(Rosselló, segle XV)
Cavaller. Serví Alfons IV el Magnànim, que el nomenà lloctinent a Sardenya. Cooperà el 1451 als intents d’imposar sobre Còrsega el domini d’Alfons IV. Envià auxilis diversos als corsos partidaris del sobirà.
El 1452 prestà bona ajuda a Ferran, fill natural del rei Alfons IV i duc de Calàbria, quan era desenvolupada una forta campanya a la Toscana.
(Venècia, Itàlia, segle X – Cuixà, Conflent, 14 gener 992)
Dux de Venècia (976-78) i monjo de Cuixà. Fou nomenat dux després d’una rebel·lió que derrocà a Pere Claudià IV, al qual causà la mort. Angoixat per aquest fet, renúncia al ducat en el seu fill i junt amb altres nobles i familiars seguí a Garí, abat de Cuixà, de pas per Venècia.
Féu el noviciat i professà al monestir, d’on el 980 tenia el càrrec de sagristà. Es creu que tingué contactes amb Oliba, futur abat de Ripoll i de Cuixà, i bisbe de Vic, i que influí en la seva vocació religiosa.
Oliba, vers el 1022, féu el trasllat de les seves relíquies a l’interior de l’església de Cuixà i en decretà el culte solemne. Se li dedicà un epitafi en vers. A final del segle XI fou redactada a Cuixà una biografia seva. La seva festa se celebra el 14 de gener.
(Perpinyà, 1977 – 1979)
(OSAN) Grup polític. Sorgit com a escissió de l’Esquerra Catalana dels Treballadors, de la qual conservà el nom un cert temps.
Evolucionà cap al nacionalisme radical, en contacte amb la fracció dita provisional del PSAN, amb la qual s’unificà el 1979 i donà origen al partit Independentistes dels Països Catalans (IPC).
Publicà “La Nova Falç”.
(Catalunya Nord, segle XVI – 1640)
Noble. Fill de Berenguer VII d’Oms de Santapau i de Calders, i germà de Berenguer VIII d’Oms de Santapau i de Sentmenat. Es casà (1630) amb la seva neboda Maria Teresa I d’Oms de Santa Pau i d’Oms. Era senyor de Rubí i cavaller de Calatrava.
Fou nomenat (1637) cap de les tres companyies formades a Barcelona amb les quals intentà, sense èxit, de prendre Leucata. El 1638 era tinent coronel de la Coronela de Barcelona i el 1639 tornà a lluitar contra els francesos al Rosselló i es trobà, com a mestre de camp, al setge de Salses, on resistí fins al final.
El succeí en el patrimoni llur fill Ramon I d’Oms de Santapau i d’Oms, germà de Gaspar d’Oms i d’Oms.
Ramon I d’Oms de Santapau i d’Oms (Rosselló, segle XVII – 1688) Batlle general i procurador. Es destacà en la defensa del Rosselló contra els francesos, però després de la pau dels Pirineus (1659) li foren confiscades les possessions, llevat de la baronia de Santa Pau.
(Rosselló, segle XV – Perpinyà, 5 desembre 1474)
Alt funcionari reial. Fill de Berenguer IV d’Oms i de Saga, i germà de Berenguer V. Cavaller. El 1462, en produir-se la invasió francesa del Rosselló a l’inici de la guerra contra Joan II, era senescal de Bellcaire i anava amb l’exèrcit invasor.
Durant l’ocupació francesa fou conseller i camarlenc del rei, senescal de Rosselló i Cerdanya i governador i capità general dels comtats per Lluís XI (1463-71). Amb tot, des del 1471, amb el seu nebot Guillem I d’Oms de Santapau i Fabra, Pere d’Hortafà i d’altres s’alçà en armes contra els francesos.
El 1472, Joan II el Sense Fe el confirmà, en recompensa, com a governador. El 1474, però, arran d’una nova invasió francesa, fou fet presoner quan defensava Elna i degollat al castell de Perpinyà; el seu cap fou posat dalt d’una pica davant la porta de la vila.
(Catalunya Nord, segle XV – 1468)
Alt funcionari reial. Fill de Berenguer IV d’Oms i de Saga, i germà de Bernat. Baró de Santa Pau i de Montesquiu, varvassor de Montescot, senyor de la casa d’Oms. Cavallerís d’Alfons IV el Magnànim.
El 1420 participà en la campanya reial contra Còrsega amb diners i homes i prestà igualment serveis a Sicília, Sardenya i Nàpols, pels quals fou recompensat amb la capitania del castell i la batllia de Cotlliure vers el 1424 (feta hereditària el 1428).
Governador general de Mallorca (1425-57), hagué d’afrontar la revolta dels forans, iniciada el 1451, que intentà canalitzar en va. Es congracià l’animadversió de tothom en obligar a pagar als forans com a servitud perpètua un cens anual de dues mil lliures, fet que revifà de nou la revolta i motivà la seva destitució temporal.
Hereu del seu pare de la Clusa, Sant Llorenç de Cerdans i Montesquiu al Vallespir, de Clairà al Rosselló, de la Serra al Conflent i Saga de la Baixa Cerdanya, el 1456 comprà la baronia de Santa Pau.
En iniciar-se la guerra contra Joan II (1462) anà a Girona per auxiliar la reina Joana Enríquez.
El seu reialisme l’enemistà amb la generalitat de Catalunya i amb la població de Cotlliure, d’on hagué de fugir; es refugià al castell de Perpinyà, d’on era capità el seu cosí germà Carles d’Oms i de Sagarriga; es mantingué addicte a França, en contra de la població perpinyanesa, fidel a la generalitat.
(Rosselló, segle XV)
Baró de Corbera, per successió materna. Procurador reial de Rosselló (1442) i capità del castell de Perpinyà (1430), càrrec en el qual succeí el seu pare Bernat d’Oms i de Saga.
En iniciar-se la guerra contra Joan II de Catalunya intentà en va, com el seu cosí germà Berenguer V d’Oms i de Santapau, capità del castell de Cotlliure, d’auxiliar la reina Joana Enríquez, assetjada a la Força de Girona (1462).
Durant l’ocupació francesa del Rosselló, mantingué el castell de Perpinyà pel rei de França. Tanmateix, en acabar-se la guerra el 1472, fou un dels principals conjurats d’una revolta rossellonesa contra França.
Fou el pare de Bernat d’Oms i d’Albert.
(Rosselló, segle XIV – 1388)
Conseller reial. Cavaller. Senyor de la casa d’Oms i de Montescot. Fill de Berenguer II d’Oms i de Vila-rasa. En 1343-44 fou fidel a Jaume III de Mallorca, però a la derrota d’aquest, reconegué Pere III de Catalunya.
En 1354-55 anà amb el seu pare a la campanya de Sardenya i entrà després a formar part del consell reial. El 1381 l’infant Joan li vengué en franc alou tota la jurisdicció dels llocs de Torèn, Mentet, Cauders, Pi (els dos darrers havien estat de l’abat de Camprodon), Aituà (de Grimau d’Avellanet), la Clusa, Saorra, Fullà, Creu i Vilanova de Formiguera per 1.500 florins d’or, i el 1385 la baronia de Montesquiu.
La seva primera muller Beatriu de Saga li aportà la baronia de Mosset, i foren pares de Berenguer IV d’Oms i de Saga.
(Catalunya Nord, segle XV – 1513)
Fill de Bernat d’Oms i d’Albert, i d’Elisabet de Corbera-Campllong i d’Albert. El 1474 fou fet vice-governador dels comtats i capità del castell de Perpinyà, amb facultat de nomenar successor.
Nomenat governador dels comtats de Rosselló i Cerdanya (1493) quan Ferran II el Catòlic recuperà els comtats, i capità general de les forces del Rosselló. El 1495 tingué dissensions amb el castellà Enrique de Guzmán, cap militar de les guarnicions (on morí el 1497).
Es casà amb la pubilla Violant de Cruïlles i de Vilademany, varvassora de Vilademany, baronessa de Rupit, de Santa Coloma de Farners i de Taradell, senyora de Viladrau i de Fornells de la Selva i castlana de Seva i del Brull. El patrimoni del pare fou heretat pel llur fill Joan d’Oms i de Cruïlles, i el de la mare, pel seu germà Carles de Cruïlles i de Vilademany.
Joan d’Oms i de Cruïlles (Catalunya Nord, segle XVI – 1575) Cavaller de Sant Jaume. Heretà el patrimoni del seu pare. Es casà amb Beatriu de Sarriera i de Gurb, senyora de Vilablareix, i foren pares de:
Joana d’Oms i de Sarriera (Catalunya Nord, segle XVI – 1575) Baronessa de Corbera i Villerac. Fou casada amb l’hereu dels Oms de Santa Pau, però morí sense fills i l’herència passà als Llupià, que també és cognominaren d’Oms.
(Catalunya Nord, segle XV – Perpinyà, 1474)
Senescal del rei de França a Bellcaire i Nimes. Fill de Carles d’Oms i de Sagarriga. Assistí al tractat de Baiona entre Lluís XI de França i Joan II de Catalunya.
Lluís XI el féu governador i capità general dels comtats de Rosselló i de Cerdanya (1463), però es dedicà a preparar la insurrecció contra els francesos i el 1472 en fou el cap i prengué possessió de les fortaleses en nom de Joan II.
Fracassada la revolta hagué de fugir, però continuà en la tasca i el 1473 aconseguí que el rei entrés a Perpinyà. Els francesos tornaren a envair el Rosselló i Bernat resistí a Elna, però fou fet presoner i escapçat a Perpinyà.
Es casà amb la pubilla Elisabet de Corbera-Campllong i d’Albert, baronessa de Púbol, vídua de Francesc de Muntanyans-Horta i de Berenguer Joan de Requesens, i foren pares de Lluís d’Oms i de Corbera-Campllong.
Dades dels Països Catalans 