(Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental)
Antic sanatori antituberculós, al vessant septentrional de la serra de Collserola.
Flor de Maig, la
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Cerdanyola del Vallès
Bertran, Berenguer -pintor-
(Martorell, Baix Llobregat, segle XIV – Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental, 1437)
Pintor i escultor. Està documentat des del 1404, en ocasió de ser-li concedit el títol de ciutadà de Barcelona.
Treballà en nombroses obres de caràcter religiós, sobretot a Manresa.
Fontetes, les
(Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental)
Barri, al sud-est del poble.
Es començà a construir al voltant del 1970 i és format per grans blocs d’habitatges.
Barri-dormitori de les zones industrials properes, consta d’uns 4.000 habitatges.
Can Cerdà
(Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental)
Caseriu, vora el torrent de Valldaura, al vessant septentrional de la serra de Collserola, al voltant de l’antiga masia de can Cerdà del Bosc, la qual, el segle XII, formava part del clos del palau reial de Valldaura, en aquest indret hi hagué la primitiva església parroquial de Cerdanyola.
Bellaterra
(Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental)
Urbanització, al nord del terme, prop del de Sabadell.
Iniciat el 1929 com a urbanització i zona d’estiueig.
El 1971 hi fou inaugurada la Universitat Autònoma de Barcelona.
Albert i Pey, Salvador
(Palamós, Baix Empordà, 2 desembre 1868 – Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental, 13 setembre 1944)
Escriptor i polític. De jove milità en la republicanisme possibilista. Els anys 1910 i 1914 fou elegit diputat. En les Corts formà part de la conjunció republicano-socialista. Proclamada la República, fou nomenat ambaixador espanyol a Bèlgica (1931-34).
És autor d’una obra lírica de filiació maragalliana: Florida de tardor (1918), Confins (1921), Òpals (1924), etc; de la novel·la Ideal (1898); d’alguna peça teatral, El despertar d’un cor (1896), i, sobretot, dels estudis Amiel (1919) i El tesoro dramático de Henrik Ibsen (1920), aquest darrer d’un gran interès.
Aiscondel SA
(Barcelona, 1943 – )
Empresa fundada pel grup financer Pujol-Usandizaga amb la fàbrica a Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental). El 1950 creà conjuntament amb Hidro Nitro Española SA la Societat Etino-Química SA.
Amb la posterior entrada, el 1956, de l’empresa nord-americana Monsanto, hom posà en marxa una planta de poliestirè a Montsó (Aragó), que el 1960 fou transformada en Monsanto Ibérica SA.
El 1970 inaugurà una nova planta de matèries plàstiques a Vila-seca de Solcina (Tarragonès) i el 1974 procedí a l’absorció de Monsanto Ibérica SA.
La crisi general del sector i en concret la del soci multinacional provocaren la suspensió de pagaments (1980), que poc després fou aixecada i adquirida la participació majoritària de Monsanto pel grup bancari propietari de la resta de les accions.
El 1980 era la segona empresa de l’estat espanyol en el sector plàstics (12.000 milions de pessetes en vendes) i tenia 1.900 empleats.
Togores i Llach, Josep de
(Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental, 19 juliol 1893 – Barcelona. 17 juny 1970)
Pintor. Fill de Josep de Togores i Muntades.
Va estudiar a Barcelona, Madrid i París, ciutat on durant un quant de temps el captivà la pintura de Cézanne i no li fou estranya la tendència cubista. Es relacionà amb Pascin, Modigliani i Max Jacob, i fou protegit per Kahnweiler.
Dibuixant remarcable, les seves teles són un cant al nu femení (Repòs), que pintà amb mà de mestre. Després d’acostar-se a l’experimentació d’avantguarda, des de la dècada del 1930, instal·lat de nou a Barcelona, retornà a l’academicisme realista.
També és va dedicar a la restauració d’obres antigues i a la il·lustració de llibres de bibliòfil (col·lecció “La Cometa”).
Figueras i Garcia, Montserrat
(Barcelona, 15 març 1942 – Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental, 23 novembre 2011)
Soprano. Especialitzada en música antiga, estudià amb Jordi Albareda i, posteriorment, a la Schola Cantorum Basiliensis i a la Musikakademie de Basilea.
Fou cofundadora del grup Hespèrion XX i membre de La Capella Reial de Catalunya, amb els quals ha efectuat nombrosos enregistraments. Ha obtingut guardons internacional com l’Edison Klassick i el Grand Prix du Disque.
El 1991 debutà al Liceu amb Una cosa rara de Martín i Soler, sota la direcció de Jordi Savall.
Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental)
Municipi del Vallès Occidental (Catalunya): 30,56 km², 82 m alt, 57.543 hab (2016)
Estès per la depressió vallesana fins al vessant nord de la serra de Collserola.
La vida econòmica del municipi, tradicionalment agrícola, amb conreus de secà (vinya, cereals i farratges), ha experimentat un canvi profund a partir de mitjan segle XX amb la proliferació d’urbanitzacions i l’expansió de la indústria, actualment molt diversificada (fabricació de materials per a la construcció, tèxtil, química i sidero-metal·lúrgica) i que ha provocat un espectacular augment demogràfic. Àrea comercial de Barcelona.
El poble és al peu dels contraforts de Collserola; amb la formació de nous barris, es troba pràcticament unit avui al poble veí de Ripollet; al nucli antic destaca l’església parroquial de Sant Martí, modernista, i el castell de Sant Marçal (o castell de Cerdanyola), totalment remodelat. Al segle XII fou bastit a Collserola el monestir, després palau, de Valldaura.
Dins el terme hi ha, a més, l’antic poble de Sant Iscle de les Feixes, el santuari de Santa Maria de les Feixes, l’antic sanatori de la Flor de Maig, les urbanitzacions de Montflorit, de Bellaterra (on hi ha la Universitat Autònoma de Barcelona i el jardí botànic del Pedregar), la caseria de Can Cerdà, els barris de Serraperera i la Ciutat Badia. També hi ha restes d’un poblat ibèric al turó de Ca n’Oliver.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Futbol Club
Dades dels Països Catalans 