Arxiu d'etiquetes: Catalunya (bio)

Anglesola, Bernat d’ -varis-

5 Respostes

Bernat I d’Anglesola  (Catalunya, segle XII – 1182)  Fill d’Arnau d’Anglesola. Acompanyà el comte d’Urgell a ajudar el comte Berenguer Ramon de Provença contra Ramon dels Baus (1144); formà part del seguici d’Alfons I de Catalunya i participà en les expedicions del comte-rei contra Tolosa (1175) i contra el regne de València. Fou el pare de Pere I d’Anglesola.

Bernat d’Anglesola  (Catalunya, segle XIII – 1334)  Nét de Pere II d’Anglesola. Fou un dels capitans que combateren contra la invasió francesa a la muntanya de Girona. Fou el besavi d’Hug d’Anglesola.

Bernat d’Anglesola  (Catalunya ?, segle XIV – Sardenya ?, Itàlia, segle XV)  Noble. D’identificació imprecisa. És citat entre les forces que passaren de Sicília a Sardenya, en 1408, amb Martí I el Jove, com a primer cos de l’expedició combinada que obtindria, l’any següent, la gran victòria de Sanluri.

Anglesola, Berenguer Arnau d’ -varis-

11 Respostes

Berenguer Arnau d’Anglesola  (Catalunya, segle XII)  Senyor de Verdú. Fundador de la línia de Bellpuig, germà d’Arnau, fundador de la línia d’Anglesola. Era possessor de terres i de drets a Anglesola, Barbens i altres llocs del pla d’Urgell; prengué part, probablement, en la reconquesta de Lleida, car signà, el 1150, la carta de població de la ciutat. El 1139 rebé del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona el castell i la baronia de Bellpuig. Pare de Berenguera d’Anglesola  (Catalunya, segle XII – 1225)  Heretà la senyoria de Verdú en casar-se (1164) amb Guillem (III) de Cervera i, ja vídua, entrà a la comunitat de Vallbona.

Berenguer Arnau d’Anglesola  (Catalunya, segle XIII)  Noble. En 1256, amb Berenguer II, fou un dels garantidors de la pau entre l’Urgell i el comte de Foix. En 1274 figurava entre els nobles que es confederaren a Solsona enfront de l’autoritat del rei Jaume I. També signà els pactes d’Àger, confirmació dels anteriors. El mateix any havia participat als acords del bàndol de Cardona amb el de Ferran Sanxis de Castre, de cara a ampliar el gran front d’oposició format al nord del país. Tot i aquesta intervenció molt activa als inicis del conflicte, el seu paper fou esborradís durant el desenvolupament d’aquell.

Berenguer Arnau I d’Anglesola  (Catalunya, segle XIII – vers 1283)  Senyor de Butsènit i d’Utxafava. Fill de Guillem II. Tronc de la branca dels senyors d’aquests llocs, la qual s’extingí amb els seus fills Berenguer Arnau II i Ramon.

Berenguer Arnau II d’Anglesola  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Fill de Berenguer Arnau I i germà de Ramon, últims titulars de la línia de Bellpuig.

Anglesola, Arnau d’ -varis-

7 Respostes

Arnau Berenguer d’Anglesola  (Catalunya, segle XI – segle XII)  Fill de Berenguer Gombau. El comte Ramon Berenguer III de Barcelona li cedí dos terços dels castells de Corbins i d’Alcoletge (Segrià) i probablement rebé del vescomte de Cabrera la Suda o castell de Balaguer (1105).

Arnau Berenguer d’Anglesola  (Catalunya, segle XII)  Noble. Probablement fill de Berenguer I. Pel gener de 1150 fou un dels signants de la carta de població de la ciutat de Lleida, que havia estat conquerida tres mesos abans, per atorgament dels comtes Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d’Urgell. Arnau Berenguer havia contribuït segurament a la conquesta.

Arnau d’Anglesola  (Catalunya, segle XII)  Tercer senyor de la baronia d’Anglesola. Iniciador de la línia d’Anglesola. Nét de Berenguer Gombau. Pare de Bernat I d’Anglesola.

Arnau d’Anglesola  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Fou servidor del comte Àlvar I d’Urgell. En 1256 actuà de testimoni al casament d’aquell amb Cecília de Foix.

Arnau III d’Anglesola  (Catalunya, segle XIV ?)  Rebesnét de Ramon Arnau. Darrer titular de la línia de Vallbona.

Anglès -titellaires-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX – segle XX)

Nissaga de titellaires iniciada per Jaume Anglès i Pallejà.

Anfòs -pintor, s. XV-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Pintor. És autor del retaule de Sant Cugat per al monestir de Sant Cugat del Vallès, obra del 1473.

Amigó, Pere d’

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Cavaller. En 1372 fou un dels quatre conservadors de la Convinença dels Cavallers de Catalunya, organisme format per la petita noblesa per alliberar-se de la jurisdicció penal i civil dels grans senyors. Pere III de Catalunya encoratjà aquest moviment.

Amell, Bernat -magnat-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII – segle XIII)

Magnat. Gaudí de bona influència a la cort d’Alfons I el Cast, i més encara a la del seu successor Pere I el Catòlic, del qual fou amic íntim i fidel conseller.

Altarriba, Ponç d’

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Marí. Adquirí gran renom en 1360, per les seves accions corsàries davant les costes andaluses, al front d’un petit estol de quatre galeres.

Alquer, Pere

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Frare de l’orde de l’Hospital. Fou lloctinent del prior general a Catalunya i Aragó.

El 1340 formà part de les forces catalanes que anaren a socórrer Castella del perill sarraí. Anà amb l’exèrcit que s’hi dirigí per terra. Participà així a la gran batalla del Salado.

Alòs, Guerau d’

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Cavaller. Era servidor de Jaume II el Just. El 1326 li fou confiada una missió compromesa, que féu a tota satisfacció: la de conduir a Sardenya el marquès de Malaspina, gran baró sard que havia estat rebel i que finalment s’havia sotmès.

Complint els pactes convinguts durant la seva estada a Catalunya, el marquès lliurà el seu castell d’Osolo, un dels millors de Sardenya, a Guerau d’Alòs, que en prengué possessió en nom de la corona.