Arxiu d'etiquetes: cavallers

Santàngel, Lluís de

1 Resposta

(València, 1439 – Alcalà de Henares, Madrid, febrer 1498)

Cavaller. Descendent d’un família de jueus conversos originària de Calataiud, és considerat com un important col·laborador financer de les empreses de Ferran II el Catòlic. Ja el seu pare havia rebut de Joan II el Sense Fe l’arrendament de certs drets dels genovesos.

Lluís entrà al servei de la casa reial el 1478, i el 1481 el rei Ferran el nomenà escrivà de ració. La seva intervenció durant les negociacions de Santa Fe (1492) entre Colom i Ferran el Catòlic fou determinant, ja que va bestreure una quantitat important de maravedisos que facilità l’empresa colombina d’Amèrica.

Fou recompensat pels reis amb els béns procedents de les confiscacions d’heretges i apòstates del regne de València.

Santa Fe, Galceran de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII)

Cavaller. El 1274, pels pactes d’Àger, s’adherí a la gran coalició nobiliària formada enfront de l’autoritat de Jaume I de Catalunya.

Sembla que ell fou dels qui prolongaren menys aquesta actitud d’insubmissió.

Santa Eugènia -varis bio-

Deixa un comentari

Berenguer de Santa Eugènia  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. A vegades resulta difícil de destriar del seu contemporani Bernat de Santaeugènia. Participà a la conquesta de Mallorca el 1229.

Bernat de Santa Eugènia Veure> Bernat de Santaeugènia  (cavaller català del segle XIII).

Marc de Santa Eugènia  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. El 1283 era un dels qui havien de fer costat a Pere II el Gran al desafiament del monarca a Bordeus amb Carles I d’Anjou.

Santa Coloma, Jofre de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII)

Cavaller. El 1134 fou un dels qui prometeren ingressar per un any a l’orde del Temple, autoritzat aleshores a establir-se al país, encara que no hi rebé la dotació inicial fins al 1143.

El 1157 tingué entrada ocasional al consell del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona.

Sant Martí -varis bio-

Deixa un comentari

Arnau de Sant Martí  (Catalunya, segle XII)  Magnat. El 1134 era un dels grans senyors que prometien ingressar per un any a l’orde del Temple, autoritzada aleshores a establir-se al país, encara que no hi rebria dotació inicial fins al 1143.

Berenguer de Sant Martí  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. Col·laborà amb Jaume I de Catalunya a les campanyes de conquesta del País Valencià. Rebé donacions reials de recompensa a Gandia.

Ferrer de Sant Martí  (Catalunya, segle XV)  Noble. Assistí a les Corts Generals de Tarassona de 1484, sota el regnat de Ferran II el Catòlic.

Gaspar de Sant Martí  (País Valencià, segle XVII)  Arquitecte i frare carmelità. És autor de la notable façana de l’església del Carme de València, avui parròquia de la Santa Creu.

Gombau de Sant Martí  (Catalunya, segle XIV)  Noble. Estigué al servei d’Alfons III el Benigne. Fou un dels convocats per aquest per a la croada contra Granada que finalment seria suspesa.

Ramon de Sant Martí  (Catalunya, segle XII)  Noble. El 1190 s’alià, amb Ponç III de Cabrera i altres nobles, al bàndol d’Arnau I de Castellbó que, per qüestions d’interessos, entrà en conflicte amb el comte Ermengol VIII d’Urgell i amb el bisbe d’Urgell Arnau de Preixens.

Roderic de Sant Martí  (País Valencià, segle XIV)  Noble i marí. Fou vice-almirall de Pere III el Cerimoniós. El 1351 comandava les galeres noliejades a Mallorca que se sumaren a l’estol de Ponç (IV) de Santapau per combatre els genovesos a la Mediterrània occidental. L’any següent participava a la terrible batalla naval del Bòsfor, davant el port de Pera.

Sant Jordi, Jordi de

9 Respostes

(País Valencià, vers 1400 – 1424)

Cavaller i escriptor. És un dels lírics més importants de la literatura catalana anterior a Ausiàs Marc. Poeta cortesà i militar, va estar al servei d’Alfons el Magnànim, el qual seguí en el setge de Bonifaci i el 1422 apareix atestat al costat del rei a Nàpols, ciutat en la qual fou presoner de Francesco Sforza (testimoni d’aquesta captivitat és el seu poema Presoner).

Per a la seva obra pren temes ja tractats pels trobadors. El poema Lo setge d’amor és una al·legoria pròpia de poetes cavallers, amb ascendència ovidiana. Una de les seves composicions més conegudes és La Passió d’Amor, joc al·legòric sobre l’amor que mostra una marcada diferència envers el Roman de la Rose.

Una altra característica notable d’aquest poeta és la d’intercalar citacions de versos procedents d’altres composicions trobadoresques, tot acceptant els models dels trobadors dels segles XII i XIII i allunyant la seva poesia dels esquemes creats pel Consistori de la Gaia Ciència de Tolosa.

Escriptor en català, es val encara de gran nombre de provençalismes. Tal com feren altres poetes, utilitza els senhals per cantar una dama, que en molts d’ells és la reina Margarida de Prades. No n’han pervingut gaires poemes.

Sant Climent, Pere de -varis-

Deixa un comentari

Pere de Sant Climent  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Serví a Sardenya. Rebé donacions de recompensa. Figura entre els catalans que tenien possessions feudals a l’illa el 1332.

Pere de Sant Climent  (Catalunya, segle XIV)  Ciutadà de Barcelona. El 1354-55, durant l’absència de Pere III el Cerimoniós, que era en campanya a Sardenya, fou membre del consell de governació del Principat, que presidia Pere de Montcada.

Sant Climent, Francesc de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIV)

Cavaller. Hi ha dubtes de destriament amb l’homònim. Serví a Sardenya, on hi era el 1357. El 1364 era veguer del Conflent.

El 1367 fou ambaixador de Pere III el Cerimoniós davant el príncep de Gales.

Sant Celoni, Guillem de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII)

Cavaller. Participà a la conquesta de Mallorca el 1229.

Com a premi dels seus serveis li foren donades vuit jovades de terra al terme de Pollença.

Sanoguera -varis bio-

Deixa un comentari

Francesc Sanoguera  (País Valencià, segle XIII – segle XIV)  Cavaller. Serví eficaçment a Sicília, a les campanyes per reduir l’illa a l’obediència de la reina Maria I de Sicília i de Martí I el Jove. El 1398 figurava com un dels caps principals de les forces catalanes.

Francesc Sanoguera  (Catalunya, segle XV – Itàlia ?, segle XV)  Cavaller. Serví a Itàlia amb Alfons IV el Magnànim. El 1453 era tresorer de Ferran I de Nàpols, fill natural del rei i duc de Calàbria, quan aquest lluitava contra Florència.

Gilabert Sanoguera  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Serví Jaume I el Conqueridor a les campanyes valencianes. Rebé donacions reials de recompensa a Uixó.

Gilabert Sanoguera  (País Valencià, segle XIV)  Cavaller. El 1350 era un dels caps de les forces mobilitzades al regne de València davant la possibilitat d’atacs castellans.