restaurada el 1922. El santuari i l’hostal han estat restaurats el 1970.
Els cingles de Far constitueixen l’extrem oriental de la gran cinglera (cingles de Tavertet) que limita pel sud-est l’altiplà de Collsacabra, damunt el Ter; prenen la forma d’una proa avançada damunt la riera de Santa Coloma (oest) i la vall d’Hostoles (est), a la punta de la qual (roca del Far, 1.223 m alt) hi ha el santuari.
Falconera, la -Garraf-
(Garraf)
Riu subterrani de la costa, dins de la comarca, originat segurament per la filtració del torrent de la Falconera, nascut en un vessant del coster de la Fita, a uns 280 m alt. En 1/2 km. baixa 100 m, i ha originat l’avenc de la Falconera, de 22 m de profunditat.
Uns 2 km més avall desapareix totalment, a tocar de la caseria de Garraf, 1/2 km al sud-oest del port, es dreça el penya-segat de la Falconera, d’un centenar de metres.
Al capdavall s’obre, ran d’aigua, la cova semi-submarina que serveix d’escorredor al riu, la deu submarina d’aigua dolça més cabalosa de les aforades als Països Catalans. La cova és penetrable uns 60 m aigua endins, i uns 300 m mitjançant galeries practicades per aprofitar-ne l’aigua.
Fai, el -salt d’aigua-
(Bigues i Riells, Vallès Oriental)
Sallent, el més espectacular de la conca del Besòs, a la confluència de la riera de Tenes i el Rossinyol, que constitueix la capçalera de la vall de Riells i de Sant Miquel.
La major part de les fonts són d’origen càrstic, i les coves calcàries del Tries són foradades per l’aigua.
La seva altitud ateny els 765 m, amb un desnivell de 200 m. És aprofitat per una petita central hidroelèctrica.
S’hi troba el monestir benedictí de Sant Miquel del Fai i és un centre d’interès turístic.
Escales, pas d’ -Alta Ribagorça-
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Congost de la Noguera Ribagorçana en travessar la serra de Sant Gervàs, aigua avall del Pont de Suert, fins a Sopeira (és anomenat també congost de Sopeira), on hi ha el monestir d’Alaó.
Forma el límit entre les valls altes del riu i la Terreta, i fins a la construcció de la pista d’Escales hom guanyava aquest pas pel coll de Llastarri (1.300 m alt) a l’est, i pel de l’Espina (1.110 m alt) a l’oest.
El congost, un dels més importants dels Pirineus catalans, ha estat modernament (1955) aprofitat en la seva major part per a la construcció del pantà d’Escales, de l’ENHER, d’uns 10 km de llargada; la resclosa té 125 m d’alçada, la seva capacitat és de 157 milions de m3, la potència instal·lada és de 50.400 kW/A i la producció mitjana anual de 131.240.000 kWh.
Escales -Garrotxa-
Antiga parròquia (fins al segle XIV) i actual santuari (la Mare de Déu d’Escales), és situat a l’esquerra de la riera de Llierca (poc després de la confluència dels rius d’Oix i de Beget), que forma en aquest indret el profund engorjat del grau d’Escales (dit el Salt dels Liberals, per tal com els carlins, durant la Tercera Guerra Carlina, hi estimbaren un escamot de voluntaris).
L’església és esmentada ja el 913; l’edifici actual és romànic (segle XII); es troba sota els cingles d’Espàrrecs i a 300 m damunt el riu.
Fins el 1972 formà part de l’antic municipi d’Oix.
Erinyà
(Conca de Dalt, Pallars Jussà)
Poble (716 m alt), situat en un coster a l’esquerra del torrent d’Erinyà o de Serradell (que neix a la serra de Setcomelles), prop de la seva confluència amb el Flamicell. L’església parroquial és dedicada a sant Esteve.
Prop seu, a l’Escap del Congost (on hi ha l’antic pont d’Erinyà) s’inicia l’important congost d’Erinyà, obert pel Flamicell a través del massís calcari de la serra de Sant Gervàs, que comunica la vall Fosca amb la conca de Tremp.
Formà part de l’antic terme de Toralla i Serradell.
Dades dels Països Catalans 