Arxiu d'etiquetes: Catalunya (cult)

Profeta, El

(Catalunya, 1933)

Escultura de Pau Gargallo, de 2,35 m d’altura. Treballada en guix, per manca de recursos econòmics no fou fosa en bronze fins molt temps després de la mort de l’artista.

És la seva obra principal, en què treballà tota la vida: en resten dibuixos previs molt primerencs (1904), i el 1926 féu l’important Cap de profeta, que ve a ésser l’immediat precedent de la gran peça.

Ha estat exposada en guix i després en bronze diverses vegades des del 1934 (Nova York, Barcelona, Madrid, París, Amsterdam, Venècia, Duisburg, etc).

Els exemplars més coneguts són el del Musée d’Art Moderne de París i el del Museo Español de Arte Contemporáneo de Madrid.

Pastoral

Pastoral

(Catalunya, 1910 – 1911)

Quadre a l’oli de Joaquim Sunyer (1,06×1,52 m). Fou presentat l’abril de 1911 amb el número 24 del catàleg a l’exposició individual del Faianç Català de Barcelona en què l’autor es consagrà com el gran pintor del noucentisme.

És una de les peces que més bé resumeixen les inquietuds estètiques d’aquest moviment: placidesa, bucolisme i ingenuisme. Joan Maragall a “Museum” hi veié “resumida, aclarida i sublimada tota l’obra de l’artista”.

Representa un paisatge amb anyells, cabres, orenetes i un gos i és centrat per una figura femenina nua ajaguda en què Maragall veié “la carn del Paisatge”.

Adquirit per Francesc Cambó, els seus hereus se’n desprengueren i es conserva actualment a la col·lecció barcelonina de Joan Antoni Maragall.

Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae

3 Respostes

(Catalunya, 1960)

Diccionari. Recull els mots llatins i romànics documentats en fonts catalanes dels segles IX, X i XI, amb llur etimologia, significació, referències documentals i derivats en el català actual.

Es publicà en fascicles i el dirigí el filòleg Joan Bastardas i Parera.

Glosari

3 Respostes

(Catalunya, 1906 – 1921)

Conjunt d’articles d’Eugeni d’Ors publicats diàriament, amb el pseudònim de Xènius a “La Veu de Catalunya” i després a “El Día Gráfico” entre el 1906 i el 1921.

L’autor hi analitzava diferents temes relacionats amb la política i la cultura des del seu ideari noucentista.

Les glosses van ésser seguides per una àmplia audiència i van exercir, en el seu conjunt, una gran influència en la intel·lectualitat catalana de començament del segle XX.

glòria d’amor, La

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Poema de Bernat Hug de Rocabertí i d’Erill. De 1.544 versos de diverses mesures i precedit d’un pròleg en recargolada prosa.

És dividit en parts anomenades dantescament Comèdies, i essencialment és un infern d’enamorats amb tramat mitològic i amb recòndites al·lusions que avui semblen enigmàtiques.

En tot el poema hi ha una evident influència d’allò més extern de la Commedia de Dant i de diverses obres de Petrarca i de Boccaccio, a més de literals imitacions de versos d’Ausiàs Marc.

Aquest lleuger i superficial renaixentisme inclou una curiosa barreja d’esments més o menys detallats de grans enamorats, com ara personatges de la mitologia, Tristany i Isolda, Lancelot, Jaufré Rudel, Alain Chartier, el gallec Macias, el portuguès João Lourenço de Cunha, herois de narracions de Boccaccio i d’El siervo libre de amor de Rodríguez del Padrón, i figures històriques, com segurament Frederic, comte de Luna, fill bastard de Martí I de Sicília, i Violant Lluïsa de Mur.

Fou publicada per H. C. Heaton el 1916 a Nova York.

Giravolt de Maig, El

1 Resposta

(Catalunya, 1928)

Òpera còmica en un acte amb lletra de Josep Carner i música d’Eduard Toldrà. Estrenada el 1928 al Palau de la Música Catalana de Barcelona, amb figurins de Xavier Nogués.

Una de les expressions més reeixides del noucentisme musical, amb un text, fi i no exempt d’ironia, i la música, que reflecteix l’època amb un llenguatge modern, ple de concisió i de claredat.

Conta els amors que es viuen en un hostal del segle XVIII i que el seny fa fracassar.

Estrenada al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, ha estat enregistrada en disc.

Gelabert/Azzopardi

2 Respostes

(Catalunya, 1986 – )

Companyia de dansa i coreografia. Creada per Francesc Gelabert i Lydia Azzopardi, els quals començaren a treballar junts el 1980 i presentaren diverses obres coreogràfiques.

A partir de la seva creació, ha realitzat els espectacles Desfigurat (1986), Rèquiem (1987) i Belmonte (1986), que ha representat a l’estat espanyol i a l’estranger.

També ha realitzat coreografies per a òperes: La Vera Storia (París i Florència, 1986), Salomé (Zuric, 1986), Mefistòfeles (Madrid i Barcelona, 1987) i teatre: El público (Milà, 1986).

Enllaç web: Companyia Gelabert/Azzopardi

gegant -a

2 Respostes

(Catalunya)

FOLK Personatge tradicional. Ninot de fusta i cartó de grans proporcions, que duu una persona que hi va a l’interior. Ja apareix documentats a Catalunya des del segle XIV en la processó de Corpus de Barcelona. Inicialment era representat per un home enfilat en xanques i més tard adoptà l’aspecte de guerrer. Fins al segle XVI no aparegué la geganta com a dama abillada a la moda.

Desfilen sobretot en les festes populars, com ara la festa major, celebracions, etc, dels pobles i viles.

Tingué una gran revifalla a Catalunya des del 1980 amb la construcció amb materials més lleugers i la proliferació de trobades de gegants. El 1984 es constituí l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya. L’any 1997 hi havia a Catalunya més de 1.800 gegants.

Fundació La Caixa

7 Respostes

(Catalunya, 27 juliol 1990 – )

Entitat. Fundada per la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona amb finalitats socials, culturals i educatives, en una línia de mecenatge.

Posseeix nombroses sales d’exposicions i centres culturals per tot Catalunya i una xarxa de biblioteques, a més del Museu de la Ciència a Barcelona i un centre cultural a Madrid.

A banda d’organitzar nombroses exposicions i de les activitats del Museu de la Ciència, promou el Festival de Música Antiga i edita el butlletí “L’Informatiu” i la revista “Quaderns”.

A part té diverses col·leccions i col·labora en programes de desenvolupament rural i de conservació del medi ambient, entre moltes altres activitats.

Enllaç web: Fundació La Caixa

Fruits saborosos, Els

2 Respostes

(Catalunya, 1906)

Llibre de versos de Josep Carner, que el consagrà com a poeta del Nou-cents.

Meresqué elogis de Joan Maragall, Miquel dels Sants Oliver i una horaciana de Miquel Costa i Llobera.

Esdevingué un model per als escriptors joves i, coincidint amb la publicació del Glosari, de Xènius, i Horacianes, de Costa i Llobera, contribuí a arraconar el modernisme i a desvetllar una nova sensibilitat clàssica.

Lligant el destí de cada fruit al d’una figura humana, incorpora, sota la influència d’Albert Samain, elements del simbolisme francès i certes ressonàncies orientals.