Colònia industrial i veïnat, prop de l’aiguabarreig del Cardener i del Llobregat.
Hi ha les restes del sepulcre de Boades.
Colònia industrial i veïnat, prop de l’aiguabarreig del Cardener i del Llobregat.
Hi ha les restes del sepulcre de Boades.
(Castellbell i el Vilar, Bages)
Colònia industrial (210 m alt), situada a la vora del Llobregat, a un quilòmetre aigua avall del Borràs, cap de municipi.
Colònia tèxtil, a la dreta de la riera de Calders.
Fou fundada el 1892 per Pere Jorba i Gassó, aprofitant el salt d’un vell molí, al gorg del Manganell, prop del mas del mateix nom.
És un nucli principal de la parròquia de Sant Pere de Viladecavalls de Calders.
Antiga masia i església, a la dreta del Ter.
És testimoniada ja al segle XII, i la capella de la Mare de Déu de Gràcia, que existia ja el 1585, el 1878 passà a dependre de la d’Orís.
Ha donat nom a una propera colònia fabril.
(Catalunya, 1790 – 1870)
Mestre ferrer i fonedor. Fill de Francesc Lacambra i Terradelles.
Continua la foneria de campanes i canons del seu pare.
Creà la farga d’aram coneguda per la Farga d’Ordeig, i posteriorment per Colònia Lacambra.
(Calaf, Anoia, 14 març 1849 – Manresa, Bages, 4 febrer 1927)
Industrial i comerciant. Teixidor a Manresa, el 1880 creà una fàbrica a Santa Maria de Merlès i, més tard, les de la colònia Jorba, i una central elèctrica a Viladecavalls.
El 1904 establí a Manresa uns grans magatzems, i el 1911 els cèlebres Magatzems Jorba, a Barcelona, amb el seu fill Joan Jorba i Rius.
(Santa Coloma de Cervelló, Baix Llobregat)
Antigua colònia tèxtil, dins del municipi.
Hi ha l’església, inacabada, que Antoni Gaudí començà a bastir a principis del segle XX.
Pot considerar-se com un dels exponents més remarcables de les idees constructives i estructurals gaudinianes. i és un conjunt de considerable importància dins l’evolució de l’arquitectura contemporània.
Enllaç web: Colònia Güell
(Viladecavalls, Vallès Occidental)
Urbanització, situada al nord-est del terme, prop de la ciutat de Terrassa.
Es creà al voltant de l’antiga masia de Sant Miquel de Gonteres.
(Monistrol de Montserrat, Bages)
(o Can Gomis) Colònia tèxtil, a la dreta del Llobregat, aigua avall del poble.
Fou fundada el 1891 per Francesc Gomis i Soler. El 1900 hom hi instal·là una central elèctrica destinada al forniment de Montserrat, Monistrol, Olesa, etc, adquirida per la Companyia Hidràulica del Segre; fou abandonada després dels aiguats del 1971.
El 1973 hi fou instal·lada una fàbrica d’estampats.
(la Coma i la Pedra, Solsonès)
Antiga farga que es nodria, encara a la fi del segle XVIII, del mineral de ferro i del bosc de la serra del Port de Comte, esdevinguda després fàbrica i colònia tèxtil del municipi, a l’aiguabarreig del Cardener i del Mosoll (890 m alt), prop de la Pedra.
Actualment hi ha la central elèctrica de la Gafa.