Arxiu d'etiquetes: comerciants/es

Escaldes-Engordany, les (Andorra)

10 Respostes

Parròquia d’Andorra: 30 km2, 1.053 m alt, 14.395 hab (2011)

Situada al sud-est del Principat, a la vall del riu Madriu, al peu de la serra d’Enclar. Creada el 1978, forma pràcticament una conurbació amb el nucli de la capital, Andorra la Vella.

Agricultura del tabac i hortalisses. S’han extingit les indústries tradicionals del ferro i de la llana. Les fonts de riquesa actual es basen en el turisme (principalment per l’atracció dels esports d’hivern) i el comerç, causes del gran creixement demogràfic (és el segon nucli de població d’Andorra).

El cap del comú és la vila de les Escaldes. A més d’aquesta i del poble d’Engordany, la parròquia comprèn els barris del Vilar d’Engordany, Engolasters i el Ferrer, i les bordes de Ràmio i d’Entremesaigües.

En són remarcables l’església de Sant Miquel d’Engolasters, romànica, la de Sant Romà dels Vilars, pre-romànica, la parroquial de Sant Pere Màrtir i alguns ponts romànics, com el dels Escalls.

Enllaç web: Comú

Aguirre i Matiol, Josep

2 Respostes

(Vilanova del Grau, València, 15 agost 1842 – València, 30 setembre 1920)

Comerciant i poeta. Un dels fundadors de Lo Rat Penat.

La seva poesia s’inspira bàsicament en la vida marinera, com en Lo peixcador, que obtingué la flor natural als Jocs Florals del 1883, i Caseta Blanca.

Com a comerciant, impulsà l’exportació de taronges i hortalisses a la Gran Bretanya i hi introduí modificacions importants, com l’embalatge en caixes, l’embolicat amb paper ceba, etc.

Vic, Bernat de -varis-

1 Resposta

Bernat de Vic  (Catalunya, segle XIII – País Valencià, segle XIII)  Noble. Fou un dels primers personatges d’aquest llinatge. Poblador (1260) de l’alqueria de Vilella (Cullera).

Bernat de Vic  (Catalunya, segle XIII)  Mercader. Fou membre del Consell de Cent (1266).

Bernat de Vic  (Catalunya, segle XIV – Grècia, segle XIV)  Cavaller. Serví Frederic III de Sicília. En 1374 fou nomenat per aquest veguer d’Atenes.

Solà i Amat, Bonaventura

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX – les Escaldes, Andorra, 1857)

Navilier. Fou home d’iniciatives importants en el seu ram.

Fundà el “Lloyd Català”, entitat dedicada a les assegurances marítimes.

Santàngel -família-

1 Resposta

(Catalunya-Aragó, segle XV – segle XVI)

Família de conversos. Tingué origen en els cinc fills de Noah Jinillo, un mercader jueu que, a la fi del segle XIV, habitava el call de Calataiud i morí dins la fe ancestral.

Els fills, però, es feren batejar al començament del segle XV; el primer a adoptar el cognom Santàngel fou Azarías Jinillo, que prengué el nom de Lluís de Santàngel.

Nicolau, Bertran

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XV)

Mercader. Gràcies a la seva donació, fou fundat el famós monestir de Sant Jeroni de la Murtra, al terme de Badalona, fins fa poc abandonat i destruït en gran part.

Llobera -mercaders-

2 Respostes

(Barcelona, segle XV)

Família de mercaders. Participaren en poderoses companyies comercials i ocuparen càrrecs administratius i polítics a Barcelona.

Fou iniciada per Joan de Llobera.

Llevant, Companyia de -1626-

1 Resposta

(Madrid, 1626)

Empresa comercial. Creada sota la inspiració del comte-duc d’Olivares, amb la intenció d’atreure els catalans a cooperar amb els seus plans polítics a canvi d’avantatges de tipus econòmic.

Un dels objectius de la Companyia era potenciar el comerç català amb Itàlia i el Mediterrani oriental. Malgrat que els comerciants catalans no s’hi interessaren gaire, la Llotja de Barcelona acceptà d’enviar dos representants a Madrid.

El projecte, però, no prosperà.

Gualbes -varis bio-

2 Respostes

Baltasar de Gualbes  (Barcelona, segle XV)  Ciutadà honrat i tauler de la Taula de Canvi de Barcelona.

Bernat de Gualbes  (Barcelona, segle XV)  Cavaller. Sospitós d’adhesió a la causa de Joan II el Sense Fe, les autoritats catalanes l’arrestaren al seu domicili el 1462, quan esclatà la guerra entre la Generalitat i el monarca.

Ferrer Nicolau de Gualbes  (Barcelona, segle XV)  Eclesiàstic. Canonge de Barcelona i ardiaca del Vallès.

Jaume Gualbes  (Barcelona, segle XIV)  Draper. Junt amb els seus fills feren construir a Santa Maria del Mar (1348) una capella que dotaren d’un benefici perpetu, arran de la mort de llur pare.

Jaume Gualbes  (Barcelona, segle XIV)  Administrador de la seca de Perpinyà. Càrrec que obtingué, associat amb Eimeric Dusai, de Pere III el Cerimoniós.

Joan de Gualbes  (Barcelona, segle XV)  Conseller de la ciutat de Barcelona. Fou el pare de Francesc Bonaventura de Gualbes i de Ferrer (Barcelona, segle XV)  Conseller de Barcelona.

Joan Lluís de Gualbes  (Barcelona, segle XV)  Ciutadà honrat, cavaller i donzell.

Lluís de Gualbes  (Barcelona, segle XV)  Prior de Catalunya de l’orde de Sant Joan.

Miquel de Gualbes  (Barcelona, segle XV)  Cavaller i donzell. Casat amb Elisabet Sesbasses.

Nicolau Gualbes (Barcelona, segle XIV)  Fou batlle de Barcelona durant les revoltes del 1391 contra el call. Tingué tractes amb la banca Datini, de Prato, a Itàlia.

Girald Corementrat

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XI)

(llat: Quadragesima Intrante) Jueu. Probablement convers, com indica el seu nom, comerciant acabalat, que intervingué en diverses transaccions de compra-venda a la ciutat de Barcelona i els voltants entre els anys 1060 i 1092.

Era casat amb una dama de nom Narbona.