Arxiu d'etiquetes: cistercencs/ques

Bovera, la -Urgell-

3 Respostes

(Guimerà, Urgell)

Santuari marià i antiga abadia cistercenca femenina (Santa Maria de la Bovera), situat damunt un tossal (589 m alt) a la dreta del riu Corb, en un lloc de vella tradició eremítica.

El monestir fou fundat per Pere de Tàrrega el 1195, probablement com a filial de Vallbona de les Monges. El 1237 fou iniciat el trasllat de la comunitat al proper monestir de Vallsanta -on subsistí fins al 1589-, i el mateix 1237 una part de la comunitat passà al nou monestir de Valldaura (Olvan, Berguedà).

Resten alguns elements del claustre i altres vestigis romànics a la casa dels ermitans de la Bovera, refeta entre el 1726 i el 1730. Al Museu Diocesà de Vic hi ha el notable retaule gòtic (segle XV).

Bonrepòs -Priorat-

11 Respostes

(la Morera de Montsant, Priorat)

Monestir cistercenc femení (Santa Maria de Bonrepòs), situat sota el cingle de la Falconera.

Fundat el 1215 com a filial de Vallbona, amb monges de Santa Maria del Montsant, al voltant de Guilleuma, muller del lleidatà Pere Balb; llur filla Anglesa en fou la primera abadessa.

Subsistí fins al 1473; les escasses monges que hi havien passaren a Vallbona, i els béns foren repartits entre Escaladei i Santes Creus.

Abans d’esdevenir monestir hi hagué (des de 1180-90) una comunitat d’eremites, d’ambdós sexes, que intentà d’estabilitzar-se com a fundació regular el 1202.

Resten alguns vestigis de l’antic monestir al mas de Sant Blai; és possible que el seu claustre fos traslladat a Santes Creus (l’actual claustre posterior).

Boada, Joan -abat Poblet-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV – Poblet ?, Conca de Barberà, 21 gener 1502)

XLV Abat de Poblet (2 maig 1499 – 21 gener 1502). Els seus tres predecessors foren castellans.

Vacant l’abadiat per la mort del darrer, l’abat Coello, el novembre de 1498, el monestir passà mig any regit pel prior, sense que la comunitat gosés elegir nou abat, tenint en compte que coaccions estranyes podien influir sobre la votació, com ja havia passat massa vegades.

Per conjurar aquest perill, fou decidit de fer els nomenaments amb caràcter triennal, almenys amb caràcter pràctic, exigint al nou abat el jurament de dimitir al tercer any mentre el papa no autoritzés aquell canvi de sistema.

En aquestes condicions fou elegit l’abat Boada. Prestà el jurament esmentat davant l’abat del monestir de Benifassà. Havent-se negat el papa Alexandre VI a revocar el caràcter perpetu de l’abadiat, fou sol·licitada de l’abat de Benifassà la dispensa del jurament, per tal que l’abat Boada restés essent perpetu com els seus antecessors. La dispensala fou atorgada pel febrer de 1501.

Pendent encara la butlla de confirmació pontifícia, morí Joan Boada, que en realitat no arribà a exercir l’abadiat amb plenes atribucions. En fou successor Domènec Porta.

Blanc, Pere

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV – Santes Creus ?, Alt Camp, 1479)

Abat de Santes Creus (1466-79).

El 1473 passaren al seu monestir les dependències de la dissolta comunitat femenina de Bonrepòs, de la qual havia estat abadessa Margarida de Prades. Les restes d’aquesta foren dutes aleshores a Santes Creus.

Suspecte de desafecció al rei, a causa del seu tracte amb Hug Roger III de Pallars, cap suprem de la forces de la Generalitat, l’abat Blanc fou coaccionat perquè fes declaracions d’adhesió a Joan II el Sense Fe. Hi cedí.

Bernat d’Alzira

4 Respostes

(Carlet, Ribera Alta, segle XII – 21 agost 1180)

Màrtir cristià. Fill del senyor de Carlet, Almansor.

Segons la tradició, anant de camí a Barcelona com a ambaixador prop de Ramon Berenguer IV es perdé i arribà a Poblet, on es convertí i professà. De tornada fou martiritzat, juntament amb les seves germanes Soraida (Gràcia) i Saida (Maria), que ell havia batejat.

Jaume I en conquerir Alzira, els dedicà una capella al lloc on eren enterrats.

El 1871 la seva festa fou estesa a tot l’orde cistercenc i se celebrà l’1 de juny, fins a la simplificació del santoral. A Poblet és celebrada el 2 de setembre.

Barba i Suris, Josep

1 Resposta

(Terrassa ?, Vallès Occidental, segle XVIII – Poblet, Conca de Barberà, segle XIX)

IC Abat de Poblet (1810-13 i 1821-23), XLV dels quadriennals. Ingressà al monestir el 1784.

Albergà temporalment els trapencs de Santa Susanna (Maella). L’octubre de 1822, els monjos de Poblet hagueren d’abandonar el monestir; en tornar-hi, l’agost de 1823, Barba renuncià l’abadiat.

La seva elecció esdevingué després d’haver estat vacant l’abadiat durant dos anys arran de la mort de l’abat Joaquim Casanovas. El monestir passava llavors una època molt difícil, com a resultat de la invasió francesa. En 1815, després de dos anys més d’abadiat vacant, fou elegit Jaume Pàmies.

El 1821 fou destituït l’abat Esteve Torrell. Poblet prengué llavors el títol oficial de “Monasterio suprimido de Poblet i casa de reunión de ex-monjes bernardos”. Josep Barba tornà a assumir les funcions, el CII abat, XLVIII dels quadriennals.

Diversos monjos de la Trapa es revoltaren pel maig de 1822 i anaren a reunir-se amb els sediciosos integristes. Aquest fet féu recaure sobre el monestir la ira de les autoritats i la comunitat fou deportada a Tarragona.

El monestir sofrí diverses destruccions i algun pillatge. El 1823, amb els absolutistes, la comunitat tornà al monestir. Fou reposat aleshores a l’abadiat Esteve Torrell.

Arbolí, Joaquim

Deixa un comentari

(Falset, Priorat, segle XVII – Poblet ?, Conca de Barberà, 1660?)

LXIII Abat de Poblet (1656-60), el IX dels quadriennals. Substituí Josep Sanç.

Durant el seu abadiat fou acabat el panteó dels ducs de Cardona i Sogorb, i enterrat el fill d’aquests, duc de Lerma, en una cerimònia molt pomposa.

Fou definidor de l’orde cistercenc i autor de l’estudi Antigüedades de Poblet.

El succeí Antoni Rossell.

Amalric, Arnau d’

3 Respostes

(Llenguadoc, segle XII – Fontfreda, Llenguadoc, 1225)

(o Amalaric)  Abat de Poblet (1196-98). Prelat llenguadocià que fou abat general de l’orde del Cister (1196).

Com a legat del papa dirigí la croada contra els albigesos.

Assistí a la batalla de Las Navas de Tolosa i fou arquebisbe de Narbona (1212).

Altisent i Altisent, Agustí

Deixa un comentari

(Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà, 18 març 1923 – Poblet, Conca de Barberà, 20 abril 2004)

Historiador. Ingressà al monestir de Poblet el 1946.

És autor de diversos estudis sobre la història del monestir i de la comarca, entre els quals Les granges de Poblet al segle XV, Premi Jaume Carner i Romeu de l’Institut d’Estudis Catalans, 1969, L’Espluga de Francolí de 1079 a 1200, publicat el 1966 i premi Larratea de l’IEC 1969, i Història de Poblet (1974).

El 1979 fou nomenat membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. L’any 1997 rebé la Creu de Sant Jordi.

Alguaire, Vidal d’

1 Resposta

(Catalunya, segle XIII – Poblet, Conca de Barberà, 1236)

XVIII Abat perpetu de Poblet. El 1232 succeí Arnau de Gallard.

Pledejà, sense fortuna, amb els bisbes de Vic i de Lleida, per qüestions tributàries. El rei Jaume I el Conqueridor li cedí el castell de Benifassà i el seu rodal per tal de fundar-hi un altre monestir cistercenc (1233).

A la seva mort fou elegit abat Ramon de Siscar, que refusà el càrrec i provocà una nova elecció, la qual elevaria a l’abadiat Simó Ximeno.