(Torralba, Castella, 1384 – Madrid, 15 desembre 1434)

Escriptor. Fill del marquès de Villena Pere de Villena i d’Arenós. Orfe des de petit, fou educat pel seu avi matern, Enric II de Castella. Es relacionà des de molt jove amb els reis de la corona catalano-aragonesa (el 1400 ja sol·licitava l’ajuda de Martí I l’Humà per tal d’aconseguir de nou el marquesat de Villena), i passà llargues temporades per terres catalanes.

Acompanyà Ferran d’Antequera -que el mantingué sempre econòmicament- en la seva coronació, i després al setge de Balaguer (1413). Féu estades a Morella, Montblanc, València, Perpinyà i Tolosa, i el 1415 anà a Avinyó, juntament amb Felip de Malla, com a ambaixador del rei.

El 1417, estant a València, acabà la redacció catalana (editada a la fi del segle XV) dels Dotze treballs d’Hèrcules, que ell mateix traduí al castellà (versió publicada el 1482); la dedicatòria del llibre, adreçada a Pere Pardo de la Casta, fou plagiada per Joanot Martorell en la seva dedicatòria del Tirant lo Blanc.

Atret per la festa dels jocs florals que se celebraven a Barcelona, el 1413 hi participà personalment i en deixà una descripció detallada al seu Arte de trovar, que constitueix una preceptiva de l’escola poètica tolosana i que influí en els poetes castellans de l’època (en especial sobre el marquès de Santillana, amic personal de Villena, amb qui mantingué estretes relacions). Els últims anys de la seva vida, els passà retirat a la seva senyoria d’Iniesta.

Home molt popular al seu temps, sempre mancat de diners, la seva figura i la llegenda creada entorn d’ella serviren de tema literari a Ruiz de Alarcón, Rojas Zorilla, Quevedo i Hartzenbusch.