Arxiu d'etiquetes: cistercencs/ques

Carbó, Jaume

1 Resposta

(Catalunya, segle XIV – després 1413)

XXXVII abat perpetu de Poblet. Als seus temps de monjo ja es destacà com a procurador del cenobi.

El seu antecessor a l’abadiat, Vicent Ferrer, dimití per raons d’edat i de salut el 1409. Fou l’encarregat de dur al papa Benet XIII la dimissió de l’abat i les recomanacions fetes per aquest, a favor de Carbó, al pontífex. El papa acceptà la dimissió de Ferrer i el nomenà abat.

Així hom prescindí per primera vegada de l’elecció comunitària que havia proveït fins aleshores els abadiats. Com a abat rebé donacions importants a nom del monestir, del rei Martí I l’Humà.

Durant la seva breu governació es produí a la comunitat la fugida de fra Marginet, figura importantíssima de la historiografia anecdòtica del monestir.

Potser per consciència de la il·legalitat del seu nomenament, Carbó dimití aviat, el 1413, posant el càrrec a disposició de Benet XIII. Aquest, infringint altra vegada les regles, proveí l’abadiat per nou nomenament, ara a favor de Juan Martínez de Mengucho, antic almoiner de Martí el Jove.

Aquest fou el primer abat no català de Poblet, coincidint per cert amb l’entronització de la dinastia castellana dels Trastàmara.

Canals, Bartomeu de

Deixa un comentari

(Penedès ?, 1318 – Catalunya, 1344)

Cronista. Monjo de Santes Creus, actuà com a notari el 1327 i el 1333.

És autor d’Opusculum, crònica llatina sobre fets del seu temps, el fragment conservat del qual abasta del 1282 al 1344, però sembla que l’original començava amb Ramon Berenguer IV de Barcelona.

L’obra ha estat estudiada modernament per Jordi Rubió i Balaguer. Part del seu contingut és pres pel Compendium de fra Bernat Mallol.

Calders, Blanca de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – Vallbona de les Monges, Urgell, 1446 ?)

Abadessa del monestir cistercenc de Vallbona. El governà del 1422 al 1446.

Al seu temps foren construïts el claustre major, el refetor i la sala capitular de l’estructura actual. Reorganitzà la biblioteca de la comunitat.

Cadins, monestir de

6 Respostes

(Cabanes d’Empordà, Alt Empordà)

Abadia i antic priorat (Sant Feliu de Cadins) de monges cistercenques.

El 1169 Alexandre III el convertí de filial de Valldemaria, prop d’Hostalric (Selva), en abadia i cap de l’antiga matriu.

En resta l’església (final del segle XIII), de planta de creu llatina, i altres dependències.

El 1492 les monges es traslladaren a l’església de Santa Susanna del Mercadal, a Girona, on subsistiren fins al 1936.

Des del 1944 la comunitat resideix a Salt (Gironès).

Bovera, la -Urgell-

3 Respostes

(Guimerà, Urgell)

Santuari marià i antiga abadia cistercenca femenina (Santa Maria de la Bovera), situat damunt un tossal (589 m alt) a la dreta del riu Corb, en un lloc de vella tradició eremítica.

El monestir fou fundat per Pere de Tàrrega el 1195, probablement com a filial de Vallbona de les Monges. El 1237 fou iniciat el trasllat de la comunitat al proper monestir de Vallsanta -on subsistí fins al 1589-, i el mateix 1237 una part de la comunitat passà al nou monestir de Valldaura (Olvan, Berguedà).

Resten alguns elements del claustre i altres vestigis romànics a la casa dels ermitans de la Bovera, refeta entre el 1726 i el 1730. Al Museu Diocesà de Vic hi ha el notable retaule gòtic (segle XV).

Bonrepòs -Priorat-

11 Respostes

(la Morera de Montsant, Priorat)

Monestir cistercenc femení (Santa Maria de Bonrepòs), situat sota el cingle de la Falconera.

Fundat el 1215 com a filial de Vallbona, amb monges de Santa Maria del Montsant, al voltant de Guilleuma, muller del lleidatà Pere Balb; llur filla Anglesa en fou la primera abadessa.

Subsistí fins al 1473; les escasses monges que hi havien passaren a Vallbona, i els béns foren repartits entre Escaladei i Santes Creus.

Abans d’esdevenir monestir hi hagué (des de 1180-90) una comunitat d’eremites, d’ambdós sexes, que intentà d’estabilitzar-se com a fundació regular el 1202.

Resten alguns vestigis de l’antic monestir al mas de Sant Blai; és possible que el seu claustre fos traslladat a Santes Creus (l’actual claustre posterior).

Boada, Joan -abat Poblet-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV – Poblet ?, Conca de Barberà, 21 gener 1502)

XLV Abat de Poblet (2 maig 1499 – 21 gener 1502). Els seus tres predecessors foren castellans.

Vacant l’abadiat per la mort del darrer, l’abat Coello, el novembre de 1498, el monestir passà mig any regit pel prior, sense que la comunitat gosés elegir nou abat, tenint en compte que coaccions estranyes podien influir sobre la votació, com ja havia passat massa vegades.

Per conjurar aquest perill, fou decidit de fer els nomenaments amb caràcter triennal, almenys amb caràcter pràctic, exigint al nou abat el jurament de dimitir al tercer any mentre el papa no autoritzés aquell canvi de sistema.

En aquestes condicions fou elegit l’abat Boada. Prestà el jurament esmentat davant l’abat del monestir de Benifassà. Havent-se negat el papa Alexandre VI a revocar el caràcter perpetu de l’abadiat, fou sol·licitada de l’abat de Benifassà la dispensa del jurament, per tal que l’abat Boada restés essent perpetu com els seus antecessors. La dispensala fou atorgada pel febrer de 1501.

Pendent encara la butlla de confirmació pontifícia, morí Joan Boada, que en realitat no arribà a exercir l’abadiat amb plenes atribucions. En fou successor Domènec Porta.

Blanc, Pere

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV – Santes Creus ?, Alt Camp, 1479)

Abat de Santes Creus (1466-79).

El 1473 passaren al seu monestir les dependències de la dissolta comunitat femenina de Bonrepòs, de la qual havia estat abadessa Margarida de Prades. Les restes d’aquesta foren dutes aleshores a Santes Creus.

Suspecte de desafecció al rei, a causa del seu tracte amb Hug Roger III de Pallars, cap suprem de la forces de la Generalitat, l’abat Blanc fou coaccionat perquè fes declaracions d’adhesió a Joan II el Sense Fe. Hi cedí.

Bernat d’Alzira

4 Respostes

(Carlet, Ribera Alta, segle XII – 21 agost 1180)

Màrtir cristià. Fill del senyor de Carlet, Almansor.

Segons la tradició, anant de camí a Barcelona com a ambaixador prop de Ramon Berenguer IV es perdé i arribà a Poblet, on es convertí i professà. De tornada fou martiritzat, juntament amb les seves germanes Soraida (Gràcia) i Saida (Maria), que ell havia batejat.

Jaume I en conquerir Alzira, els dedicà una capella al lloc on eren enterrats.

El 1871 la seva festa fou estesa a tot l’orde cistercenc i se celebrà l’1 de juny, fins a la simplificació del santoral. A Poblet és celebrada el 2 de setembre.

Barba i Suris, Josep

1 Resposta

(Terrassa ?, Vallès Occidental, segle XVIII – Poblet, Conca de Barberà, segle XIX)

IC Abat de Poblet (1810-13 i 1821-23), XLV dels quadriennals. Ingressà al monestir el 1784.

Albergà temporalment els trapencs de Santa Susanna (Maella). L’octubre de 1822, els monjos de Poblet hagueren d’abandonar el monestir; en tornar-hi, l’agost de 1823, Barba renuncià l’abadiat.

La seva elecció esdevingué després d’haver estat vacant l’abadiat durant dos anys arran de la mort de l’abat Joaquim Casanovas. El monestir passava llavors una època molt difícil, com a resultat de la invasió francesa. En 1815, després de dos anys més d’abadiat vacant, fou elegit Jaume Pàmies.

El 1821 fou destituït l’abat Esteve Torrell. Poblet prengué llavors el títol oficial de “Monasterio suprimido de Poblet i casa de reunión de ex-monjes bernardos”. Josep Barba tornà a assumir les funcions, el CII abat, XLVIII dels quadriennals.

Diversos monjos de la Trapa es revoltaren pel maig de 1822 i anaren a reunir-se amb els sediciosos integristes. Aquest fet féu recaure sobre el monestir la ira de les autoritats i la comunitat fou deportada a Tarragona.

El monestir sofrí diverses destruccions i algun pillatge. El 1823, amb els absolutistes, la comunitat tornà al monestir. Fou reposat aleshores a l’abadiat Esteve Torrell.