(Elbeuf, França, 21 febrer 1849 – València, 19 juny 1903)
Metge. De mare catalana, s’establí d’infant a València, on es llicencià en ciències i es doctorà en medicina. Fou president de l’Institut Mèdic Valencià.
Publicà monografies sobre insectes nocius a l’agricultura.
El 1902 obtingué la càtedra de mecànica de l’Institut General i Tècnic de València.
(Rosselló, segle XIII – Bosa, Sardenya, 1340)
Bisbe de Bosa (1327-40). Religiós carmelità; fou catedràtic de teologia a la universitat de Montpeller i provincial del seu orde (1327).
Autor de diversos llibres de sermons, alguns dels quals havia predicat davant els papes d’Avinyó, i d’altres escrits de caràcter teològic.
(els Poblets, Marina Alta, 16 desembre 1921 – Múrcia, 14 setembre 2015)
Escriptor. Doctor en filosofia i lletres. Fou catedràtic a diversos instituts d’ensenyament mitjà.
És autor del recull narratiu El pequeño corredor y otros cuentos (1954).
(Pollença, Mallorca, 25 maig 1862 – Palma de Mallorca, 1956)
Pintor. Estudià, pensionat, a Madrid (1883-84) i a Roma (1885-86), on fou company de Joaquim Sorolla i pintà els Foners balears (museu d’Edemburg). Fou catedràtic i director de l’Escola d’Arts i Oficis i del Museu de Belles Arts de Palma de Mallorca.
Adscrit en principi al realisme idealitzant, conreà també la pintura d’història i el paisatge amb estil impressionista. Fou premiat a diverses exposicions de Barcelona i Madrid.
El seu fill fou Simeó Cerdà i Juan (Palma de Mallorca, 1900 – 1971) Pintor. En contacte amb Hermenegild Anglada adoptà un modernisme postimpressionista i decoratiu, sobretot en visions policromades de fons marins i peixos.
(València, segle XVII – 1673)
Poeta. Religiós mercedari. Es doctorà a la universitat de València, d’on fou elegit catedràtic d’arts el 1641.
Obtingué l’únic premi en la justa poètica del 1665 i el primer en la del 1668. També fou catedràtic de teologia a Tarragona.
Sembla que, de jove, escriví comèdies i que posà en vers l’obra de Santa Teresa de Jesús Las moradas.
(Xàtiva, Costera, 19 febrer 1734 – Madrid, 10 febrer 1820)
Prelat. Canonge de València (1759). Fou catedràtic i rector de la Universitat de València.
Bisbe d’Oriola (1797-1815), afavorí, a Alacant, la posada en marxa de la fàbrica de tabacs (1801), que ocupava més de 2.000 treballadors.
De tendència reaccionària, acompanyà Ferran VII de Borbó a Madrid, del qual era partidari fervent, i es traslladà a la cort (1815), on exercí diversos alts càrrecs eclesiàstics, com patriarca de les Índies i almoiner major del rei.
L’any 1817 Pius VII el nomenà cardenal.
(Castelló de la Plana, 25 març 1744 – monestir de la Valldigna, Safor, novembre 1816)
Hel·lenista. Monjo cistercenc i catedràtic de grec a la universitat de València (1781-1801).
Publicà Exhortación al estudio de las lenguas orientales (1786) i Silabario metódico (1803).
(València, 1598 – 1637)
Filòsof aristotèlic. De la família dels comtes de Carlet; professà al convent del Carme de València (del qual fou prior el 1634), i es doctorà a la Universitat de València, on ensenyà filosofia i fou catedràtic de teologia. Fou definidor de la província d’Aragó.
És autor d’Universae Dialecticae praeviae synopsis (1624), Commentaria in Aristotelis Dialecticam (1624), Commentaria in Aristotelis Logicam (1625), Commentaria in reliquos libros Philosophiae (1630). Deixà manuscrit un Tractatus Theologici.
(Xàtiva, Costera, segle XV – Nantes, França, 1532)
Catedràtic de teologia a la Universitat de València (1510-11). Ingressà en l’orde dominicà (1512), on professà el 1513, i fou elegit prior del convent de Xàtiva. Fundà a la mateixa ciutat un convent de monges dominicanes. Catedràtic de filosofia moral (1516-20).
Predicà a València el 1519 contra la sodomia, com a causa dels mals de la ciutat, prèdica que inflamà l’ànim de la gent i originà incidents, que desembocaren en la revolta de les Germanies.
Acabada aquesta (1523), hagué d’abandonar València i passà al convent de Barcelona, on fou regent de l’estudi general de Barcelona. El 1532, nomenat definidor i elector de l’orde, passà a Roma.
(Alcoi, Alcoià, 1842 – València, 1917)
Periodista i polític. Doctor en ciències i llicenciat en farmàcia, ocupà una càtedra a la facultat de ciències de la Universitat de València.
Milità al partit progressista de Peris i Valero, i començà a treballar al periòdic “Los Dos Reinos”, d’aquesta ideologia. El 1872 fou elegit diputat a corts.
Des del 1875 dirigí el diari “El Mercantil Valenciano”, al qual donà una gran difusió i una orientació política de caràcter republicà independent relativament enfrontada amb el blasquisme d’“El Pueblo”.
Dades dels Països Catalans 