(Castell de l’Areny, Berguedà)
Vall de capçalera de la riera de Vilada. És una profunda clotada dominada al nord-est pel puig Lluent (1.766 m alt) i tancada gairebé arreu pels seus contraforts (serra de la Clusa).
Hom hi accedeix pel coll de la Clusa i el pla de l’Orri i per l’encaixat congost de l’Escalell.
Hi ha el llogaret de Sant Romà de la Clusa.
Llogaret (840 m alt), a la capçalera de la riera d’Arbúcies, sota el coll de Cerdans, obert als contraforts septentrionals del Matagalls, pas del camí d’Arbúcies a Viladrau.
La seva església parroquial (Sant Cristòfor de Cerdans), romànica (segle XI), depèn del bisbat de Vic.
El lloc és esmentat ja el 862. Formà part de la batllia de n’Orri del vescomtat de Cabrera.
(Garrotxa)
Coll obert al límit de les valls de Ridaura i de Bianya, entre els puigs Estela (1.359 m alt) i de Sespunya (1.025 m alt).
Enllaça la depressió d’Olot amb la vall del Ter i és travessat per les carreteres que comuniquen Olot amb Ripoll per Vallfogona, i amb Sant Joan de les Abadesses per la collada de Santigosa.
(Soriguera, Pallars Sobirà – les Valls d’Aguilar / Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)
Depressió (1.715 m alt) de la serralada que, des del ras de Conques, separa les conques del Segre i de la Noguera Pallaresa entre les serres de Sant Joan i de Sant Quir.
Hi passa la carretera de Sort a la Seu d’Urgell, i és termenal (pedra del Cantó) dels tres municipis; el Cantó és una important zona de pasturatge per a bestiar boví.
El riu del Cantó, afluent, per l’esquerra, de la Noguera Pallaresa (aigua avall de Sort), es forma sota el coll.
(Riudaura, Garrotxa / Vallfogona de Ripollès, Ripollès)
Depressió (1.120 m alt) de la Serralada Transversal, entre les rieres de Vallfogona i de Ridaura, entre el puig Estela i el pla de Falgars. Hi passa la carretera d’Olot a Ripoll.
Una llegenda originada al segle XIII afirma l’existència d’un drac en una cova propera, que el cavaller Dolcet vencé amb l’ajuda d’un mirall (la fera hauria mort d’espant en veure-s’hi reflectida). Les restes que hom considerava del drac es conservaren a l’ermita de Sant Eudald de Ripoll fins al segle XIX.
Coma de la vall de Cardós, drenada per la ribera de Canedo, emissària de l’estany de Canedo i afluent, per la dreta, de la ribera de Sallente.
La cresta de Canedo la separa de la coma de Broate, i el coll de Canedo, de la de Sotllo, a la vall Ferrera.
Antiga quadra gairebé despoblada, situada al centre de la vall de les Camposines, drenada pel riu Sec, vora el qual, a la carretera que es dirigeix a Flix (pel coll de les Camposines) i a la Fatarella hi ha l’important hostal de les Camposines i, a menys d’un km, al nord, l’antiga església de Sant Bartomeu, romànica.
El terme pertanyia als hospitalers.
Durant la guerra civil de 1936-39, fou instal·lat prop de l’hostal el comandament de les forces republicanes que participaren en la batalla de l’Ebre (des de l’agost fins a l’octubre de 1938).
Masia i antic terme, situat a migjorn del massís dels rasos de Peguera, al pla de Campllong que s’estén dos km d’est a oest, des del coll de la Creu de Campllong (1.300 m alt), partió d’aigües entre el riu Demetge i l’aigua d’Ora.
Al centre del pla hi ha les soques de l’històric Pi de les Tres Branques.
(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)
Antic terme i poble, situat al coll de Campanyà, entre Sant Cugat i Rubí.
L’antiga església de Santa Maria, esmentada ja el 1047, fou erigida en parròquia abans del 1176 i fou unida el 1492 a la de Valldoreix.
El lloc, esmentat el 991, fou donat al monestir de Sant Cugat del Vallès el 1120.
L’edifici, romànic, fou restaurat en 1733-39. Ha estat un centre de devoció a sant Mamet, nom amb el qual ha estat també coneguda l’església.
Dades dels Països Catalans 