(Catalunya, segle XIX – 1861)
Companyia. Nom que prengué la Companyia dels Camins de Ferro del Centre de Catalunya en obtenir la concessió de prolongació de la línia de Barcelona a Molins de Rei fins a Martorell.
El 1861 fou autoritzada per a prolongar la línia fins a Tarragona, i passà a anomenar-se Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona.
(Catalunya, segle XIX – 1860)
Companyia. Nom que prengué la Companyia dels Camins de Ferro del Nord de Barcelona poc després d’entrar en servei la línia de ferrocarril de Barcelona a Granollers.
El 1860 es fusionà amb la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró, i en resultà la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Girona.
(Catalunya, 1892 – 1919)
(o Ferrocarril Econòmic d’Igualada a Martorell) Societat creada per a construir i explotar la concessió de la línia d’Igualada a Martorell obtinguda el 1884; fou inaugurada el 1892.
El 1919 entrà a formar part de la Companyia General dels Ferrocarrils Catalans.
(Catalunya, 1978 – )
(FCC) Entitat. Constituïda per tal de coordinar els cine-clubs de Catalunya.
És la resultant de la segregació de la Vocalia Catalano-Balear de la Federación Nacional de Cine-Clubs, creada el 1957.
La xarxa federativa s’estructura en deu àrees i, al final del 1986, hi havia 71 membres.
Des del 1983 convoca el concurs anual de treballs sobre la història cinematogràfica de Catalunya.
Enllaç web: Federació Catalana de Cineclubs
(Catalunya, 1927 – )
Societat de filatura de cotó i producció d’energia elèctrica.
Tenia fàbriques de filats a Sant Martí de Centelles, i de teixits a Tona. Considerada com una de les vint grans empreses de la filatura a l’estat espanyol.
Distribuí a Granollers i a Sant Martí de Centelles l’electricitat que produïa a Segúries i Freixenet.
El 1972 tenia 700 empleats.
Enllaç web: Estabanell
(Catalunya, 5 abril 1982 – )
Organisme autònom de caràcter comercial, industrial i financer, creat pel Parlament de Catalunya i adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat.
Té l’objectiu de portar a terme la gestió del servei públic portuari i dels fons públics adscrits al mateix, en relació als ports no subjectes a concessió, que corresponguin a la competència i titularitat de la Generalitat.
Té personalitat jurídica i patrimoni propi i capacitat plena per a obrar.
(Catalunya, 1820 – 1847)
Associació d’industrial cotoners. Basant-se en les dues associacions precedents, la Comissió de Fàbriques i el Cos de Fàbriques de Teixits i Filats de Cotó, prengué la defensa de la indústria cotonera, al començament de manera gairebé clandestina, fins a l’any 1826, en què es reorganitzà i fou la impulsora principal d’aquesta indústria al Principat.
La importància creixent i la diversificació de la indústria catalana els anys 1840 en motivà la integració en la Junta de Fàbriques, creada l’any 1847.
(Catalunya, 23 juliol 1936 – 9 gener 1937)
Organisme dependent de la conselleria de finances de la Generalitat de Catalunya, a fi de regular la funció bancària per evitar les sortides innecessàries de fons dels bancs i resoldre el problema del pagament de jornals.
Per decret del 8 d’agost s’articulà en tres comissaries delegades per a cada una de les funcions.
Per decret del 9 de gener de 1937 (formant part dels Decrets de s’Agaró) fou dissolta i substituïda pel Consell Superior del Crèdit i de la Banca, de caràcter consultiu, i pel Consell General de la Banca Catalana i el Consell General de l’Estalvi, de caràcter executiu.
Amb aquests canvis hom reforçà la intervenció de la Generalitat en la gestió del crèdit i de l’estalvi.
(Catalunya, 28 juliol 1936 – 9 gener 1937)
Organisme creat per decret de la Generalitat de Catalunya, dependent de la conselleria de finances, a fi d’intervenir en el funcionament de les companyies i mutualitats d’assegurances.
Per decret del 9 de gener de 1937 (formant part dels Decrets de s’Agaró) fou creat el Servei Tècnic d’Assegurances, que havia d’exercir les funcions de la Comissaria General (vida, incendi, transports i diversos) i de la Comissaria d’Assegurances Socials (maternitat, accidents de treball, retir-vellesa).
Pel mateix decret fou creat el Consell General d’Assegurances, amb atribucions consultives i executives.
(Catalunya, 16 novembre 1971 – )
(CEC) Associació professional de caràcter voluntari, que integra els economistes establerts al Principat. Creada en el moment en què se segregà del Colegio de Economistas de España. Supera els 5.200 associats.
Al llarg d’aquests anys ha tingut una intensa activitat, i ha esdevingut un centre de trobada dels professionals catalans.
Ha convocat dos congressos d’economistes, així com un gran nombre de jornades i cursos de formació.
Enllaç web: Col·legi d’Economistes de Catalunya
Dades dels Països Catalans 