Arxiu d'etiquetes: catedràtics/ques

Delcor, Maties

1 Resposta

(Palau de Cerdanya, Alta Cerdanya, 20 març 1919 – Montpeller, Occitània, 20 agost 1992)

Orientalista. Prevere, estudià a la Sorbona, a l’Ecole des Hautes Etudes, a Heidelberg i fou pensionat a l’escola d’arqueologia de Jerusalem.

D’ençà del 1958 fou catedràtic d’hebreu i de llengües semítiques a la universitat catòlica de Tolosa.

És autor de Le livre de Daniel (que ha traduït al català), Le Deutero-Zacharie, Les hymnes de Qumran, Les petits prophètes, en col·laboració amb A. Peissler.

Participà en el moviment Nostra Terra i és autor d’un assaig sobre Les verges

Dassió, Francesc

2 Respostes

(País Valencià, segle XVI)

(o d’Assió)  Humanista. Preceptor del comanador de Montesa Enric de Borja, per a qui escriví el Colloquium cui titulus Paedapechtia (1536) sobre la guerra entre Carles I i Francesc I de França. Tingué com a mecenes el duc de Gandia Joan de Borja.

Catedràtic de gramàtica de la universitat de València (1548), hi introduí com a text escolar un compendi del De copia verborum d’Erasme.

És autor de diversos discursos acadèmics en elogi de les ciències i de les lletres i en pro de la dignificació de la universitat.

Hom el coneix per la forma llatinitzada del seu cognom Deci (Decius o Decio).

Crespí i Borja, Lluís

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVI)

Eclesiàstic. Fou catedràtic de teologia i ocupà alguns càrrecs al bisbat de València.

Deixà diversos escrits.

Crespí de Valldaura i Brizuela, Lluís

3 Respostes

(València, 2 maig 1607 – Novés, Castella, 19 abril 1663)

Bisbe d’Oriola (1652-58) i de Plasència. Fill de Francesc Crespí de Valldaura i de Borja, i germà de Cristòfor i de Francesc.

Fou catedràtic de la Universitat de València. Representà a Roma el rei Felip IV.

Crespí de Valldaura, Lluís

1 Resposta

(País Valencià, segle XV)

Cavaller. Senyor de Sumacàrcer. Es barrejà a les rivalitats del seu temps.

El 1463 sostingué bàndols aferrissats amb Francesc Berenguer de Blanes.

Fou el pare de Lluís Crespí de Valldaura i Bou (València, segle XV – després 1526)  Poeta. Es doctorà en lleis a la Universitat de València, d’on fou catedràtic de cànons (1500-03) i rector (1506). Poesies seves, en català i castellà, figuren al Cancionero general (1511). Durant les Germanies (1520-22) lloà en una dècima, en català, la fidelitat de Morella, en contra dels agermanats.

Coves i Móra, Maria Teresa

Deixa un comentari

(Elx, Baix Vinalopó, 29 setembre 1957 – )

Escriptora. Llicenciada en filologia hispànica i catedràtica d’ensenyament secundari, coneguda amb el nom de Maite Coves.

La seva obra ha estat inclosa en les antologies poètiques Entranyes per l’àugar (1980), Brossa nova (1981) i L’espai del vers jove. Mostra poètica 85. També ha col·laborat en revistes com “La Rella” (1983) i “El·lipsi” (1985).

Com a novel·lista, ha guanyat el premi Enric Valor 1997 amb l’obra Setembre.

Corts i Grau, Josep

Deixa un comentari

(Fortaleny, Ribera Baixa, 25 octubre 1905 – València, 4 gener 1995)

Jurista. Fou catedràtic de filosofia del dret a la Universitat de València i rector d’aquesta mateixa universitat (1951-67).

És autor de Filosofía del derecho (1941-42), Los juristas clásicos españoles (1948), Principios de derecho natural (1944), Ideario político de Balmes (1934), El sentido óntico y teológico del derecho de la escolástica (1945), Curso de derecho natural (1953) i Historia de la filosofía del derecho (1960).

Cortina i Orts, Adela

Deixa un comentari

(València, 13 juliol 1947 – )

Filòsofa. Catedràtica de filosofia del dret, moral i política a la Universitat de València. El seu pensament troba l’arrel en Kant i segueix la via oberta per Habermas.

L’ètica que proposa és mínima, però tampoc no renuncia al millor d’allò que la humanitat ha après després de segles d’evolució: el valor de l’autonomia i la necessitat d’un consens per a l’organització de la vida jurídica i política.

De les seves obres cal esmentar: Crítica y utopía: la escuela de Francfort (1985), Ética mínima. Introdución a la filosofía práctica (1986), Ética sin moral (1990) i La fonamentació filosòfica i científica de l’ètica (1994).

Cortés y López, Miguel

Deixa un comentari

(Camarena de la Sierra, Aragó, 16 febrer 1777 – València, 29 novembre 1854)

Historiador. Sacerdot, catedràtic dels seminaris de Terol i de Sogorb. D’ideologia liberal, el 1820 fou diputat per Terol. S’exilià a Marsella el 1823, i més tard residí a Barcelona.

El 1844 fou presentat per a bisbe de Mallorca, però hi renuncià i fou canonge de València.

Publicà Diccionario geográfico-histórico de la España antigua Tarraconense, Bética y Lusitana (1835-36) i Compendio de la vida del apóstol san Pablo (1849).

Corachán, Joan Baptista

5 Respostes

(Valencià, 1661 – 1741)

(o Coratjà)  Filòsof, matemàtic i sacerdot. Com a filòsof tractà de difondre una línia basada en la lògica, adscrit als corrents filosòfics renovadors de l’època, impugnà els mètodes escolàstics.

És autor de l’obra Rudimentos filosóficos o idea de una filosofía muy fácil de aprender.

Catedràtic de matemàtiques a la Universitat de València, fou l’impulsor en el període 1687-1727 del canvi i de l’increment en l’ensenyament de les matemàtiques. Publicà Arthmetica demostrata (1699).

En el conreu de les matemàtiques i de l’astronomia, introduí conceptes de tipus pràctic i experimental.