Arxiu d'etiquetes: comerciants/es

Santcliment i de Casa-saja, Pere Joan de

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XV – 1474)

Mercader i després ciutadà honrat de Barcelona. Fill de Francesc Burguès. Era vinculat a altres mercaders, com el seu cunyat Joan de Llobera.

Posseïa una galera de tres-centes bótes que anava regularment a Llevant o servia el rei Alfons a Nàpols, i contra Gènova quan comandà l’estol a les ordres de Bernat de Vilamarí (1454-58).

Exercí càrrecs municipals gairebé des de la seva inscripció al Consell de Cent el 1432, com el de síndic de Barcelona a Nàpols, i fou considerat de la Biga fins als inicis de la guerra civil contra Joan II, moment en què demostrà una vegada més la fidelitat de la família a la institució monàrquica.

Santcliment -llinatge-

1 Resposta

(Catalunya, segle XIII – 1609)

Llinatge de mercaders, ciutadans honrats i cavallers. Vinculat des del segle XIII a Lleida i a Barcelona.

La branca de Lleida adquirí una certa importància amb Tomàs de Santcliment (Lleida, segle XIII – després 1292)  Senyor del castell d’Alcarràs (Segrià), el qual comprà el 1249 a Guillem de Cardona. Rebé potestat del rei, com a recompensa de la seva participació a la campanya de València, sobre els castells d’Albalat de Cinca, Maldà i Maldanell (Urgell).

Al segle XIV residien al carrer Major de Lleida i posseïen, a més de la senyoria d’Alcarràs i Montagut, Sarroca de Lleida, Llardecans, Vilanova de Remolins i grans latifundis a Flix i la Palma (Ribera d’Ebre), aquests darrers venuts a la ciutat de Barcelona el 1398. Havien esdevingut una de les principals famílies lleidatanes. El 1515 no posseïen ja ni Alcarràs ni Sarroca ni Llardecans, fet que reflecteix llur decadència.

La branca de Barcelona esdevingué, a la baixa edat mitjana, una de les més importants de la ciutat, tant pels seus membres ciutadans honrats o mercaders com pels de la petita noblesa. El primer personatge destacat sembla ésser Pere de Santcliment (Barcelona, segle XIII)  Escrivà. Qualificat per Jaume I el Conqueridor d’escrivà nostre, després ho fou de l’infant Pere. Potser era germà seu Jaume de Santcliment, escrivà de la batllia de Barcelona.

Des dels primers decennis del segle XIV aparegueren al Consell de Cent i tingueren càrrecs municipals: el primer membre que fou conseller fou Francesc de Santcliment el 1325. Llurs descendents arribaren a ésser cavallers i senyors de Badalona gràcies a llurs serveis a la monarquia.

A la fi del segle XIV una branca enllaçà amb els Burguès, senyors de la torre Burguesa de Viladecans, que imposaren llur cognom.

Safortesa -llinatge-

5 Respostes

(Illes Balears, segle XII – segle XVII)

Llinatge. Establert al regne de Mallorca, arran de la conquesta, i també al de Valencia.

El genearca fou el mercader Bernat de Safortesa (Catalunya, segle XII – Illes Balears, després 1230)  Mercader.

El seu besnét fou Pere de Safortesa i Colomines (Illes Balears, segle XIV – 1395)  Magnat. Fou anomenat el Príncep dels Mercaders per la seva immensa fortuna. Adquirí les cavalleries de Santa Margalida i Hero. Fou jurat pels mercaders i el 1382 era ciutadà. En el seu testament establí un fidecomís, amb gravamen de cognom i armes, en favor del seu nét Ramon de Safortesa i Burguès. L’única filla de Pere fou:

Francesquina de Safortesa i de Marí (Illes Balears, segle XIV)  El 1379 ja era casada amb el cavaller Ramon Burguès i Sorià, fill i hereu d’Arnau Burguès i Safont i de Catalina Sorià i Sallambé. Llur fill gran es digué Gregori Burguès i de Safortesa (i algunes vegades Gregori Sallambé). El fill segon fou l’hereu de l’avi matern, i per això es digué Ramon de Safortesa i Burguès.

Safont i Lluch, Josep

1 Resposta

(Vic, Osona, 5 juliol 1803 – Madrid, 13 desembre 1861)

Comerciant i banquer. Fou associat de jove als negocis del seu pare Josep Safont i Casarramona, de qui heretà tots els béns el 1841. Anà a Madrid el 1830.

Un dels seus negocis més importants fou l’arrendament a l’estat del paper segellat entre el 1841 i el 1846; per això féu gran amistat amb J. de Salamanca, amb qui col·laborà en la construcció del ferrocarril d’Aranjuez.

El 1844 comprà l’antic palau de Monteleón i hi instal·là una de les millors foneries metal·lúrgiques del seu temps, on treballaven 95 obrers fixos i molts d’eventuals. Explotà una mina de ferro a la província de Toledo. Pel mateix temps creà una casa de banca molt florent a partir del 1898.

Morí sense descendència i l’heretà el seu germà Jaume, que s’anà desprenent dels negocis.

Safont i Casarramona, Josep

1 Resposta

(Vic, Osona, vers 1765 – Madrid, 24 febrer 1841)

Comerciant. Es dedicà al càrrec del cotó, que feia venir de Mataró. El 1802 es casà amb Rosa Lluch i Marech. A Barcelona (1814) continuà en el comerç i també s’especialitzà en la importació de queviures de Mallorca.

El 1830 es traslladà a Madrid, on féu una gran fortuna, en el cercle de Gaspar de Remisa, com a subministrador de l’exèrcit i fent préstecs a curt termini a l’estat, amb motiu de la Primera Guerra Carlina (1833-39).

Al final de la seva vida es dedicà també als negocis de mines de ferro i de plom. En la desamortització comprà molts solars a Madrid, on construí cases per vendre.

Fou el pare de Josep Safont i Lluch, el qual associà als seus negocis.

Riera i Balaguer, Francesc

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, segle XVIII – segle XIX)

Comerciant i militar. Conegut amb el malnom de Noi de la botigueta, fou un dels promotors de la Crema del Paper Segellat francès, el 2 de juny de 1808.

Intervingué en el primer combat del Bruc, i hi fou ferit. Com a capità del terç de miquelets de Manresa, prengué part en diverses accions de la guerra del Francès.

Ascendit a tinent coronel d’infanteria, el 1816 es retirà de l’exèrcit.

Requesens, Pere de

(Catalunya, segle XIII – 1328 ?)

Comerciant. Fill de Guillem de Requesens i germà de Berenguer. Inicià la línia de Vilafortuny.

Dedicat al comerç i als negocis marítims, fou conseller reial, comprà al rei, a carta de gràcia, el castell de Muredine i la senyoria baixa de Vilafortuny.

Aquesta línia sembla que s’extingí a la segona meitat del segle XV.

Requesens -llinatge-

(Tarragona, abans 1272 – Catalunya, segle XVI)

Llinatge de mercaders i ciutadans. Assoliren el grau de cavallers a la segona meitat del segle XIV i el de nobles el 1458.

La seva influència i enlairament polítics es degueren a la vinculació que tingueren amb el càrrec de governador general de Catalunya i especialment al fet d’haver-se posat al costat de Joan II el Sense Fe en la guerra civil del 1462.

Llur vinculació amb el llinatge homònim de cavallers, que hom troba a la ciutat de Girona el 1181 (Arnau de Requesens) i amb el castell de Requesens, no ha pogut ésser establerta.

Ramoneda, Joan

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Adroguer.

Era membre del Consell de Cent. Hi restà després de les eleccions del 1713.

Fou membre del govern provisional català durant el setge borbònic.

Després de la capitulació del 1714, els borbònics li confiscaren els béns.

Quer i Cugat, Lluís

(Reus, Baix Camp, 9 gener 1850 – 23 febrer 1900)

Escriptor i comerciant.

President de la Cambra de Comerç i del Centre de Lectura de Reus, formà part de la directiva del partit d’Unió Nacional; fou alcalde de Reus i diputat provincial.

Relacionat amb els escriptors de la seva ciutat (J. M. Bartrina, Martí i Folguera, Gras i Elias), col·laborà al “Diario de Reus”, a “El Crepúsculo”, a “El Eco del Centro de Lectura”, etc, de Reus.

Escriví per al teatre L’hostal de la coixa i Vents d’oratge, estrenades a Barcelona el 1894 i el 1896, ambdues en col·laboració amb Bonaventura Sanromà i Quer, i el monòleg Jo i en Comas (1900).

Fou el pare de Lluís Quer i Boule.