Arxiu d'etiquetes: comtat Urgell

Borrell II de Barcelona

44 Respostes

(Catalunya, 927 – Castellciutat, Alt Urgell, 992)

Comte de Barcelona, Girona i Osona (947-992) i d’Urgell (948-992). Fill de Sunyer I de Barcelona, corregnà amb el seu germà Miró I, fins que aquest morí (966).

Intentà, amb el bisbe Ató de Vic, la restauració de l’arquebisbat de Tarragona, i estengué la repoblació fins a la vall del Gaià i la Conca de Barberà, al mateix temps que prosperava la cultura per tot el territori.

Davant la manca d’auxili dels francs quan Almansor saquejà Barcelona, decidí de trencar el lligam de vassallatge que mantenia amb el rei franc Hug Capet i proclamà la independència del comtat (985).

A partir de 988 associà en el govern els seus fills Ramon Borrell I (Barcelona) i Ermengol I (Urgell).

Baix Urgell, vescomtat del

9 Respostes

(Catalunya, 1094 – 1132)

Vescomtat de l’antic comtat d’Urgell. Apareix usat per primera vegada el 1094 per Guerau II de Cabrera, vescomte de Girona, senyor d’Àger i de Cabrera.

A partir del 1132 canvià la denominació per la de vescomtat d’Àger.

Aurembiaix d’Urgell

23 Respostes

(Catalunya, 1196 – Balaguer, Noguera, 1231)

Darrera comtessa d’Urgell (1209-31) de la primera estirp. Filla i hereva del comte Ermengol VIII, a la mort del qual (1209) marxà a Castella amb la seva mare, Elvira de Subirats, i, mentrestant, Guerau I d’Urgell, de la família vescomtal urgellenca, s’emparà del comtat.

De tornada a Catalunya, reclamà davant Jaume I el conqueridor, el qual, després de signar amb ella un contracte de concubinatge, l’hi retornà (1228). Malgrat això, es casà amb l’infant Pere de Portugal (1229), però, en morir sense fills (1231), es va estroncar la línia comtal directa i el comtat passà als Cabrera.

Asnar Galí

5 Respostes

(Aragó, segle VIII – Catalunya, segle IX)

Comte d’Aragó (vers 809-vers 820) i d’Urgell–Cerdanya (des de vers 820).

Sembla que era oriünd del Pirineu aragonès i que al començament del segle IX va governar les valls d’Hecho, Araguàs, Aisa, Borau i Canfranc, sota la protecció dels francs.

Vers 820 fou desposseït pel seu gendre Garcia el Dolent, que encapçalà un cop d’estat indigenista, antifranc i pronavarrès. Asnar Galí es refugià a la cort de Lluís el Piadós, que li encomanà el govern dels comtats d’Urgell i de Cerdanya, on, en data desconeguda, potser vers 832, li succeí el seu fill Galí Asnar.

Arsenda d’Àger

8 Respostes

(Urgell, segle XI – segle XII)

Dama. Era filla del vescomte d’Àger, Ponç II de Cabrera. Es casà amb Ermengol VI d’Urgell.

Fills seus foren Elisabet, casada amb el vescomte Ramon Folc II de Cardona, Ermengol VII, hereu del comtat d’Urgell, Estefania, muller del comte Arnau Mir de Pallars Jussà, i Galceran, dit de Sales.

Tingué també dues filles més, molt poc conegudes: una que es casà amb Guillem de Sant Martí, i una dita Maria d’Almenar, que tingué un fill anomenat Ermengol.

Ansúrez, María

9 Respostes

(Valladolid, Castella, 1075 – vers 1129)

Comtessa d’Urgell (1075-vers 1129). Muller d’Ermengol V d’Urgell.

Fou la mare d’Ermengol VI, nat precisament a Castella i posat, durant la seva minoritat. sota la tutela de l’avi, que exercí les seves funcions amb gran cura.

També foren filles seves Major, Estefania i Teresa.

El seu pare fou Pedro Ansúrez  (Castella, segle XI – 1118)  Noble de la família del Beni-Gómez. Fou tutor del seu nét Ermengol VI, que ajudà en la conquesta de Balaguer (1106).

Àlvar I d’Urgell

35 Respostes

(Burgos, Castella, 1239 – Foix, França, 1268)

(o Àlvar de Cabrera)  Comte d’Urgell (1243-67). Fill de Ponç I de Cabrera i de Maria Girón. En morir el seu pare (1243) i, poc després, el seu germà Ermengol IX, heretà el comtat d’Urgell, encara que no en prengué possessió fins al 1253.

Poc abans, i a instàncies de Jaume I de Catalunya, s’havia casat amb Constança de Montcada, però renuncià a aquesta unió per casar-se amb Cecília, filla de Roger Bernat II de Foix (1256).

Pere (I) de Montcada, ajudat per Jaume I i altres nobles, obtingué una sentència favorable del bisbe d’Osca, nomenat pel papa Alexandre IV, i envaí el comtat per obligar Àlvar a avenir-se al primer matrimoni (1259).

En 1260 se signà una treva i el 1263 Àlvar acceptà la sentència eclesiàstica i tornà amb Constança, però un nou tribunal eclesiàstic, reunit a instàncies dels Foix, sentència a favor de Cecília (1264), i Àlvar tornà amb ella.

El plet es prolongà encara dos anys, fins que Àlvar es negà obertament a acceptar una nova sentència desfavorable (1266). Llavors Jaume I ocupà el comtat i Àlvar es refugià al comtat de Foix, on morí.

Jaume II d’Urgell

121 Respostes

(Balaguer, Noguera, 1380 – Xàtiva, Costera, 1 juny 1433)

“el Dissortat”  Darrer comte d’Urgell (1408-13). Era fill de Pere II d’Urgell i de Margarida de Montferrat.

En casar-se amb Isabel d’Aragó (1405), esdevingué cunyat del rei Martí I l’Humà. Nomenat lloctinent del regne d’Aragó (1407), fou revocat tot seguit a causa de l’oposició d’una part de la noblesa aragonesa, però l’any següent (1408) fou deposat en el càrrec.

Durant l’Interregne subsegüent a la mort del rei Martí (1410), li mancà habilitat política per endegar el problema successori cap a una solució que li fos més favorable. A la sentència de Casp (juny 1412) obtingué només dos vots, el del jurista català Guillem de Vallseca i el de l’arquebisbe de Tarragona, Pere de Sagarriga.

Bé que de bon antuvi acceptà el resultat, molt aviat es revoltà contra Ferran I d’Antequera, amb l’ajuda de tropes estrangeres, angleses i gascones, i d’Antoni de Luna.

Es reclogué a Balaguer, on a la fi fou obligat a capitular (1413). Això representà no solament la fi de la seva causa personal, sinó també la del comtat d’Urgell. Fou empresonat a Lleida i més tard traslladat al castell d’Ureña (Valladolid), Mora de Toledo, alcàsser de Madrid, Terol i darrerament a Xàtiva, on morí.

La seva captivitat s’havia perllongat durant 20 anys. Bé que durant l’interregne gaudí a Catalunya d’unes simpaties molt majoritàries de la noblesa del país, la seva rebel·lió fou minoritària i el càstig que patí és un dels més durs dels registrats en la història de Catalunya.