(Rosselló, segle XIII)
Cavaller. El 1229 participà a l’expedició a Mallorca de Jaume I el Conqueridor.
Anava amb les forces de Nunyo Sanç, comte del Rosselló.
Olivers, Bernat
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Catalunya Nord
Oliva, Pere
(Catalunya, segle XV – Perpinyà ?, segle XV)
Cal·lígraf i il·luminador. Canonge de Sant Joan de Perpinyà.
Vers el 1492 realitzà un missal per a la confraria dels pintors i dels mercers de Perpinyà.
Oliba, Bernat
(Perpinyà, segle XIV)
Jurista. El 1344 fou un dels representants de la seva ciutat a l’assemblea parlamentària de Barcelona, que Pere III el Cerimoniós convocà per tal de decidir-hi la sort del desposseït Jaume III de Mallorca.
Odesind -bisbe Elna, s. IX-
(Catalunya, segle IX – 887)
Bisbe d’Elna (860-865). Assistí al Concili de Troyes (878). L’any 885 acudí a Narbona per a la consagració del famós arquebisbe Teodard.
A la seva mort fou succeït per Riculf, germà de Guifré I el Pelós.
Nunyó Sanç I de Rosselló-Cerdanya
(Catalunya Nord, vers 1190 – 1241/42)
(o Nunó) Comte de Rosselló i Cerdanya (1212-1241/42). Fill de comte Sanç I de Rosselló-Cerdanya i Provença i de Sança Nunyes de Lara i, per tant, nebot del rei Alfons I el Cast.
Ajudà el seu pare en la tasca de la governació de Provença quan Pere I el Catòlic la hi concedí després de la mort (1209) d’Alfons II de Provença. Assistí també amb ell a la batalla de Las Navas de Tolosa (1212) i, l’any següent, era present a la batalla de Muret juntament amb Ramon II de Montcada. El 1215 es maridà amb Peronella de Bigorra, vídua de Gastó VI de Bearn, però el papa anul·là el matrimoni i aquella es casà llavors amb un fill de Simó de Montfort.
Nunyo continuà defensant la Bigorra i hostilitzant els croats. Des del 1222 fins al 1226 hagué d’afrontar els atacs dels Montcada, tant que Jaume I el Conqueridor hagué d’envair territoris d’aquests.
Fidel col·laborador del rei, participà molt activament en les conquestes de Mallorca (1229), Eivissa (1235) i València (1238), i n’obtingué nombrosos beneficis. Com que morí (vers 1242) sense successió legítima de la segona esposa, també castellana, el títol passà a la corona i posteriorment fou adjudicat al regne de Mallorca.
Naia, Bertran de
(Catalunya Nord, segle XIII)
Cavaller. Era del seguici de Nunyó Sanç I de Rosselló, al qual acompanyà a la conquesta de Mallorca.
A la batalla de Portopí trobà el rei Jaume I de Catalunya que es disposava a combatre personalment sense anar aparellat, i li donà el seu gonió perquè es cobrís el cos.
Mosset, Ademar (IV) de
(Rosselló, segle XIV)
Noble. Tingué una gran influència en la cort de Jaume III de Mallorca. Fou lloctinent reial a Cerdanya i rebé les senyories de Montesquiu, la Roca, el Voló i Mosset (1330); posteriorment, Jaume III el nomenà majordom seu, però, acusat d’ésser partidari de Pere III el Cerimoniós, el féu empresonar.
Alliberat el 1344, esdevingué un fervent partidari del partit del Cerimoniós, el qual el recompensà fent-lo del seu consell reial, i després el designà governador de Vilafranca de Conflent.
Mosset -llinatge-
(Mosset, Conflent, segle XI – Catalunya Nord, segle XIV)
Família feudal. Estava radicada a la vall de Mosset i molt probablement sortida d’un membre del casal dels comtes de Cerdanya–Besalú.
Té per genearca un tal Guillem -potser besnét del comte Radulf I de Besalú-, el qual, amb els seus germans Miró, Guifré, Delà, Sunifred i Ramon, rebé el 1019, de mans de l’abat Oliba (i amb consentiment del germà d’aquest, el comte Guifré II de Cerdanya i del bisbe d’Elna, Berenguer de Gurb, del bisbe Ermengol d’Urgell, de l’arquebisbe de Narbona Guifré de Cerdanya, del vescomte Sunifred I de Cerdanya i d’altres pròcers) l’alou de Breses, a la vall de Mosset, propietat del monestir de Cuixà.
Aquest Guillem i els seus germans posseïen ja per herència altres alous, i el 1034 Guillem féu un curiós testament (erròniament atribuït a l’homònim comte de Besalú Guillem I), en el qual fa donacions a diversos monestirs.
El fill gran de Guillem, Ramon, heretà possessions a Coma i Ix, i fou l’origen del llinatge senyorial dels Salses, que el 1134 reivindicà drets hereditaris sobre el comtat de Cerdanya.
El fill segon, Ramon (Ramon d’Enveig?), o el tercer, Ademar, que heretaren possessions a Coma, Breses, Enveig i Vilanova, són els genearques de la família Mosset.
Arnau (I) de Mosset (Catalunya Nord, segle XII), possiblement nét dels esmentats Ramon o Ademar, fou el primer a portar aquest cognom. Consentí (1162) la donació del monestir de Clariana al d’Ardorel feta pel bisbe d’Elna. El seu nét fou:
Arnau (II) de Mosset (Catalunya Nord, segle XII – després 1213) Es casà amb Saurimunda de Peralada, vídua de Ramon de Castell-Rosselló, la qual, segons una famosa llegenda trobadoresca, inspirà una passió fatal al trobador Guillem de Cabestany. Foren besavis de:
Arnau (IV) de Mosset (Catalunya Nord, segle XIV – vers 1355) Senyor de la baronia de Mosset i de Montesquiu, la Roca, Nidoleres, el Való, Sant Martí de Tet i la torre o bastida de Mascarda per donació (1330) de Jaume III de Mallorca. Fou conseller íntim del regent Felip de Mallorca i, com ell, inclinat al misticisme dels espirituals. Fou inculpat de beguinisme (1332) pel papa Joan XXII i a requeriment del rei Jaume III. El 1333 comparegué davant el cardenal Jacques Fournier i el rei testimonià contra ell. Sembla que pogué evitar una condemnació, però més tard adoptà el partit de Pere III de Catalunya.
Mosé ben Yehosu’a Narboni
(Perpinyà, vers 1300 – 1362)
(Vidal Bellshom) Metge i filòsof jueu. De família narbonesa establerta a Perpinyà. Els anys 1348 i 1349 era a Cervera, i durant els avalots contra els jueus hi perdé una gran part de la seva biblioteca. Posteriorment habità a Barcelona, a València, a Toledo i a Burgos, i des del 1358 a Sòria.
Hom en conserva un llibre de mística, un comentari bíblic, un tractat de medicina i dotze obres de filosofia, entre les quals comentaris a ibn Tufayl, a Algatzell, a Averrois -comentari acabat a Perpinyà el 1344 i que fa al·lusió a l’ocupació del Rosselló per Pere III el Cerimoniós– i al Moré Nebukim de Maimònides -acabat el 1362, a Sòria, a punt de retornar a Perpinyà-.
Tot i aquesta producció, compta molt poc en la història de la filosofia, perquè es limita a seguir Averrois i Maimònides eclècticament i confusament.
Montferrer, marquesat de
(Catalunya Nord, segle XVII – )
Títol senyorial concedit el 1675 per Lluís XIV de França, a Tomasina d’Ardena i d’Aragó (morta el 1693), vídua de Carles de Banyuls i Comte, senyor de Montferrer.
Passà al seu cunyat Francesc de Banyuls i Comte, primer baró de Nyer, i als seus descendents.
Dades dels Països Catalans 