(les Masies de Voltregà, Osona)
Fàbrica i antiga colònia industrial, dita també colònia Lacambra, a la dreta del Ter, aigua amunt de la Gleva. Hi ha una fàbrica de fosa i laminació d’aram i d’altres metalls.
Els habitatges del personal han estat traslladats vora el poble de Vinyoles d’Orís.
Colònia industrial, situada a la riba dreta del Cardener, poc abans de la seva confluència amb el Llobregat. A l’altra banda del riu hi ha l’estació del ferrocarril.
Rep també el nom de Can Carner, empresa industrial que la va crear.
Colònia industrial, a uns 3,5 km de la població, a l’esquerra del Ter i a l’interior d’un pronunciat meandre, aigua avall de la vila.
El 1874 Josep Pericas, de Vic, demanà l’aprofitament de l’aigua del riu com a força motriu d’una fàbrica de filats i teixits en l’indret del mas de la Coromina.
El 1883 hi féu edificar una colònia industrial i una capella (1903). La raó social d’aquesta indústria fou Pericas, Boixedo i Companyia fins el 1946, que la canvià per la de Filatures Ter SA.
Fou destruïda parcialment el 1926 per un incendi, i el 1940, per l’aiguat del mes d’octubre.
(Castellar de n’Hug, Berguedà)
Colònia industrial, al voltant de la fàbrica de ciment Asland, uns 2 km al nord de la Pobla de Lillet.
La fàbrica, establerta el 1904, fou una de les primeres dels Països Catalans; el 1912 hom construí el ferrocarril que, a través de la Pobla, enllaça a Guardiola amb els Ferrocarrils Catalans.
Aquesta fàbrica ocupa uns 200 treballadors i produeix unes 80.000 tones de ciment anuals.
(Castellbell i el Vilar, Bages)
(o el Burés) Colònia industrial, a l’esquerra del Llobregat, a 1 km i aigua amunt del Borràs, centre del municipi.
Hi ha una fàbrica tèxtil cotonera, fundada el 1872 per Esteve Burés i Arderiu; el 1971, que un aiguat la destruí, ocupava 800 treballadors.
La coral Capella de Música Burés fou fundada el 1915.
(Sant Vicenç de Torelló, Osona)
Colònia industrial tèxtil (541 m alt), situat a l’esquerra del Ter, a la part interior d’un meandre encaixat.
Hi havia una fàbrica de filats de cotó de l’empresa Fabra i Coats. Té baixador del ferrocarril de Barcelona a Puigcerdà.
La seva església (antic santuari de la Mare de Déu de Borgonyà) ha esdevingut parroquial.
Colònia industrial, situada a la vora dreta del Llobregat, a 1 km avall de l’aiguabarreig amb la riera de Merola, davant mateix del llogaret de Gramolar, del municipi de Gaià (Bages) i a 1 km amunt del poble de Navàs (Bages).
S’hi troben una fàbrica de filats i teixits i una altra de confecció de camises.
Es troba dins l’antic terme de Merola, la parròquia del qual (Santa Maria de Merola) fou traslladada a l’Ametlla de Merola.
Dades dels Països Catalans 