(València, 1430 – 2 juliol 1490)
Escriptora i monja clarissa. Filla natural d’Enric de Villena. Fou criada a la cort valenciana de la reina lloctinent Maria de Castella, muller d’Alfons IV el Magnànim. A quinze anys ingressà al monestir de monges clarisses de la Trinitat, d’on fou elegida abadessa el 1463.
La seva única obra coneguda, la Vila Christi, escrita per a edificació de les monges, fou impresa el 1497. Malgrat el títol llatí, és escrita en llengua catalana, en un estil viu i popular.
Convent de monges clarisses o urbanistes del segon orde de Sant Francesc situat a llevant del recinte de s’Almudaina i prop del barri de sa Calatrava.
Fou fundat el 1256, amb l’autorització de Jaume I el Conqueridor, amb dues monges procedents de Tarragona, sobre un terreny adquirit a Bernat de Santaeugènia. Adquirí tot seguit una gran importància, que li permeté de construir un gran claustre gòtic, emparentat amb el de Sant Francesc (convent que tingué sempre una tutoria sobre el de les clarisses), l’església, que fou ampliada i transformada al segle XVIII, una sala capitular i altres dependències que revelen la seva primitiva excel·lència.
Fou sempre un recés de filles de la petita noblesa. El nombre de monges, ja, vers la fi del segle XIII, era de 50, i arribà a 72 el 1650. Sobrevisqué a les exclaustracions i a la desamortització del segle XIX, i el 1837 se li uní el convent de s’Olivar, traslladat el 1549 del Puig de Santa Magdalena d’Inca a la ciutat de Mallorca.
Continua avui dia amb una notable comunitat.
(Vic, Osona, segle XVIII)
Monja clarissa. El seu misticisme li féu tenir al seu temps una extensa fama.
(Gandia, Safor, 5 gener 1498 – Valladolid, Castella, 28 octubre 1557)
Religiosa. Filla de Joan de Borja i Cattanei, segon duc borgià de Gandia. Professà, amb el nom de Francesca de Jesús, al monestir de clarisses descalces de Gandia, del qual fou abadessa.
El 1551 fundà el monestir de Las Descalzas Reales de Madrid.
Escriví unes Exhortaciones espirituales i uns Ejercicios santos.
(Perpinyà, 19 gener 1602 – 28 setembre 1676)
Religiosa clarissa. Ingressà al monestir de Santa Clara de la Passió a Perpinyà l’any 1621, d’on fou elegida abadessa el 1645. Conquerit el Rosselló pels francesos, el nou governador l’envià a l’exili juntament amb altres dinou religioses seves (1652).
Visqué exiliada durant vuit anys al convent de Santa Elisabet de Barcelona; retornà a Perpinyà el 25 de maig de 1660 a petició de la nova abadessa i amb la intervenció d’Alexandre VII.
Novament elegida abadessa el 1667, el seu abadiat tingué noves dificultats atès que el monestir s’havia sostret de la jurisdicció dels religiosos de l’observança per sotmetre’s a la jurisdicció del bisbe de Perpinyà.
(Catalunya ? , segle XIX – Barcelona, 17 octubre 1876)
Abadessa del convent de clarisses de Santa Clara de Barcelona.
Destacà pel seu saber i escriví alguns treballs literaris.
(Prades, Baix Camp, 1535 – Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 1597)
Monja clarissa. Morí de resultes de les penitències que s’imposava.
Fou eficaç reformadora de les clarisses de Tarragona.
Benet de Centelles (Catalunya ?, segle XV) Noble. El 1424 sostingué torneig amb Ramon de Mur, a la plaça del Born de Barcelona. Els contendents dinaren aquell dia amb el rei Alfons IV el Magnànim.
Berenguer de Centelles (Catalunya, segle XII – abans 1204) Fill de Bernat (I) i germà de Ramon i de Gilabert (III) de Centelles. El 1192 figurava en el seguici reial d’Alfons I el Cast.
Bernat Gilabert de Centelles (Catalunya, segle XV) Noble. Es casà amb Joana de Cardona, filla del comte Joan Ramon Folc I i de Joana de Villena. Fou partidari del rei Joan II durant la guerra civil entre aquest i la Generalitat catalana.
Elvira de Centelles (Catalunya, segle XIV) Dama. Era muller del noble Nicolau de Pròixida i Carròs. Fills seus fores Olf, Tomàs i Gilabert de Pròixida i de Centelles.
Jaume de Centelles (País Valencià, segle XIV – segle XV) Noble. El 1392 participà a la gran expedició que havia de reduir Sicília a l’obediència de la reina Maria I i de Martí I el Jove, al qual serví i l’acompanyà a Sardenya el 1408, arran de l’expedició militar contra els rebels d’aquesta illa.
Jofre de Centelles (Catalunya, segle XIV) Noble. El 1343, annexionada Mallorca per Pere III el Cerimoniós, enfront de Jaume III de Mallorca, fou enviat a Eivissa amb alguna força per tal de rebre, en nom del rei, la submissió d’aquesta illa. Cobrí aquest objectiu sense cap incident.
Jordi de Centelles (País Valencià, segle XV) Poeta. Fill il·legítim del comte d’Oliva Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Queralt. Rector d’Oliva i d’Almenara i canonge de València. De temperament impetuós, resolgué amb les armes les qüestions poètiques i amoroses, en les quals resultà dues vegades ferit (1470 i 1477). Concorregué als certàmens poètics de València del 1474 (com a jutge) i el 1486 amb poesies en català i castellà.
Lluís (I) de Centelles (Catalunya, segle XV – 1529/38) Fill i hereu de Guillem Ramon (II) de Centelles. Es casà amb Toda Carròs el 1497. El seu fill i successor fou Guillem Ramon Carròs de Centelles.
Violant de Centelles (Catalunya, segle XV – Barcelona, 1477) Religiosa clarissa. Fou abadessa del monestir de Pedralbes, on morí després de trenta anys d’exercir-hi el seu càrrec. Successora de Margarida de Montcada, el seu nomenament acabà amb una llarga tradició d’abadesses pertanyents al llinatge montcadí, el mateix de la fundadora de l’establiment, la reina Elisenda.
(Barcelona, 18 maig 1868 – 5 març 1916)
Religiosa clarissa. Professà al monestir de Pedralbes el 1889, i canvià el nom de Mercè pel d’Eulàlia.
Contribuí a la restauració de l’església i del sepulcre de la fundadora, la reina Elisenda de Montcada.
Publicà Fulls històrics del monestir de Pedralbes (1897), Vida de sant Josep Oriol (1909), Llegendari franciscà (1912); i deixà inèdita una biografia del cardenal Casañas, de la qual fou publicat un resum.
Dades dels Països Catalans 