Arxiu d'etiquetes: catedràtics/ques

Balari i Jovany, Josep

4 Respostes

(Barcelona, 11 novembre 1844 – 1 juliol 1904)

Filòleg, historiador i taquígraf. Llicenciat en dret i en filosofia i lletres, exercí d’advocat. Deixeble de Manuel Milà i Fontanals i Antoni Bergnes de les Cases.

Catedràtic de grec a la Universitat de Barcelona (1881-1901), estudià taquigrafia amb Pere Garriga, el sistema del qual es dedicà a propagar.

La seva obra més important és Orígenes históricos de Cataluña (1897), guanyadora del premi Martorell i que dóna un gran pas en els estudis d’onomàstica. Altres treballs són Crítica de la estenografía española (1877), Etimologies catalanes (1885), Influencia de la civilización romana en Cataluña, comprobada por la orografía (1888) i Historia de la Real Academia de Ciencias y Artes (1895). Deixà material per a la publicació d’un diccionari català.

Presidí l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1893-1901).

Balaguer, Gaspar

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVIII – 1800)

Metge. Es graduà a Osca (1746). A Barcelona fou metge de l’Hospital de la Santa Creu (1756), catedràtic de medicina a la Universitat de Cervera i membre del protomedicat.

Escriví dos treballs d’interès: Noticia de la epidemia de tercianas que se padeció en varios pueblos del Urgel y otros parajes del Principado de Cataluña en el año 1785 (1786), juntament amb Vicenç Grasset, i Tarifa o regulación de los precios a que deben arreglarse en la venta de los medicamentos simples y compuestos los boticarios del Principado de Cataluña (1795), una de les primeres publicacions d’aquest tema.

Bac, Joan

Deixa un comentari

(Vacarisses, Vallès Occidental, segle XVII – Barcelona ?, segle XVIII)

Teòleg. Canonge ardiaca de la catedral de Barcelona, ocupà una càtedra de filosofia a la universitat.

És autor del llibre Sermones para las ferias sextas de quaresma (1713), i de l’opuscle Sermón en la fiesta de acción de gracias por el recobro de la salud del rey Felipe V (1702).

Arribas i Palau, Antoni

4 Respostes

(Barcelona, 3 gener 1926 – Palma de Mallorca, 28 octubre 2002)

Arqueòleg. Començà com a medievalista (La conquista de Cerdeña, tesi doctoral). Catedràtic de prehistòria i d’etnologia de la universitat de Granada, d’on fou nomenat professor emèrit (1988), i de prehistòria a la de Palma de Mallorca.

Ha treballat especialment sobre les primeres edats dels metalls de la península ibèrica. Un dels directors de les excavacions de la Fundació Bryant a la ciutat romana de Pollentia (Alcúdia).

Ha excavat i publicat nombrosos treballs, d’entre els quals: Poblado y necrópolis de los Millares en col·laboració amb Martín Almagro (1963), The Iberians (1964), Cada piedra es un mundo (1972), Lecciones de Prehistoria (1974) i Pollentia? I i II (1977 i 1978, amb col·laboració amb Miquel Tarradell i D.E. Woods) i El barco de El Sec (Costa de Calvià, Mallorca) (1987).

Jubilat l’any 1988, va continuar el seu treball de recerca amb la direcció de les excavacions als jaciments de Los Millares i Pollentia.

Argullol i Murgadas, Rafael

1 Resposta

(Barcelona, 9 maig 1949 – )

Escriptor i filòsof. Catedràtic d’estètica i teoria de les arts a la Universitat Pompeu Fabra.

Els assaigs que ha escrit se centren fonamentalment en qüestions estètiques molt sovint relacionades amb l’època romàntica, com ara El héroe y el único (1982), El fin del mundo como obra de arte (1991), Sabiduria de la ilusión (1995) i Aventura. Una filosofía nómada (2000).

És col·laborador habitual del diari “El País”, com també autor de novel·la i poesia.

Ardèvol, Jeroni

1 Resposta

(la Fatarella, Terra Alta, segle XV – Barcelona, 1551)

Llatinista. Professor d’humanitats a l’estudi general de Barcelona, conegut per haver estat mestre de llatí d’Ignasi de Loiola (1524-26).

Regentà les càtedres el curs 1525-26 i també el 1532-33, llavors en forma col·legiada amb Martí Ivarra, Cosme Mestre i Arnau de Santjoan, en virtut d’un contracte que especificava detalladament el pla d’estudis i els texts emprats.

Arbós i Tur, Jaume

1 Resposta

(Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, 1824 – Barcelona, 1882)

Químic. El 1857 instal·là una fàbrica de gas a Mataró; el 1859 obtingué la càtedra de Física i Química del Seminari conciliar de Barcelona; el 1862 patentà el primer gasogen d’aspiració.

Féu diversos treballs sobre temes químics i d’interpretació de la ciència des d’un punt de vista teològic.

Aranzadi y Unamuno, Telesforo de

Deixa un comentari

(Bergara, País Basc, 4 gener 1860 – Barcelona, 12 febrer 1945)

Antropòleg i naturalista. Doctor en farmàcia i ciències naturals. Fou professor de botànica descriptiva a la facultat de farmàcia de Barcelona, de la qual fou degà; des del 1920, catedràtic d’antropologia a Barcelona.

Els seus estudis antropològics són interessants per l’enfocament biomètric i la metodologia científica que hi desenvolupà.

Entre les seves nombroses obres cal citar El pueblo Euskalduna (1891), Etnología (1899) i Problemas de la etnografía de los vascos (1907).

Arañó, Josep

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1859)

Tècnic tèxtil. Primer catedràtic de teoria de teixits a l’escola industrial de la Junta de Comerç de Barcelona (1851).

Contribuí a l’organització de l’exposició de Barcelona del 1850 i fou jurat de les exposicions universals de Londres (1851) i de París (1855).

Escriví un Tratado para la fabricación de tejidos de seda y otras clases.

Anglasell i Serrano, Ramon

Deixa un comentari

(Barcelona, 22 gener 1820 – Premià de Dalt, Maresme, 18 desembre 1863)

Economista. Catedràtic d’Economia Política a la Universitat de Santiago el 1851, dos anys més tard vingué a la Universitat de Barcelona per substituir Laureà Figuerola en la càtedra de Dret Administratiu i Economia Política.

Deixeble de Eudald Jaumeandreu, fou l’autor d’una obra que és la continuació del pensament del mestre: Compendio de las lecciones de economía política dadas en la Universidad de Barcelona (1858).