(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1708 – Madrid, 1771)
Metge. Residí generalment a Madrid, on fou primer catedràtic del Jardí Botànic i metge reial.
Publicà un estudi de botànica (1767). Després de la seva mort, en 1775, aparegué encara un altre treball seu, sobre les prevencions a prendre per evitar els enterraments en vida.
També és autor de l’estudi Historia de las aves más raras que se encuentran en España.
(Manresa, Bages, 8 maig 1852 – Barcelona, 19 gener 1938)
Hebraista. Estudià filosofia i lletres a Barcelona.
Fou catedràtic de llengua hebrea a la universitat de Sevilla (1895-1904) i a la de Barcelona (1904-22).
És autor, entre d’altres, d’un estudi sobre el rabí Yede’ya Hapenini, que presentà en el seu ingrés, l’any 1916, a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
(Felanitx, Mallorca, 27 gener 1939 – Portocolom, Mallorca, 23 novembre 2013)
Historiador. Cursà els estudis superiors a la Universitat de València, on s’interessà fonamentalment pels llegats araboberbers de l’Andalus, que foren els temes dels seus primers treballs d’investigació. Partí als Estats Units, on residí durant una llarga temporada.
De tornada s’establí a Barcelona, on començà a treballar i seguí investigant. Des del 1988 fou catedràtic d’arqueologia medieval a la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en l’estudi de l’islam a les Balears, en arqueologia hidràulica andalusina a Mallorca -de la qual és pioner- i en l’assentament territorial dels grups islàmics a l’illa.
Ha publicat, entre d’altres, Les aigües cercades. Els qanat(s) de l’illa de Mallorca (1986), Sobre Mayurca (1984) i En las afueras del Medievalismo (1988). Ha publicat també un llibre de poesia (Així sia. Elegies irremeiables, 1957) i ha traduït al castellà les memòries de l’artista florentí del segle XVI Benvenuto Cellini, La vida (1984).
(Peratallada, Baix Empordà, 1820 – Palma de Mallorca, 1889)
Metge i naturalista. Va cursar la carrera de medicina i la de ciències i va ésser catedràtic d’història natural a l’Institut Balear.
Va escriure importants treballs sobre frenologia i cranioscòpia. És autor de notables catàlegs d’ocells, peixos, mol·luscs, rèptils i mamífers de les illes Balears.
L’any 1879 publicà la Flora de las Islas Baleares, considerada la seva obra cabdal.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 3 agost 1893 – Barcelona, 1 gener 1973)
Doctor en ciències físiques. Fou president del Ràdio Club de Catalunya (1923-25).
Fou catedràtic de física teòrica i experimental de la universitat de Salamanca (1933-41) i de la universitat central de Madrid (1941-63), així com acadèmic corresponent de la Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1948) i de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de Madrid (1950).
Treballà preferentment en el camp de les radiocomunicacions i en la física d’altes energies (construí el primer generador electrostàtic de l’estat espanyol), i fou un gran divulgador de la radioastronomia i de l’astronàutica.
Col·laborà en diverses revistes i enciclopèdies.
(Barcelona, 22 abril 1920 – 25 juliol 1961)
Advocat i jurista. Catedràtic de dret administratiu a les universitats de Múrcia (1945) i de Saragossa (1953) i professor a les facultats de dret i ciències econòmiques de la Universitat de Barcelona.
Fou membre destacat de la comissió redactora de la llei especial per al municipi de Barcelona i de la comissió per a la reforma del sistema tributari espanyol.
Les seves aportacions jurídiques foren fonamentals per a la sistematització del dret administratiu, especialment Sistemática del derecho administrativo (1947), La esencia del proceso (1947), Derecho administrativo (1949) i Actos administrativos (1950).
La seva intervenció fou decisiva en l’elaboració de les lleis administratives més importants, les quals constituïren un avanç legislatiu notori.
(Naval, Osca, Aragó, 2 octubre 1920 – Barcelona, 22 maig 2008)
Metge. Es llicencià a Barcelona l’any 1943. Ha estudiat també a l’estranger.
Cap del departament de Pediatria de la Residència de la Vall d’Hebron de Barcelona i catedràtic a la Universitat Autònoma.
Ha realitzat gran nombre de treballs sobre pediatria.
(Sant Martí de Provençals, Barcelona, 1808 – Barcelona, 1878)
Científic. Catedràtic de física experimental a la Universitat de Cervera (1830-37) i de física aplicada a l’Escola d’Enginyers de Barcelona.
L’any 1854 definí la naturalesa microbiològica del còlera aïllant el vibrió colèric; malauradament no fou escoltat.
És autor d’una obra sobre els aeròlits caiguts l’any 1815 a Nulles i Vilabella: Lhitologia meteórica.
(Barcelona, 28 març 1914 – 9 novembre 1997)
Arpista. Filla de Joan Balcells i Garcia i germana de Maria Teresa. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, d’on fou catedràtica d’arpa.
Debutà a Barcelona l’any 1930, i va actuar com a solista en diferents ciutats europees.
(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 13 maig 1928 – 13 febrer 2009)
Hel·lenista i eclesiàstic. Doctor en filosofia i lletres i llicenciat en teologia, es va especialitzar en l’estudi dels clàssics grecs.
Catedràtic de grec, ha col·laborat en les traduccions de la Fundació Bernat Metge i ha publicat, entre altres obres, Contribución al estudio de la lengua de Juvenal (1958), Lírica grega arcaica (1963), Carles Riba, poeta i humanista cristià (1991) i algunes gramàtiques de grec i de llatí.
El 1991 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.
Dades dels Països Catalans 