Arxiu d'etiquetes: cavallers

Bellpuig, Bertran de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIII)

Cavaller. El 1281 acompanyà Pere II el Gran a les vistes de Campillo. L’any següent seguí el monarca a Barbària i a Sicília.

Trobant-se l’exèrcit a Alcoll (Tunis), fou designat pel rei, amb l’aragonès Sanç d’Antillon, com a cap d’un dels sis torns d’atac que, en dies consecutius, havien d’hostilitzar els sarraïns al front de 200 cavallers i 3.000 peons.

Fou un dels quaranta cavallers que garantiren els compromisos de Pere II pel que fa al seu desafiament a Bordeus amb Carles d’Anjou.

El 1286, ja a Catalunya, anà a rebre a Alacant el nou rei Alfons II el Franc, que tornava de reincorporar Mallorca a la corona catalano-aragonesa.

Bellafila, Josep de

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVI – segle XVII)

Cavaller. L’any 1602 fou conseller segon de Barcelona i anà com a ambaixador a Valladolid per reconèixer el dret de Barcelona a batre la moneda del Principat.

Passà dos anys a la presó sota el virregnat del marquès d’Almazán. Després fou elegit Protector del braç militar. Des d’aquest càrrec s’oposà a les pretensions econòmiques dels virreis i de Felip IV.

Ambaixador a Madrid el 1635, tingué un conflicte amb el comte d’Olivares a causa de l’arrest de quatre membres del Consell de Cent i de l’allotjament de les tropes reials al Principat.

Batlle, Baldiri de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 10 juny 1714)

Cavaller. Partidari de Carles d’Àustria, aquest el nomenà cavaller (1707).

Assistí a la Junta de Braços de Barcelona (del 30 juny al 6 juliol 1713) on es decidí la defensa contra Felip V de Borbó, Batlle fou signatari de la protesta per una decisió més pacífica.

Així i tot, acceptà el desig de la majoria i serví amb zel en el seu lloc de capità al regiment de la Diputació durant tot el setge de la ciutat.

Resultà malferit el 6 de juny de 1714 durant un bombardeig enemic a la muralla i morí uns dies després.

Bassols i Rafart, Francesc de

Deixa un comentari

(Catalunya ?, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)

Cavaller. Assistí a la Junta de Braços de Barcelona on es decidí la resistència contra Felip V de Borbó.

Durant el setge de 1713-14 fou capità de la Coronela i defensà heroicament el baluard del Portal Nou contra gran quantitat d’assaltants, a l’assalt definitiu del 11 de setembre. Després d’una hora i mitja de resistència, hagué de cedir la posició per trobar-se ja encerclat per les tropes enemigues. S’obrí pas a la baioneta i pogué tornar a contactar amb la resta dels defensors de la plaça.

Més tard, passà al sector central, engruixint els efectius amb què el coronel Thoar contraatacà molt durament pel convent de Sant Agustí, i en la qual Bassols morí.

Després de la capitulació els seus béns foren confiscats.

Balbs, Pere des

1 Resposta

(Santa Coloma de Farners, Selva, segle XV – Catalunya, segle XV)

Cavaller. Fill de Bernat, al qual acompanyà al setge de la Força de Girona, durant el qual, fou un dels cavallers que, amb Pere de Belloc, s’introduïren a l’església de Sant Feliu amb el propòsit de forçar una entrada al recinte enemic.

En aquest intent caigué presoner. En virtut d’un acord entre defensors i atacants, els darrers passaren cada dia l’aliment dels captius. Alçat el setge, recuperà la llibertat en un bescanvi de presoners.

En 1463, amb el pla de repartiment de guarnicions per cobrir el front del nord, fou nomenat cap de les forces del castell de Blanes.

Balbs, Bernat des

1 Resposta

(Santa Coloma de Farners, Selva, segle XV – Catalunya, segle XV)

Cavaller. El 1462, amb el seu fill Pere i la seva gent, acudí a sumar-se a les forces de la generalitat que, manades pel comte Hug Roger III de Pallars, assatjaren a la Força de Girona la reina Joana Enríquez, l’infant Ferran (el futur rei Catòlic) i les tropes reialistes que els protegien. Fou un dels capitans que dugueren un cos d’atac al fallit assalt del dia de Corpus.

Després d’aquell setge fou nomenat cap de les forces catalanes amb base a Vidreres, durant el pla de contenció de l’exèrcit francès entrat a Catalunya per socórrer Joan II el Sense Fe (1463).

No acceptà la capitania d’Hostalric, que li fou proposada.

Balaguer, Ponç de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI – Alger, Algèria, segle XVI)

Cavaller. Prengué part a la fracassada expedició a Alger de l’emperador Carles I.

En retirar-se els catalans, clavà a la porta de Bab-Asum, amb la seva daga, un cartell que deia: Hem perdut; tornarem, però. En fer-ho, una sageta el ferí de mort.

A França es tingut per francès i anomenat Savignac.

Avinyó, Mossèn

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Poeta i cavaller. Es conserven unes cançons catalanes, sobre els temes de l’absència i la mort per amor, les quals denoten influències d’Ausiàs Marc i de Jordi de Sant Jordi.

També li són atribuïdes tres poesies catalanes i dotze poesies castellanes de versos curts, una d’elles en resposta a un enigma poètic que li plantejà possiblement Crespí de Valldaura, encara inèdites.

Avinyó, Joan d’

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, segle XV – Catalunya, segle XV)

Cavaller. En 1462 prengué partit per la Generalitat a la lluita contra Joan II. Anà a Barcelona per reunir-se a l’exèrcit que hi formava el comte Hug Roger III de Pallars.

Entrà en foc amb aquestes tropes, assetjant a la Força de Girona la reina Joana Enríquez i l’infant Ferran, el futur rei Catòlic. En aquesta operació fou un dels capitans distingits a l’assalt del dia de Corpus de l’any esmentat. Manà la conestablia (companyia d’uns vint-i-cinc homes) que vigilava la bretxa oberta pels sapadors de Bernat Gilabert de Cruïlles.

Prengué part a moltes altres accions de la guerra.

Avinyó, Dalmau d’

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – Sardenya ?, Itàlia, segle XIV)

Cavaller. Participà a l’expedició de l’infant Alfons -el futur Alfons III el Benigne– per dominar Sardenya (1323-24). Es distingí especialment al setge de Càller.

Rebé terres a l’illa de les quals figurava com a propietari el 1332. Fou element destacat del precari domini català sobre Sardenya.

En 1347, després d’haver organitzat a Catalunya una part dels preparatius exigits, tornà a Sardenya amb l’expedició de reforç del malaurat Hug de Cervelló, expedició que no trigaria a ser delmada al desastrós combat dels Aidu di Turdu, en lluita amb els Oria.