Antiga fortificació, actualment masia.
Del llinatge dels seus senyors fou el mercader Berenguer de Castelltort, ciutadà de Barcelona, que el 1389 fundà l’hospital de Cervera (dit Hospital de Castelltort).
El seu sepulcre, a l’església de Santa Maria de Cervera, és obra de Jordi Joan i dels seus col·laboradors.
(Basilea, Suïssa, segle XV – Vic, Osona, segle XVI)
Comerciant. S’instal·là a Vic com a sabater, però ascendí al final de la seva vida a mercader.
Els fills i néts del seu segon matrimoni amb una vigatana emparentaren amb rics mercaders, ciutadans honrats i cavallers de Barcelona.
Fou el pare dels bisbes Guillem i Jaume Caçador.
Bernat de Boixadors (Catalunya, segle XIV – 1343) Fill o potser germà de Guillem de Boixadors. Adquirí la castellania i feu dels Prats de Rei (Anoia) i del castell de la Manresana (Segarra), i morí, sembla, sense successió. La seva herència passà a la branca de l’almirall Bernat de Boixadors.
Bernat de Boixadors (Catalunya, segle XIV – 1348) Fill gran de l’almirall Bernat de Boixadors. Morí en retornar de Sardenya. Pare del següent Bernat.
Bernat de Boixadors (Catalunya, segle XIV) Fill de l’anterior Bernat i nét de Bernat de Boixadors. Posseí diversos feus a Sardenya, concedits al seu avi i al seu pare, i heretà les terres de la branca primera dels Boixadors: Boixadors, Sant Pere Sallavinera i Sant Mateu de Bages. Participà en la guerra contra Castella en el front d’Aragó. El succeí el seu germà Ramon.
Bernat de Boixadors (Catalunya, segle XIV – segle XV) Fill de Berenguer de Boixadors i de Francesca de Timor. Comprà a Pere III de Catalunya la jurisdicció dels llocs heretats dels seus pares i prengué part en les bandositats entre els Oluja i els Sacirera a Cervera, dins el bàndol dels primers. Fou el pare de Joan.
Bernat de Boixadors (Lleida, segle XIV – segle XV) Botiguer i ciutadà de Lleida. Fou paer per la mà mitjana (1386), comprà a la ciutat el castell i lloc d’Alfarràs (1400) i originà el llinatge dels Boixadors senyors d’Alfarràs, Ivars de Noguera, Andaní (Segrià) i Pinyana (Llitera), que s’extingí el 1697, i l’herència passà als Ribes, després marquesos d’Alfarràs.
(Catalunya, segle XIV – Girona, segle XIV)
Filantrop. Era mercader a la ciutat de Girona.
Hi establí, a despeses seves, un col·legi de pàrvuls amb nombroses places dedicades a infants sense mitjans.
(Tortosa, Baix Ebre, 1868 – 15 març 1935)
Comerciant d’oli. Obrí el mercat nord-americà i, en especial, l’argentí.
Fou el pare de Joaquim Bau i Nolla.
(Barcelona, 1745 – Vélez de la Gomera, Canàries, 1803)
Aventurer. Fou músic a A Corunya, Bilbao, París i Lió. A la Martinica i la Granada es dedicà al comerç per tota la mar Carib, i fou empresonat per motius poc clars el 1780.
De nou a la península Ibèrica (1783), tractà inútilment de guanyar-se el favor del secretari general d’Índies José de Gálvez, comunicant-li informació dels moviments subversius a les colònies d’ultramar.
Establert a Londres (1784), entrà en contacte, fent-se passar per italià, amb ex-jesuïtes que conspiraven per la independència de Xile (d’ací que hom hagí parlat d’una conspiració de Vidalle). Delatat a l’ambaixador Bernardo del Campo, fugí a Normandia, des d’on comunicà a Floridablanca els detalls del complot (1785).
Empresonat a París pel comte d’Aranda, fou portat a Madrid i processat, tot i que la sentència no fou dictada, per tal de no donar publicitat a l’afer. Reclòs a les Canàries (1792), hi morí dement.
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Comerciant i polític. El 1713 era membre del Consell de Cent.
Durant el setge filipista de Barcelona anà a Mallorca, on organitzà un important comboi de queviures i armes que assolí de burlar el bloqueig i entrar a Barcelona (octubre 1713).
Poc després fou elegit conseller quart de la ciutat, i s’ocupà dels serveis d’intendència durant la resta de la lluita.
(País Valencià, segle XIII – segle XVII)
Llinatge noble. Originari, segons tradició familiar, de Castelló d’Empúries, i que es radicà al Regne de València, des de la seva conquesta, on foren patrons del monestir de Santa Maria de la Murta.
Els primer personatges que hom hi troba són Bernat de Vic, Guillem (I) de Vic,
Després de Dídac (I) de Vic i de Castellví, l’herència d’aquest llinatge passà per successió als Manglano, que, durant un temps, es cognomenaren de Vic.
Potser té el mateix origen una família burgesa Vic de mercaders barcelonins que durant molt de temps estigué relacionada comercialment amb Tunis. Hom en pot esmentar Berenguer de Vic (Catalunya, segle XIII) Mercader. Fou membre del Consell de Cent.
(Lleida, segle XIII)
Mercader. Comercià activament per la Mediterrània, i especialment amb els territoris sarraïns.
A Tunis es casà amb Elisenda de Sant Climent, una captiva que havia restat vídua, mare de Guillemona, que l’emir Miralmomoní havia pres per muller. Arnau i Elisenda tornaren a Lleida amb la relíquia de Sant Drap de la Passió de Crist, robat secretament per Guillemona.
Descobert el robatori per l’emir, entaulà una enèrgica gestió davant de Jaume I perquè el Sant Drap li fos restituït. El monarca comminà a Arnau perquè tornès la relíquia, cosa que ell negà, ja que Elisenda no li revelà el seu secret. Arnau fou empresonat, però gràcies a la defensa del famós Guillem Sasala, recuperà la llibertat pagant 3.000 dobles d’or (1272).
Fins que la seva muller no es trobà a les portes de la mort, no li confessà la veritat i li entregà la relíquia, el qual la guardà fins que estigué a punt de morir (1297), i llavors la donà al bisbe de Lleida Guerau d’Andrià.
La relíquia fou venerada a la seu de Lleida fins al 1936.
(Barcelona, vers 1410 – 1490)
Mercader. Fill gran de Jaume Setantí. Fou l’hereu de la casa paterna del Born. Formà la branca primogènita. Fou tresorer dels reis elegits per la generalitat.
Foren germans seus:
Lluís Setantí (Barcelona, 1417 – vers 1488) Mercader. Juntament amb el seu germà, Francesc, foren els iniciadors de la segona branca d’aquesta família, la qual intervingué en la política municipal i es distingiren per un cert acaparament dels càrrecs de conseller, obrer, cònsol de llotja, sobretot des del 1460.
Francesc Setantí (Barcelona, 1420 – abans 1483) Comerciant.
Dades dels Països Catalans 