Arxiu d'etiquetes: cistercencs/ques

Vallsanta, la

4 Respostes

(Guimerà, Urgell)

Monestir de monges cistercenques (Santa Maria de Vallsanta), situat a la vora del riu Corb.

S’originà pel trasllat del monestir de la Bovera, el 1237, quan aquest es dividí, i passà una part de monges a fundar el monestir de Valldaura del Berguedà i la resta completà el seu establiment a Vallsanta entre el 1237 i el 1249. L’any 1267 hi residien vuit monges sota el comandament de l’abadessa Elivar d’Aguda.

Hom construí a Vallsanta una notable església gòtica, de la qual resten vestigis, i un casal, destruït del tot.

Fou extingit el 1589 per l’abat de Poblet com a vicari general de l’orde, quan tenia només tres monges, que es traslladaren al veí monestir del Pedregal.

Valldonzella, monestir de

10 Respostes

(Barcelona, Barcelonès, segle XIX)

Monestir de monges cistercenques (Santa Maria de Valldonzella), situat a Sant Gervasi de Cassoles, prop de l’indret on hi hagué l’antiga residència reial de Bellesguard.

El monestir fou fundat inicialment a la torre de Santa Margarida de Santa Creu d’Olorda (Barcelonès). Amb anterioritat al monestir cistercenc sembla que hi havia hagut una petita comunitat femenina de donades, amb una església dedicada a Santa Maria de Valldonzella, coneguda des del 1175.

El 1226 el bisbe Berenguer de Palou cedí el lloc al monestir de Santes Creus perquè hi patrocinés l’erecció canònica d’un monestir de monges cistercenques, que hi començaren a residir el 1237. La primera comunitat era formada per Berenguera de Cervera amb 11 monges.

El 1263, amb l’autorització de Jaume I, construïren un nou monestir a ponent de la ciutat de Barcelona, extramurs, al lloc dit la Creu Coberta, que fou inaugurat el 1269. El nou monestir fou molt afavorit per Jaume I i els seus successors i pels bisbes de Barcelona, que li uniren la parròquia de Sant Esteve de Parets (1291) i de Santa Creu d’Olorda (1416).

monestir de Valldonzella (Barcelona)Al principi del segle XIV la comunitat es componia d’unes cinquanta monges, la majoria filles de la noblesa ciutadana. El 1410 emmalaltí i morí en aquest monestir Martí I, i, pocs anys després, la seva vídua Margarida de Prades s’hi retirà.

La reforma tridentina afectà molt la vida del monestir, insistí en la clausura i prohibí d’entrar-hi més novícies, fins que la prohibició fou atenuada per Roma el 1599 gràcies a l’intervenció de Felip II de Catalunya-Aragó.

En 1640-43, durant la guerra dels Segadors, les monges abandonaren el monestir i es traslladaren dins la ciutat, i a la fi el monestir fou destruït el 1652 amb motiu del setge de Barcelona. El 1674 la comunitat passà a viure a l’antic priorat pobletà de Natzaret, situat al carrer que més tard rebé el nom de Valldonzella, on residí pràcticament fins el 1909, bé que durant el segle XIX les monges hagueren d’abandonar el monestir el 1814 i refugiar-se a Mataró (una bona part de l’edifici fou destruït, i reedificat el 1826) i l’hagueren d’abandonar temporalment el 1835 i el 1847.

En 1913-19 es traslladaren a l’indret actual de Bellesguard per consell del bisbe Torras i Bages, en un nou monestir projectat per Bernadí Martorell. L’església, dedicada a l’Assumpció, és un notable edifici modernista neogòtic. La comunitat actual és formada per 47 monges.

Valldemaria

2 Respostes

(Maçanet de la Selva, Selva)

Monestir femení cistercenc, prop del límit amb el terme de Tordera.

És el primer monestir de cistercenques dels Països Catalans. Era filial de l’abadia francesa de Monenque. La primera notícia és del 1159, quan era regit per la priora Ricsenda i fou dotat pels nobles Berenguer de Maçanet i Gaufred de Rocabertí, que el posaren sota la protecció de l’arquebisbe de Tarragona i altres bisbes assistents a la dotació.

El 1164 la priora Ermessenda rebé una bona dotació a Passanant, l’Espluga i la Tallada de mans d’Almodis, filla de Ramon Berenguer III. L’any 1169, amb l’ajuda de Gaufred de Rocabertí, la priora Ermessenda passà a la nova fundació de Santa Maria o Sant Feliu de Cadins, a l’Alt Empordà, amb el títol d’abadessa, mentre que Valldemaria esdevingué priorat seu. El papa Alexandre II confirmà aquest trasllat.

La comunitat de Valldemaria, protegida pels Cabrera, subsistí com a priorat amb força vida als segles XIV i XV. El 1492 tenia només sis monges i començà una època de decadència. El 1543 la priora Isabel Pasqual passà a residir a Sant Daniel de Girona, monestir amb el qual es fusionà definitivament Valldemaria el 1550. El 1603 l’abadessa de Sant Daniel arrendà les terres als Jalpí, que n’esdevingueren propietaris fins el 1905.

Ara només en resta l’església, del segle XII, força mutilada, unida a una masia del segle XVII. Hom creu que en procedeix la imatge gòtica de Santa Maria de Cabrera, venerada a Maçanet de la Selva.

Santes Creus, monestir de

153 Respostes

(Aiguamúrcia, Alt Camp, segle XII)

Primer monestir cistercenc fundat a Catalunya (1169). Provinent del primitiu monestir de Valldaura (Vallès Occidental), la comunitat s’assentà definitivament al prat de Santes Creus, a l’esquerra del Gaià.

L’estructura de Santes Creus és semblant a la de Poblet, amb tres recintes: el monestir pròpiament dit o clausura fou fortificat a instàncies de Pere el Cerimoniós. L’església, començada el 1174, consta de tres naus i transsepte al qual s’obren cinc capelles, i cimbori.

Iniciada en estil romànic, palesa la transició al gòtic en molts elements, per exemple a la façana. Té el claustre a migdia i les dependències coventuals entorn d’ell. A la part posterior, al voltant d’un altre claustre, hi ha el palau abacial, les habitacions del monjos vells, l’infermeria i el celler.

monestir de Santes Creus (Alt Camp)El palau reial, el nou refetor i els cellers es troben entorn d’un tercer claustre d’arcades baixes. El primer dels esmentats és molt bell i interessant artísticament; hi treballà l’anglès Reinard des Fonoll, introductor del gòtic flamíger a Catalunya, que l’acabà el 1341; comunica amb l’exterior per la porta reial, construïda per Jaume II i Blanca d’Anjou.

Aquests reis, així com Pere el Gran, són enterrats al creuer, i nombroses famílies nobles tenen les tombes al claustre.

Enllaç web: La Ruta del Cister – Patrimoni Cultural – Viquipèdia

Poblet, monestir de

275 Respostes

(Vimbodí, Conca de Barberà, segle XII)

Monestir cistercenc (Santa Maria de Poblet). És un dels conjunts conventuals més importants de Catalunya.

Ramon Berenguer IV, per commemorar la victòria sobre els àrabs, el va fundar l’any 1153 i l’encomanà a l’orde del Císter, i fou habitat inicialment per monjos procedents del convent de Fontfreda. Mort el fundador el 1162, el seu fill Alfons I el Cast en continuà l’obra, que fou seguida després pels successius monarques del casal de Barcelona; altres nobles famílies contribuïren també al seu engrandiment.

Al final del segle XIV Poblet esdevingué el monument més remarcable i el feu més poderós de tota la corona catalano-aragonesa, i el panteó dels seus reis; guarda els sepulcres dels monarques Alfons I, Jaume I, Pere III, Joan I, Martí l’Humà, Ferran d’Antequera i Alfons el Magnànim; també els d’algunes reines, els de Carles de Viana i d’altres prínceps, així com els de nombrosos barons il·lustres.

Entre els abats que regiren els destins de Poblet, els més coneguts són l’abat Copons (1316-48) i l’abat Queixal (1526-31).

Era notable la biblioteca, que comprenia gairebé 20.000 volums, una part de la qual era la biblioteca del duc de Sogorb i de Cardona. També té notable importància l’arxiu, ric en cartularis, butlles papals i cartes reials.

Fou destruït i saquejat durant les jornades de l’any 1833, en què, després de la mort del rei Ferran VII (setembre), tot el territori de l’estat es va veure profundament sotraguejat, i el país estava dividit per la primera guerra carlina (1833-40). Des de llavors va estar abandonat fins a l’any 1940, quan tornaren els monjos del Císter per restablir-hi la vida monàstica.

Abans hi havien començat ja les tasques de restauració, que s’intensificaren a partir d’aleshores gràcies a diverses institucions. La restauració es donà per acabada el 1990, i un any després el conjunt fou inclòs en la llista del Patrimoni Mundial de la Unesco.

poblet2ART: El monestir destaca per l’extraordinària diversitat estilística, conseqüència de les successives etapes de construcció. L’església, en forma de creu llatina, fou començada en temps de l’abat Hug (vers 1166) seguint la simplicitat romànica, i compta amb elements estructurals ogivals (segle XIII) i façana barroca.

Consta de tres naus amb girola i cinc capelles radials; la nau central és coberta amb volta de mig punt, i les laterals i la girola amb voltes de creuer. A l’altar major és remarcable el retaule d’Damià Forment (contractat el 1527), una de les primeres obres de l’escultura renaixentista a Catalunya, encarregat per l’abat Queixal.

Una part important del monestir són els edificis conventuals (segles XII-XIII): claustre, sala capitular (pavimentada amb tombes dels abats perpetus), biblioteca, refectori, dormitoris, cellers, el palau abacial, l’albergueria i l’hospital. El claustre i les dependències annexes foren iniciats en temps d’Alfons I, seguint inicialment com a model el de Fontfreda, d’on procedien els monjos fundadors.

Martí l’Humà hi féu construir, al final del segle XIV, per Arnau Bargués, un sumptuós palau, que no quedà enllestit a causa de la mort del sobirà; prop del palau hi ha la Porta Reial, construcció militar del segle XIV, integrada com a part de les muralles que féu edificar Pere III el Cerimoniós. La segona porta d’accés, la Porta Daurada, dita així per les plaques de bronze que la recobrien, data del segle XV.

Panteó dels comtes de Barcelona i reis de Catalunya-Aragó des dels temps de Pere III, les escultures dels sepulcres, situades al creuer, destruïdes el 1835, foren modernament refetes per l’escultor català Frederic Marès.

Enllaç: monestir de Poblet

Esteva i Alsina, Maur

1 Resposta

(Gironella, Berguedà, 10 juliol 1933 – Poblet, Conca de Barberà, 14 novembre 2014)

Eclesiàstic. Monjo cistercenc, entrà a Poblet el 1958, hi fou ordenat sacerdot el 1967. Estudià teologia i litúrgia a Roma i fou elegit abat el 1970. Ha impulsat grans restauracions del cenobi i la renovació i catalogació de la biblioteca.

El 1980 el president Josep Tarradellas li confià el seu arxiu personal, que esdevingué patrimoni de la comunitat de Poblet. El 1990 fou elegit membre del sínode de l’orde cistercenc, i el 1995 fou elegit abat general de l’orde del Cister.

Ha publicat: Poblet, escola de servei; sermons capitulars (1982) i El Directori perpetu litúrgic de Poblet (1694) del P. Francesc Dorda (1983), estudi i edició.

Alegre i Vilas, Josep

Deixa un comentari

(Vallobar, Osca, Aragó, 8 novembre 1940 – Poblet, Conca de Barberà, 26 gener 2024)

Abat de Poblet, nomenat el 20 d’abril de 1998. Càrrec en el qual succeí Maur Esteva, nomenat abat general de l’orde del Cister. Féu professió solemne com a monjo de Poblet el dia anterior al seu nomenament, i necessità una dispensa del Vaticà, ja que quan fou elegit només duia tres anys de residència al monestir i preceptivament en calien cinc després d’haver professat com a monjo. Rebé la benedicció abacial el 27 de juny de 1998.

Abans d’ingressar com a novici a Poblet l’any 1995, estudià magisteri i exercí de mestre a Castellnou de Seana, i cursà estudis de teologia al Seminari de Saragossa i a Sant Cugat del Vallès. L’any 1970 fou ordenat de prevere i desenvolupà el seu ministeri a cinc poblacions de la zona de Daroca (Saragossa) i a Alcanyís (Terol).

El 3 de desembre de 2015 renuncià, per motius d’edat, i fou succeït per Octavi Vilà i Mayo.