(Manises, Horta, 2 novembre 1774 – Xert, Baix Maestrat, 1816/20)
Comerciant. Proveí els guerrillers durant la guerra del Francès.
Avantçant-se als moderns sistemes d’informació financera, utilitzà nous aparells per a muntatges destinats a reflectir la situació i l’evolució de productes i d’empreses.
El 1811 s’establí a Xert, on regentà un negoci de venda de grans i de terrissa fina.
(Perpinyà, 1768 – 1852)
Comerciant i polític. Fundador d’una important empresa comercial a Perpinyà (1796), amb sucursals a diverses ciutats franceses i a Barcelona.
Durant la guerra del Francès fou un dels més afavorits per la provisió de queviures a les tropes franceses.
Des del 1816 fins al 1830 exercí diversos càrrecs polítics i, posteriorment, es dedicà a l’exportació de vins a Anglaterra i a les seves colònies, i als EUA.
(Sardenya, Itàlia, segle XV)
Nét de l’homònim. Es casà amb Marquesa d’Aragall, de bon llinatge català establert també a l’illa.
Ja en temps del seu pare empitjorà molt la situació econòmica dels Doni, que hagueren de vendre’s les terres que havien comprat. Devers el 1450 hagué de desprendre’s fins i tot del feu pairal de Tuili, que senyorejà aleshores el seu cunyat Jaume Aragall.
Els de Don o de Doni, dits sempre després Dedoni, foren un llinatge molt conegut a Sardenya. La branca directa es perdé al segle XVI, però en restaren de laterals.
(Saragossa ?, Aragó, segle XIV – Aragó, segle XIV)
Tresorer i després procurador general de la reina Violant de Bar des del 1393.
Mercader de Saragossa, féu fortuna amb negocis relacionats amb la cort, com l’arrendament de totes les seques dels regnes de Joan I el Caçador, llevat de les de Mallorca (1388), la col·lecta de la dècima papal concedida a Joan I el 1390 i el 1393 (aquesta darrera en societat amb Luchino en l’alineació i després en la recuperació del patrimoni reial tant en època de Joan I com de Martí I l’Humà).
Fou inclòs en el procés del Consell de Joan I, el 1396.
(València, 22 abril 1772 – Madrid, 2 gener 1857)
Comerciant i polític. Junt amb el seu fill Manuel Bertran de Lis i Ribes, lluità a la Guerra del Francès i durant el Trienni Liberal encapçalaren una milícia popular per reprimir una revolta absolutista (1822).
Tots dos s’exiliaren el 1824, Vicent residí a Brussel·les i a París, on mantingué contactes amb grups de liberals i també amb els apostòlics. El 1843 fou vicepresident de la Junta de Salvació de la Província de València.
També fou el pare de Fèlix Bertran de Lis.
(València, 28 febrer 1806 – Segòvia, Castella, 29 juliol 1869)
Comerciant i polític. Germà de Fèlix. Junt amb el seu pare Vicent Bertran de Lis i Thomas, lluità a la Guerra del Francès. A partir del 1808 foren els principals impulsors de la Junta Superior del Regne de València i obtingueren càrrecs municipals després de l’expulsió dels francesos.
Durant el Trienni Liberal encapçalaren una milícia popular per reprimir una revolta absolutista. Tots dos s’exiliaren el 1824 i posteriorment ocuparen càrrecs polític, Manuel a Madrid.
A les corts de 1836-37, fou diputat i tingué una actuació molt important en el debat sobre senyories. Posteriorment formà part de la comissió que redactà la constitució del 1845. Fou ministre de marina (1847), d’estat (1851) i de governació (1851).
(València, segle XVIII – segle XIX)
Família de comerciants i polítics, establerts a València. A la darreria del segle XVIII crearen una xarxa comercial que s’escampà per Europa.
Finalment, centrats a Madrid llurs afers comercials, abandonaren el Païs Valencià. Coneguts, a vegades, amb el nom de Beltran de Lis.
L’origen d’aquest llinatge fou Vicent Bertran de Lis i Thomas.
(Calamocha, Aragó, 1860 – València, 1929)
Comerciant i polític. Pertanyia a una família de vinaters acomodats, radicada a València. Milità inicialment en el grup de Fusión Republicana, i després seguí Blasco i Ibáñez, quan aquest fundà el seu partit.
Fou diputat blasquista a corts pels districtes de Sueca i de València. Ocupà també la presidència de l’Ateneu Mercantil de València.
Parròquia d’Andorra: 30 km2, 1.053 m alt, 14.395 hab (2011)
Situada al sud-est del Principat, a la vall del riu Madriu, al peu de la serra d’Enclar. Creada el 1978, forma pràcticament una conurbació amb el nucli de la capital, Andorra la Vella.
Agricultura del tabac i hortalisses. S’han extingit les indústries tradicionals del ferro i de la llana. Les fonts de riquesa actual es basen en el turisme (principalment per l’atracció dels esports d’hivern) i el comerç, causes del gran creixement demogràfic (és el segon nucli de població d’Andorra).
El cap del comú és la vila de les Escaldes. A més d’aquesta i del poble d’Engordany, la parròquia comprèn els barris del Vilar d’Engordany, Engolasters i el Ferrer, i les bordes de Ràmio i d’Entremesaigües.
En són remarcables l’església de Sant Miquel d’Engolasters, romànica, la de Sant Romà dels Vilars, pre-romànica, la parroquial de Sant Pere Màrtir i alguns ponts romànics, com el dels Escalls.
Enllaç web: Comú
(Vilanova del Grau, València, 15 agost 1842 – València, 30 setembre 1920)
Comerciant i poeta. Un dels fundadors de Lo Rat Penat.
La seva poesia s’inspira bàsicament en la vida marinera, com en Lo peixcador, que obtingué la flor natural als Jocs Florals del 1883, i Caseta Blanca.
Com a comerciant, impulsà l’exportació de taronges i hortalisses a la Gran Bretanya i hi introduí modificacions importants, com l’embalatge en caixes, l’embolicat amb paper ceba, etc.
Dades dels Països Catalans 