Pere de Sanaüja (Catalunya, segle XII) Cavaller. Li foren cedides propietats a Lleida, dins el pla de repoblació de la ciutat, conquerida el 1149.
Pere de Sanaüja (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Participà a la conquesta de València, el 1238, i a d’altres campanyes valencianes de Jaume I el Conqueridor. Rebé terres a Benimaclet i encara donacions secundàries, com a recompensa dels seus serveis.
Arnau de Sanaüja (Catalunya, segle XII) Cavaller. Acompanyà el comte Ermengol VII d’Urgell a Castella. Al costat d’ell, el 1167, fou una figura important de la reconquesta d’Extremadura.
Arnau de Sanaüja (Catalunya, segle XII – segle XIII) Cavaller. Almenys des del 1206 apareix com a senyor de les Borges Blanques, possessió que abans havia estat d’Esteve de Marimon i els seus.
Bernat de Sanaüja (Catalunya, segle XII) Cavaller. Li foren concedides propietats a Lleida, dins el pla de repoblació de la ciutat, que havia estat conquerida el 1149.
Veure> Ponç de la Guàrdia (cavaller i trobador català, 1154-88).
(Catalunya, segle XIV – Càller, Sardenya, 29 febrer 1324)
Cavaller. El 1323 acompanyà l’infant Alfons, el futur rei Benigne, a l’expedició per conquerir Sardenya.
Morí a la victoriosa batalla de Lucocisterna.
(Catalunya, segle XIV)
Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós. Féu la guerra contra Castella.
El 1363 formà part dels grans reforços catalans que anaren a Aragó per contenir l’amenaça castellana sobre Saragossa.
(Catalunya, segle XV)
Cavaller. Serví Alfons IV el Magnànim a Itàlia. Era virrei de Nàpols el 1431.
L’any següent fou ambaixador davant la reina Joana II de Nàpols.
(Catalunya, segle XIII)
Cavaller. Participà a la conquesta de València (1238). Jaume I de Catalunya l’afavorí als repartiments.
Rebé vuit jovades de conreu, cases i horts.
(València, segle XVI – 2 desembre 1622)
Vicecanceller de la Corona d’Aragó (1612-22). Cavaller. Doctor en drets. Aconseguí el 1622 del rei que la Cambra de Castella declarés que la residència de l’ambaixador de Barcelona tingués les mateixes prerrogatives que les dels ambaixadors del papa, dels reis i de Venècia.
Sembla, en canvi, que no afavorí els interessos del Regne de València: el cronista Joan Porcar el titllà de gran enemic del regne. A la seva mort fou nomenat com a successor un no originari de la corona catalano-aragonesa amb el títol de president, títol que acabà per prevaler, com en els consells castellans.
La seva filla Joana Anna Roig es casà amb el canonista valencià Dionís Pau Llopis.
Dades dels Països Catalans 