Antic priorat femení de donades o canongesses agustinianes, situat al límit nord del terme, prop del coll de Montalegre, a l’indret de l’actual Conreria.
Les monges s’hi establiren al començament del segle XIII, i el 1265 la comunitat era de dotze monges, comandades per la prioressa Guillema.
El bisbe Arnau de Gurb els donà la regla de Sant Agustí, i el 1362, a causa de la solitud del lloc, es traslladaren al convent de Montalegre de Barcelona.
Vall glacial, dins el parc nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici.
Recolzada en la serra de Sobremonestero (2.878 m alt), al límit amb l’Alta Ribagorça, i en el coll de Monestero, entre els pics de Monestero (2.878 i 2.793 m) i els de Peguera, la capçalera davalla cap als estanys de Monestero, el més important dels quals és l’estany baix de Monestero; la vall segueix una direcció rectilínia sud-nord i enllaça amb l’estany de Sant Maurici.
Antic terme, estès a banda i banda del coll de Merolla (1.110 m alt), entre la serra de Mogrony i la de Moreu (al nord) i la de Sant Marc (al sud), a la divisòria d’aigües de les valls de l’Arija i de Gombrèn.
És una via de comunicacions entre el Ripollès i el Berguedà, i hi passa la carretera de Campdevànol a Guardiola de Berguedà, per la Pobla de Lillet, que recorre la conca alta del Llobregat.
Hi havia hagut les esglésies de Sant Serní de Merolla i de Sant Miquel del Coll de Merolla.
(Queralbs / Setcases, Ripollès)
Depressió (2.550 m alt) oberta entre el pic de Bastiments (2.874 m alt) i el Gra de Fajol (2.708 m), que comunica el circ d’Ulldeter i la coma de Fresers.
(Pallars Jussà / Pallars Sobirà)
Cim (2.215 m alt) de la serra que separa la vall Ferrera, al nord, de la coma de Burg i la Ribalera, al sud.
Aquestes dues darreres valls es comuniquen a través del coll de la Mànega, obert al vessant meridional del pic.
Antiga església (Sant Salvador de Maians), situada prop del coll de Maians (2.100 m alt), que separa el Ripollès de l’Alta Cerdanya i la Baixa Cerdanya, a la frontera franco-espanyola, i de la creu de Maians.
L’església és esmentada ja el 1270.
Antiga masia de la Guàrdia, que fou, als segles XVIII i XIX, possessió del monestir de Montserrat, situada al coll de can Maçana, a la carretera de Manresa al Bruc, a l’encreuament amb la que va al monestir per Santa Cecília de Montserrat.
Fou fortificada durant les guerres del segle XIX, a causa de la seva posició estratègica.
(o de Balaguer, o Sant Llorenç de Montgai) Poble (290 m alt), situat a l’oest del municipi, al peu dels darrers relleus calcaris pre-pirinencs (el Mont-roig, limitat a l’oest pel coll de Llorenç, de 629 m alt), vora la riba occidental del pantà de Llorenç de Montgai, format a la vall del Segre amb la construcció, el 1935, per part de La Canadenca, d’una resclosa 2 km al sud del poble, i destinat a la producció d’electricitat (central de Llorenç de Montgai) i al regadiu.
L’església parroquial és dedicada a santa Maria.
Poble (1.381 m alt), a la vall de Cardós, en un coster que domina la Noguera de Cardós (des del vessant occidental), sota el coll de Lleret (1.975 m alt), al camí de Lladorre al Vallat d’Estaon.
L’església parroquial és dedicada a sant Corneli.
Despoblat recent (1.160 m alt), a l’antic terme d’Espluga de Serra.
Situat al vessant meridional de la serra de Sant Gervàs, vora el coll de Llastarri (1.481 m), dominant el lloc de Sopeira i el monestir d’Alaó, d’on depenia l’església parroquial de Sant Hilari.
Dades dels Països Catalans 