Jaume de Peramola (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Cavaller. El 1283 havia de ser un dels companys de Pere II el Gran al desafiament de Bordeus, contra Carles d’Anjou i els seus valedors.
Jaume de Peramola (Catalunya, segle XIV) Cavaller. El 1323 anà a Sardenya amb l’expedició de conquesta que dirigia l’infant Alfons, el futur rei Benigne.
Alfons de Peralta (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Serví Jaume I de Catalunya a la conquesta de València (1238). Hi rebé donacions com a premi dels seus serveis.
Guillem de Peralta (Ribagorça, segle XII – segle XIII) Templer. Comanador d’Alfambra, Novillas i Villel (1196) i de Cantavieja, Montsó i Castellote (1201).
Jordà de Peralta (Ribagorça, segle XIII) Comanador de Gardeny. Destacà per la seva total adhesió a Jaume I el Conqueridor durant la difícil minoritat d’aquest.
Ponç de Peralta (Lleida, segle XIII) Noble. Protagonitzà un deseiximent amb Bernat de Montlleó a Lleida el 1255.
Ramon de Peralta (Catalunya, segle XIII) Canonge de Lleida (1286).
Sança de Peralta (Ribagorça, segle XII) Dama. Donà a l’orde de l’Hospital l’honor que posseïa a Siscar (1180).
Sibil·la de Peralta (Ribagorça, segle XIII – Sicília ?, Itàlia, abans 1320) Es casà (1292-98) amb un cosí del rei, Felip de Saluzzo (mort 1324). Fills d’aquests foren Marquesa, Elionor i Constança de Saluzzo.
Sibil·la de Peralta (Catalunya, segle XIV) Abadessa de Sant Hilari de Lleida (1328-68).
(Sicília, Itàlia, segle XV)
Cavaller. Serví un temps a Catalunya. El 1473, en posició de rereguarda, tingué cura dels serveis d’intendència de les forces amb que l’infant Ferran (el futur rei Catòlic), alliberà Perpinyà del setge francès.
El 1476, des de Sicília, reforçà Sardenya, on feia estralls la revolta de Lleonard d’Alagó. A la mort de Llop Ximenes d’Urrea fou per un temps virrei interí de Sicília, juntament amb Guillem Pujades.
Seria nomenat lloctinent reial a Sardenya, en substitució d’Eiximèn Peris Escrivà de Romaní, el 1483.
Andreu de Peguera (Catalunya, segle XIV – segle XV) Cavaller. El 1399 assistí, a Saragossa, a la retardada coronació de Martí I l’Humà i de Maria de Luna. Durant les festes fou armat cavaller pel rei.
Galceran de Peguera (Catalunya, segle XVI – segle XVII) Cavaller. Fou una de les figures distingides de la campanya per defensar el Rosselló el 1597-98, en unió d’altres membres del seu llinatge.
Jeroni de Peguera (Catalunya, segle XVI – segle XVII) Noble. Amb altres familiars seus destacà a la defensa del Rosselló durant la invasió francesa de 1597-98.
Pere de Peguera (Urgell, segle XII) Noble. Fou conseller del comte Ermengol VI d’Urgell.
Berenguer de Peguera (Catalunya, segle XV) Cavaller. Prengué les armes contra Joan II. El 1469, amb Ramon de Merlès, operava amb eficàcia des del castell de Montfalcó, atacant repetidament els reialistes. El 1484 assistí a les corts generals de Tarassona.
Berenguer de Peguera (Catalunya, segle XVI – segle XVII) Noble. Fou membre de la Junta de Reclutament del Principat el 1597-98, durant la invasió francesa.
(Catalunya, segle XIII)
Cavaller. Serví Jaume I de Catalunya a la conquesta de València (1238).
Hi rebé donacions com a premi dels seus serveis.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Cavaller. El 1402-03 secundà els esforços de Jaume de Prades per treure d’Avinyó el papa Benet XIII.
(Catalunya Nord, segle XIV)
Cavaller. Serví el rei Pere III el Cerimoniós. Aquest li donà el castell de Pontós (1352), el qual vengué el 1356. El 1354 era veguer de Cerdanya. Actuà prop del rei durant la guerra contra Castella. El 1363 intervingué a les negociacions de treva de Morvedre.
El 1364 fou un dels juradors de la pau amb Navarra, pactada a Sos, que s’encarregà de negociar en unió de Ramon Alemany de Cervelló. Fou debatuda la seva eventual complicitat als suposats delictes imputats a Bernat II de Cabrera (1364).
Sembla l’homònim que més tard figurava a la cort de Joan I el Caçador i que apareix documentat fins al 1390. Pot ser el pare de Francesc de Pau.
(País Valencià, segle XIV – després 1436)
Cavaller. Acompanyà l’infant Martí en la seva expedició a Sicília el 1392. El 1399 era alcaid del castell de Sogorb i uixer d’armes del rei Martí, de qui fou després camarlenc (1407).
A la darreria del regnat d’aquest encapçalà un dels bàndols valencians contra Berenguer de Vilaragut; aquest enfrontament rebrotà el 1412 contra Ramon de Vilaragut; en produir-se l’Interregne s’inclinà pel partit antiurgellista, atès que els Vilaragut eren urgellistes.
El Parlament valencià l’envià a Casp el 1412 perquè defensés davant els compromissaris els drets de Frederic de Luna, comte de Luna, a qui Ferran I d’Antequera, esdevingut rei, nomenà procurador, atès que era menor d’edat (1412). També fou procurador més endavant, de la reina vídua Margarida de Prades (1419).
El 1423 fou enviat amb dos altres ambaixadors prop del rei de Castella per protestar de l’empresonament de l’infant Enric d’Aragó, germà del rei Alfons el Magnànim. El 1436 formava part del consell de l’infant Joan, rei de Navarra, lloctinent reial a València. El 1425 havia obtingut el reconeixement reial de la seva pertinença a l’estament nobiliari superior.
Es casà amb Carrossa de Vilaragut quan aquesta obtingué (1382) l’anul·lació del seu matrimoni amb Juan Ximénez de Urrea.
(Aragó, segle XIV – País Valencià, segle XVIII)
Llinatge de cavallers i després nobles. Establert al Regne de València al segle XIV. Foren senyors del castell i baronia de la Casta, a la comarca de Cinco Villas.
El seu genearca fou Asnar Pardo (Aragó, segle XII – segle XIII) Senyor de la Casta. La tradició familiar el fa descendir, sense proves, dels comtes d’Aragó. Estava a la batalla de Muret al costat de Pere I el Catòlic (1213).
Foren descendents seus Pere i Asnar Pardo de la Casta.
Dades dels Països Catalans 